El món de la petita i mitjana empresa, que anomenem per simplificar “pime”, és omnipresent en l’economia catalana. Entre les activitats on juga un paper essencial, hi trobem la indústria, un sector que és motor per ell mateix (genera directament uns 25.000 milions d’euros anualment de valor afegit i compta amb més de 300.000 empleats), que és innovador, exportador, que és crític com a proveïdor de grans empreses i que és generador de múltiples activitats de serveis, per citar-ne només algunes característiques. Moltes de les pimes industrials són familiars, la qual cosa arrela més aquesta estructura empresarial al nostre territori.

Estem parlant d’unes 24.000 empreses amb assalariats, de les quals 17.200 en tenen entre 1 i 9 treballadors, 5.200 entre 10 i 49 i 1.400 d’entre 50 i 249. Aquí caldria afegir-hi unes 12.000 empreses més que no tenen assalariats (bàsicament autònoms).

D’aquest sector se n’acaba de publicar un estudi que fa el balanç de què ha estat l’any 2021 i les perspectives per al 2022. El treball, elaborat per l’Observatori de la PIMEC descansa en una enquesta a una mostra representativa, de la qual m’ha semblat oportú recollir-ne els principals resultats d’un sector històric i tan crític per al futur de l’economia catalana.

 

Comencem pel balanç general sobre com va anar l’exercici 2021. Globalment va ser un bon any, de recuperació, després de la forta caiguda de tots els indicadors l’any previ, el 2020, quan va tenir el seu major impacte la pandèmia de la covid-19. En indicadors com l’evolució de les vendes, de les exportacions, de la inversió i de les plantilles, la part del sector que va enregistrar augments respecte a l’any anterior, és aproximadament 3 vegades superior a la part del sector que va enregistrar disminucions. Si aquí hi afegim la part del sector que va mantenir l’activitat en uns nivells semblants als de l’any anterior, la proporció ja passa a ser d’entre 4 i 5.

Per posar xifres que il·lustren l’any 2021, l’informe estima que les vendes de les pimes industrials van créixer un 9,2% i que l’ocupació va créixer un 1,8%, registres relativament alts, però que encara no són suficients per recuperar els valors previs a la patacada del 2020. Per posar una síntesi de l’any, els resultats empresarials (beneficis o pèrdues) van ser millors per a prop del 60% del sector, i iguals a prop del 20%; un 21% els va tenir pitjors.

Entre els factors que han marcat tendència i que han contribuït a moderar uns resultats que encara haguessin pogut ser millors, hi figuren dues problemàtiques rellevants de l’exercici: d’una banda, la crisi d’abastiment de matèries primeres i productes semielaborats o elaborats que formen part de la cadena de producció (un problema global amb conseqüències no només en la falta de disponibilitat de productes, sinó també en l’augment dels seus preus); de l’altra, l’augment espectacular dels preus del gas i l’electricitat. L’impacte d’aquests factors es pot dir que ha estat generalitzat, ha afectat els resultats del 84% del sector pime industrial català: ha fet reduir els beneficis de manera substancial al 29% del sector; de manera més moderada al 48% del sector i ha fet passar de beneficis a pèrdues o a augmentar les pèrdues al 7% restant. Segurament sense aquesta crisi la recuperació hauria estat més gran, però això és el que hi ha hagut... i el que segueix havent-hi. Veurem com va.

L’altra part del treball al qual ens referim, recull les percepcions i previsions que té el petit i mitjà empresari català sobre el 2022. Les perspectives que se’n desprenen són de continuació de la recuperació, globalment força positives. En síntesi: el 50% del sector espera que la seva activitat augmenti i un 31% que es mantingui com l’anterior (un 11% creu que es reduirà). En exportacions, els que creuen que augmentaran (37% del sector) són 5 vegades més que els que creuen que disminuiran; en inversió, les perspectives d’augment (42% del sector) són 2,5 vegades les de reducció; i en plantilles, els augments (26% del sector) són 4 vegades les reduccions. En aquest darrer cas, el dominant (65% del sector) és el manteniment de les plantilles.

Comptat i debatut, una economia de base industrial com la catalana sembla que ha reprès el ritme que la pandèmia va estroncar i va omplir d’incerteses, per encarar un 2022 amb unes expectatives globalment positives. Esperem que s’acompleixin.

Modest Guinjoan, economista.