Biden ha esdevingut una nosa evident per al Partit Demòcrata nord-americà, el temor del qual es va desfermar arran del desastre del cara a cara televisiu amb Trump, però ha estat després de l’atemptat contra el seu oponent republicà, que ha entrat en pànic. La imatge resilient d’un Trump a l'Iwo Jima de Pensilvània, tot alçant el puny envoltat dels serveis secrets mentre emulava Churchill cridant l’històric “fight, fight, fight”, ha aguditzat encara més l’evident feblesa d’un Biden incapaç de controlar les seves badades. Trump ha semblat imbatible i Biden ja sembla abatut, i aquesta sagnant comparació entre un polític de reacció ràpida, capaç d’entendre el poder simbòlic del moment que vivia, i un altre de maldestre, encaparrat a mantenir-se en la candidatura, malgrat totes les alertes que s’han disparat, és dinamita en una cursa electoral. En temps d’incertesa, no hi ha magnetisme més intens que el d’un líder que es mostra fort, tant com no hi ha pitjor revulsiu que la fragilitat.
En aquest punt, les peticions per a la retirada de Biden han augmentat a mesura que creixia la seva tossuderia, i totes les mirades apunten a Kamala Harris, no tant per convicció, com per simple oportunitat. És la vicepresidenta, no hi ha temps per un recanvi idoni i tampoc no és recomanable jugar la peça forta que els demòcrates tenen a la recambra: Michelle Obama. Sembla clar que arribarà el moment electoral de l’ex primera dama, o així ho somien molts demòcrates, però col·locar-la ara a primera línia, de manera precipitada, sense haver construït una intensa precampanya, i en contra d’un Trump que podria guanyar-la, és pitjor que mantenir Biden a la cursa.
Totes les opcions dels demòcrates passen per la victòria de Trump. La qüestió és si deixen que Biden s’acabi de socarrimar o és una altra la que es crema a la pira
Totes les opcions, doncs, passarien per l’exsenadora de Califòrnia i actual vicepresidenta Kamala Harris, malgrat que ni té el suport d’una àmplia majoria dels seus col·legues, ni ha aconseguit el carisma popular que la situaria en un cartell electoral. Tot i que quan va aparèixer el seu nom, semblava una nova Hillary Clinton, amb altíssimes opcions de ser el relleu demòcrata, els anys a la Casa Blanca han girat el torn i Harris ha aconseguit els ràtings més baixos de la història d’una vicepresidència, amb cotes del 25-28% de popularitat. A més, ha patit una fuita important d’alts càrrecs al seu servei, des del seu cap de gabinet, fins al seu cap de personal, dos dels seus secretaris de premsa, o el director de comunicació, i en tots els casos l’explicació oficiosa ha estat “l’autoritarisme” de l’exfiscal. “Not a healthy environment”, va arribar a publicar l’influent Politico, explicant les desercions.
Harris seria, doncs, l’opció plausible, però és tan fort el rebuig en alguns sectors del Partit Demòcrata, que la possibilitat que hi hagi candidats alternatius presentats a darrera hora podria convertir la convenció de Chicago d’agost en una batalla campal. En aquest punt, el debat intern al si dels demòcrates és un guirigall sense sortida clara. D’una banda, influents senadors, líders històrics i donants han deixat clar que Biden s’ha de retirar. De l’altra, no sembla que hi hagi cap alternativa que no passi per Kamala Harris. I, finalment, Harris és a hores d’ara una opció que crea tants anticossos, que fins i tot hi ha analistes que consideren que és la millor candidata, perquè, atès que Trump fulminarà qualsevol oponent, millor enviar a la foguera una líder ja cremada. És a dir, seria una opció per anar a perdre, sense cremar futurs lideratges. I, per tancar el cercle, són molts els que asseguren que, tant per tant, que perdi Biden, que ja està acabat.
Al bell mig d’aquest guirigall, darrerament ha aparegut una nova opció, que podria donar oxigen als demòcrates: la possibilitat de la dimissió de Biden, que automàticament convertiria Harris en presidenta, i des de la presidència acostuma a ser difícil perdre unes eleccions. Aquesta és una opció agafada amb pinces, perquè Trump podria fer meravelles amb una Harris qüestionada per totes bandes, però atès que totes les altres opcions són igualment nefastes per als demòcrates, podria ser la que finalment es prengués. Emperò, com és evident, això exigiria un Biden que acceptés la retirada del càrrec, la qual cosa també sembla un impossible.
Sigui com sigui, només hi ha una cosa que a hores d’ara sembla poc discutida: totes les opcions dels demòcrates passen per la victòria de Trump. La qüestió és si deixen que Biden s’acabi de socarrimar o és una altra la que es crema a la pira.