Manté els peus ben arrelats al paisatge, no debades té un trosset de terra i quan pot fa de pagès. Conserva la mirada amable i àmplia cap al país sencer, no debades és honest i del sud, de Vila-seca. Sap plorar de riure i d'emoció i és sensible i generós, prou per a donar la cara i llegir un manifest en defensa del Delta al mig d'una platja, prou per a compartir sempre els èxits amb l'equip. Home llegit i culte, humil i treballador, des de fa poc s'enfronta a un nou repte professional: conduir les tardes de TV3. Totes estes virtuts i ingredients que conformen lo seu caràcter i bonhomia segur que l'ajuden a sobreviure en esta nova aventura, La Selva en la qual s'endinsa, malgrat les veus que ja s'afanyen a buscar-hi tres peus al gat. Com mos agrada ser els primers a criticar.

Quan et poses davant la càmera tantes hores i dies seguits i en directe, estàs sotmès, lògicament, a comentaris de tota mena, a l'escrutini constant de l'audiència, i en part és bo que així siga i que s'exigisca un rendiment. Ara bé, no tot s'hi val i ja hem llegit i sentit crítiques ferotges de gent que sembla estar més pendent que a algú li vaja malament, per poder sucar-hi pa i dir que ells ja ho sabien o que ho farien millor, que no pas que a la persona —i a la cadena— li puga funcionar la fórmula que proposa. Perquè és clar, si les coses van massa bé: de què parlarien? L'èxit, sobretot si no és propi, sembla que avorrix. Progressar requerix constància, malparlar és gratis. Ja és ben veritat que la informació és una selva.

Lo temps dirà com acaben anant les coses però no sembla gaire intel·ligent dixar de regar una planta perquè dius que no creix, quan encara no li has donat prou marge perquè el primer brot verd trague el nas per damunt lo solc

Lo Grasset —Premi Nacional de Comunicació 2015— ha exercit un periodisme seriós, contrastat i distès. Recentment, va saber crear un programa d'autor fent informació, innovant en una franja, en un canal i en un format que no eren fàcils i ho feu amb pocs mitjans, un bon equip i un gran resultat. Si fins i tot la gent li deia lo programa d'en Grasset i no pas 'Més 3/24', que és lo seu nom oficial. Fins aquí ha arribat la seua empremta. Va crear un espai televisiu que no existia i ho va fer al llarg d'un procés de 9 anys! Ara no porta ni 9 setmanes i alguns ja amollarien lo carro pel pedregal. Si fa retocs, perquè mou peces mentre el programa avança i no està prou pensat. Si no els hagués fet, perquè no té capacitat de reacció i es dubta massa. Amb la seua trajectòria s'ha guanyat un respecte, de la mateixa manera que se li hauria de tindre a Marina Romero, nova presentadora de l'espai que abans ell conduïa.

Cert és que, en teoria, deu ser més fàcil pujar a un tren en marxa que arrancar-ne un des de zero. Abans no agafes velocitat de creuer ja se t'han menjat los mosquits. Cal estirar o espentejar molt del carro. Tanmateix, a la pràctica també ha de costar fer-te teua una fórmula que no has parit tu: com la fas créixer sense canviar-la gaire? Com li imprimixes la teua petja sense aixafar el camí fet anteriorment? I tot això mentre esquives dards que malparlen de la teua joventut, roba, sexe o estil. Si fem cas del refranyer, sabrem que la paciència és la mare de la ciència. Lo temps dirà com acaben anant les coses però no sembla gaire intel·ligent dixar de regar una planta perquè dius que no creix, quan encara no li has donat prou marge perquè el primer brot verd trague el nas per damunt lo solc.

En este i altres àmbits de la vida pesen massa la dictadura de la immediatesa, de la queixa continuada, de la lupa constant. Dels tants per cent, de la comparació exhaustiva amb los altres. Això sí que conforma una selva de la qual n'és complicat sortir-ne sense esgarranys. Tots hem iniciat etapes noves i hem volgut que se'ns tractés amb gentilesa i consideració. Per evolucionar cal la calma que ens permeta trobar el to i el lloc. Per a alguns, ara sembla que El món s'acaba, però la realitat és que Tot gira, encara que siga a poc a poc. L'oracle d'altres diu que no se'n sortirà. Jo, digueu-me agosarada, crec que li anirà bé i que, com tothom quan engega un nou projecte, només necessita temps, confiança i que el dixen treballar amb La pausa dels dies