Des que les altes instàncies jurisdiccionals espanyoles van decidir endinsar-se en el terreny de la política i van començar a experimentar amb el dret, especialment el penal, tots els escenaris creats s'ubiquen dins del que podríem denominar "territori inexplorat". Per això, només a través d'una anàlisi del conjunt de l'ordenament, es podrà trobar una resposta que permeti superar l'escenari actual i, així, aplanar el camí perquè el conflicte torni al terreny del qual mai no hauria d'haver sortit: el polític.
No havia passat mai que tot un govern fos perseguit, acusat i condemnat per complir amb un programa electoral i, molt menys, que això fos qualificable de sedició o, com pretenien alguns, de rebel·lió. I tampoc mai havia passat que es cursessin dues sèries d'ordres europees de detenció i entrega per, després, retirar-les i, finalment, tornar-les a emetre. Tot això és "territori inexplorat".
Molt menys havia passat que cinc parlamentaris legalment elegits, com ho van ser Junqueras, Sànchez, Rull, Turull i Romeva, fossin privats dels privilegis i immunitats pròpies de les seves respectives condicions com a diputats i senador. Ni que aquesta mesura hagi estat adoptada, sense el corresponent suplicatori, per part d'un Tribunal, el Suprem, que fins al cas català tenia una altra jurisprudència. Això també és "territori inexplorat".
Tampoc havia passat mai que a tres eurodiputats se'ls negui la condició d'electes i proclamats, com va fer la JEC, i se'ls privi de la immunitat que els correspon o que, per a això, fins i tot s'incompleixi la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Això, una vegada més, és "territori inexplorat".
Al llarg d'aquests dos anys de defensa de l'exili hem anat transitant i cartografiant l'esmentada zona, el "territori inexplorat", demostrant que la geografia jurídica és molt més complexa i rica que l'inicialment descrita pels qui es presenten com els màxims cartògrafs patris i que, al final, s'està demostrant que o bé la geografia no els importa o, senzillament, de cartografia no en tenen ni idea.
En aquest context, és evident que la presència del vicepresident Junqueras a Estrasburg el pròxim 13 de gener ha d'abordar-se des d'una perspectiva més àmplia, utilitzant tots els instruments que ens aporta el conjunt de l'ordenament i no deixant-ho tot en mans d'un Tribunal, el Suprem, que li està vulnerant la immunitat i el dret a un procés amb les degudes garanties, des de, almenys, el 28 d'abril, data en què ell, Sànchez, Rull, Turull i Romeva van adquirir la condició de diputats i senador, respectivament.
Al llarg d'aquests dos anys de defensa de l'exili hem anat transitant i cartografiant el "territori inexplorat", demostrant que la geografia jurídica és molt més complexa i rica que l'inicialment descrita
Arribats a aquest punt, ens hem de preguntar si existeixen o no altres vies a través de les quals aconseguir que el vicepresident Junqueras compleixi el seu compromís amb els ciutadans que el van elegir i, a més, exerceixi els drets que li reconeixen el TJUE i el Parlament Europeu, al qual ell pertany. La resposta és que sí, per molt que el relat procedent de Madrid digui el contrari.
Quina és la via per aconseguir-ho? La que ofereix l'ordenament penitenciari que, en aquesta ocasió, ha de combinar-se amb la normativa europea que tanta por fa a alguns i que, tanmateix, ha estat el paraigua sota el qual s'han aixoplugat els exiliats des que van prendre la decisió de continuar lluitant des d'altres jurisdiccions.
El Reglament Penitenciari, en el seu article 155.1, estableix la possibilitat de concessió, per part de les autoritats penitenciàries, la competència de les quals la té la Conselleria de Justícia de Catalunya, quan es donin "...importants i comprovats motius d'anàloga naturalesa, es concediran, amb les mesures de seguretat adequades en el seu cas, permisos de sortida extraordinaris, tret que es presentin circumstàncies excepcionals que ho impedeixin". En el cas del vicepresident, es donen aquests motius i no existeixen circumstàncies excepcionals que ho impedeixin.
La durada d'un permís d'aquestes característiques la regula l'article 155.2 del mateix Reglament, que estableix: "La durada de cada permís extraordinari vindrà determinada per la seva finalitat i no podrà excedir el límit fixat a l'article anterior per als permisos ordinaris", és a dir, pot durar d'un a set dies.
L'article 158.2 del Reglament estableix que: "En cap cas no es concedirà un permís extraordinari quan el supòsit de fet o les circumstàncies concurrents permetin la seva tramitació com a permís ordinari". En aquest cas, no hi ha cap altra via que la del permís extraordinari i, a més, l'article 159 preceptua: "Els permisos de sortida regulats en aquest Capítol podran ser concedits a interns preventius, prèvia aprovació, en cada cas, de l'autoritat judicial corresponent". Però Oriol Junqueras ja no és un pres preventiu, sinó penat.
Com a penat, en algun moment de les pròximes setmanes, ha de ser classificat, però penat ja ho és des del 14 d'octubre i la classificació no és més que una situació administrativa d'organització i aplicació del tractament, posterior a l'adquisició de la condició de penat, que és l'únic requisit per a la concessió d'un permís d'aquestes característiques. Per tant, sense passar pel control de l'"autoritat judicial competent", que, en el cas dels preventius, seria el Suprem, però no en el dels penats.
En resum, com a penat que és, se li pot autoritzar un permís extraordinari de sortida i aquest és de l'exclusiva competència de les autoritats penitenciàries i de la Conselleria de Justícia de la Generalitat; a més, en aplicació del Tractat de la Unió Europea, que estableix el dret de tots els seus ciutadans de circular lliurement pel territori de la Unió, res no impedeix que, si així s'acorda per aquestes mateixes autoritats, aquest permís li permeti anar a Estrasburg per a, d'aquesta manera, exercir els seus drets i complir amb el compromís adquirit amb qui el van votar.
Sí, es tracta d'un "territori inexplorat", tan inexplorat com tot el recorregut en aquests darrers dos anys, però el que no és admissible és la renúncia a explorar-lo... deixar la iniciativa i la seva solució en mans dels que van crear el problema és tant com renunciar a explorar el territori i cartografiar-ho en la recerca d'una zona on desenvolupar una vida millor que és, justament, al que es van comprometre. Resumint: no ens diguin que la Terra és plana perquè ja vam demostrar que és rodona.