Passaran dies fins que deixi de retrunyir el resultat de les eleccions. Hi ha moltes primeres vegades i números històrics que es recol·locaran a poc a poc les properes setmanes, encara que el canvi de cicle dels últims 15 anys ja està consumat. Les enquestes ho van veure venir només a mitges. I davant de la virtut determinant de les urnes, la importància dels acords per modular el futur mapa català. És un 12-M que dona forma a Catalunya i a Espanya. El pròxim govern català no serà aliè al govern espanyol. No hi ha cap declaració preelectoral que indiqui pactes creuats de Junts i ERC amb Pedro Sánchez. Només n'hi havia un, l'exigència de Carles Puigdemont d'evitar un Collboni, que per més que sumi sigles, és impossible amb cap pactòmetre.

Les xifres dimensionen el resultat. Només Junts absorbeix el vot independentista i es carrega el llegat d'ERC, mentre que el PSC convenç a banda i banda. El PSC no havia aconseguit mai una victòria com la d'aquest 12-M, amb 200.000 suports més que Junts, 500.000 més que el PP, 400.000 més que ERC. Ni amb Maragall ni amb Montilla havia tingut opcions amb números tan folgats, tot plegat afegit a un Parlament sense majoria nacionalista i independentista des de 1980. El resultat desarma el PP. La gran aposta de Sánchez des del 2018, forçada per la necessitat, però traçada des del nomenament de Salvador Illa com a ministre de Sanitat per reforçar el seu lideratge, guanya i és la via per on baixarà part de la inflamació de Madrid.

Les converses començaran aviat, però els acords en ferm arribaran passades les europees. Als antípodes del 2017, són les eleccions catalanes amb més impacte nacional —i internacional— i les que més dificultat tenen per formar majoria. Victòries i derrotes històriques que en poc temps veurem modulades pels pactes. Salvador Illa pretén governar en solitari, encara que no hi ha res escrit. És possible que ho aconsegueixi i també que, relaxada l'eufòria i la confrontació, el triplet de Madrid es repeteixi d'alguna manera. La preferència del tripartit d'esquerres no exclou altres opcions, ni tan sols les aparentment impossibles, com els pactes amb Junts i ERC.

El 12-M ha aconseguit, amb efecte immediat, enfonsar l'agenda d'oposició nacional

Una repetició electoral només podria afavorir Carles Puigdemont —cal veure si a Junts—. L'escenari polític seria el mateix uns mesos més tard i res no indica que millori els resultats de l'independentisme. Al contrari, podria concentrar encara més el vot útil del PSC i fer créixer les marques de la dreta.

Mentrestant, el PP celebra la festa de ser quart, la posició que ha aconseguit al País Basc i Catalunya. Reivindica la tornada de l'abisme al qual va apropar-se també el PSC durant el procés, no a la mateixa distància, però sí amb el mateix vertigen. Ha passat de ser gairebé extraparlamentari a multiplicar per cinc els suports. Ve de tan a baix que 15 escons de 135 és un retorn rotund. Una xifra que serveix més a Alberto Núñez Feijóo en clau política i a Alejandro Fernández a la interna del PP. Al Parlament, no seran determinants per a la formació del Govern, però ajuden el líder del PP, conscient —com ja va verbalitzar— que no governa per Catalunya.

El que sí que ha aconseguit el 12-M amb efecte immediat és enfonsar l'agenda d'oposició nacional. El rebuig frontal de l'amnistia està representat pels 10 escons de Vox i els 13 del PP d'un total de 135. Les noves citacions del jutge Manuel García-Castellón per Tsunami Democràtic, més que incendiar, evidencien una instrucció a deshora, amb diligències del 2019 recuperades el 2024. I la manifestació del 25 de maig contra l'amnistia o la votació d'avui al Senat estan digerides pels resultats.

Queden moltes incògnites. La possible sortida de Puigdemont o veure on queden les amenaces i competicions creuades. En pocs dies, la confrontació PP-PSOE de cara a la cita de juny s'anirà armant. Un duel a dos on el PSOE si empata, guanya. Només llavors podrà intentar encendre el motor d'una legislatura un any després de guanyar les generals. La inestabilitat és la nova normalitat, diuen els sociòlegs. I com queda l'històric 12-M també haurà d'esperar les europees.