Fins aquesta setmana estàvem en l'època de la investidura i la formació del Govern de Salvador Illa i el moment de Carles Puigdemont. D'aquí a dues setmanes, després del període estival (el 27 d'agost es reprèn el Consell de Ministres), ens espera la carpeta que marcarà la tardor de la política nacional, la concreció dels pactes PSC-ERC i les tasques per a la materialització dels acords. El futur del Parlament, necessàriament, haurà de passar pel Congrés.
El PP va fer campanya amb dos pronòstics no complerts. Ni el PSOE investiria Carles Puigdemont ni Pedro Sánchez ha deixat que Illa sigui president perquè no tenia més remei. L'operació Illa porta els cognoms de Sánchez des del 2018. El PSC va ressuscitar l'ara president a les primàries i el va ajudar a guanyar-les folgadament. Després va arribar Illa a Madrid, el llavors cap de gabinet a la Moncloa, Iván Redondo, es va traslladar a Catalunya per a la primera campanya electoral i ara, per fi, ha arribat el tancament de joc per al PSC-PSOE. I després de la formació del Govern, Illa-Sánchez continuaran tan units com fins ara.
A la tornada, el govern espanyol es trobarà amb la pressió política per aclarir els límits del finançament singular. Si carrega més cap al desplegament de l'Estatut (article 204 i l'Agència Tributària de Catalunya) o realment la singularitat respon al principi d'ordinarietat i implica una mena de quota. Si la proposta es registra a les Corts abans de desembre, la controvèrsia està servida. A Sumar, la líder Yolanda Díaz a la tardor s'enfronta al comitè intern de la plataforma per dirimir qui es posarà al capdavant de la gestió del bloc després de la dimissió de la vicepresidenta tercera al maig. Al context cal afegir-hi la debilitat de Sumar per garantir la lleialtat de vot. Ara com ara, uns 15 escons dels 29 votarien en contra d'un model de finançament particular.
L'operació Illa porta els cognoms de Sánchez des del 2018
Parlar de finançament català no pot ser tabú, però al PSOE l'esperen les tensions territorials pròpies al setembre. A excepció del manxec Emiliano García-Page, els altres dos presidents autonòmics socialistes, Astúries i Navarra, han refredat el to sobre l'acord de finançament singular recollit al pacte ERC-PSC. Adrián Barbón ha passat de la crítica frontal a assegurar aquest dilluns que el més important són els detalls que encara s'han de conèixer; i María Chivite va acompanyar Illa a la presa de possessió. El PSOE té la renovació de lideratges pendent, que no conclourà fins a finals del 2025, després del congrés federal del partit, i hi ha molts barons i exbarons jugant a en clau interna. Però també alts càrrecs en actiu reconeixen la dificultat d'anar a les següents autonòmiques amb un benefici bilateral Espanya-Catalunya consagrat per Pedro Sánchez. En aquest equilibri també se situarà el debat socialista. En la lectura l'orgànica, molts apunten com María Jesús Montero i el cercle més pròxim es juguen el seu paper en el postsanchisme.
El pacte passarà inevitablement per la futura Conferència de Presidents Autonòmics anunciada per Sánchez en l'últim balanç d'estiu si acaba celebrant-se. Serà a Cantàbria i no té data fixa. Feijóo ja ha anunciat la seva particular que compta només amb els de les comunitats del PP per carregar contra l'acord. L'agenda dels populars canviarà de l'amnistia al finançament.
L'Executiu ha de començar a caminar i això implica que millorin les relacions amb Junts de cara als futurs comptes congelats. Pedro Sánchez, encara que hagi guanyat l'estratègia de la normalització —la seva aposta a llarg termini—, no pot permetre's que Salvador Illa aconsegueixi uns pressupostos abans que els del mateix govern espanyol.