Les guàrdies mèdiques es troben en el punt de mira, especialment des que els joves facultatius en qüestionen i discuteixen l'organització i els efectes sobre la qualitat de l’assistència i sobre la salut física i emocional dels professionals que han de fer-les. I no és estrany que així sigui, per tres motius: el canvi en la cultura laboral i l’ètica del treball de les noves generacions, l’anomalia de les 24 hores de guàrdia respecte a altres països i, sobretot, el canvi que ha experimentat l’atenció continuada en els últims 30 anys.

Comencem pel tercer motiu. El passat dia 18 d’octubre, el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya publicava una resposta per escrit de la consellera de Salut, Olga Pané, que feia referència al dret de les metgesses embarassades a deixar de fer guàrdies, sense que això comporti una minva econòmica a les seves nòmines.

En la seva resposta, la consellera assegurava que la guàrdia “no és un torn més de treball, sinó que és un punt d’assistència especialitzada que s’activa únicament en funció d’una necessitat urgent i no planificada, però que cal garantir per atendre la població davant una situació greu o urgent”. A més, afegia que als dispositius d’atenció continuada hi ha “zones de descans, habilitades a cada centre sanitari on s’hi fan guàrdies, per tal que els professionals puguin dormir unes hores o descansar les estones que no hi ha activació de la guàrdia”.

Probablement, la consellera Pané fa molts anys que no ha fet una guàrdia, per això és necessari aclarir-li diferents conceptes. Les guàrdies actuals no tenen res a veure amb el model dissenyat als anys 60, que es va mantenir més o menys inalterable fins a principis dels 90. Els serveis d’urgències hospitalàries i d’atenció primària d’avui dia no funcionen amb dinàmiques d’expectativa de feina, no són reactius, sinó que, en la majoria de casos, són espais d’atenció 24/7 en els quals els professionals treballen en mode cadena de muntatge. Són jornades maratonianes de feina, sovint sense descans, és a dir, sense possibilitat de “desactivar”. Dit d’una altra manera, les Urgències són ara una sort de supermercat de la salut obert 24 hores, en què s’atén tot, hi va tothom, per a qualsevol cosa.

Avui dia, les Urgències són, en la majoria de casos, espais d’atenció 24/7

Efectivament, fa 30 o 40 anys les guàrdies eren un sistema d’atenció contínua, amb professionals altament especialitzats als quals se’ls requeria la seva presència física a l’hospital davant eventuals quadres emergents que requerissin una actuació immediata en situacions de gravetat o de risc vital per als pacients. Afortunadament, aquestes situacions extremes eren poc freqüents, per tant, els professionals només s’activaven quan se'n requeria la intervenció i, mentrestant, podien descansar. La guàrdia, aleshores, s’entenia com una jornada complementària a l’ordinària i era habitual que l’endemà els metges treballessin amb normalitat perquè es donava per fet que havien pogut descansar al llarg de la nit.

Ara l’escenari és radicalment diferent. La població fa servir els serveis d’urgències per rebre atenció immediata quan la saturació dels dispositius no urgents no permet una accessibilitat ràpida. Persones que no aconsegueixen visita amb el seu metge de capçalera el mateix dia o l’endemà, o treballadors que van a Urgències quan acaben de treballar perquè l’horari de visita al centre d’atenció primària coincideix amb la seva jornada laboral.

A banda d’això, ens trobem amb un increment demogràfic de dos milions de persones, amb un envelliment progressiu de la població, amb una crisi econòmica que va desballestar els serveis públics i amb una pandèmia que ha tensionat la sanitat fins a l’extrem. Així arribem al moment actual, amb una sanitat pública agafada amb pinces.

I és en aquest context que Metges de Catalunya demana que les metgesses embarassades puguin deixar de fer guàrdies sense patir una discriminació salarial, perquè treballar 24 hores ininterrompudes amb aquest nivell d’exigència és perjudicial per a la salut de la dona gestant i del nadó. Però, com demostra la resposta de la consellera, l’administració pensa que les guàrdies són poc més que una nit fora de casa amb estones de desvetlla.

Els metges i les metgesses joves ho tenen força clar i opten prioritàriament per formar-se en especialitats que no exigeixen la realització de guàrdies. A més, quan surten d’Erasmus o fan pràctiques a sistemes sanitaris d’altres països, veuen que les jornades d’atenció continuada s’organitzen de manera més racional, pensant sempre en el benestar dels professionals. L’anomalia som nosaltres i la lluita pel canvi de model arribarà ben aviat.

Xavier Lleonart, secretari general de Metges de Catalunya