És de viva actualitat l’arribada aquesta setmana d’una seixantena de joves immigrants senegalesos sense papers a Guissona, aquest poble que ha aconseguit una presència destacada a la vida comercial de tot Catalunya gràcies als establiments "Bon Àrea". L’empresa, nascuda i desenvolupada a Guissona al voltant de la seva cooperativa, dona feina actualment a prop de 6.000 persones en les diferents unitats que conformen el conglomerat "bonÀrea Agrupa".

L’arribada d’immigrants al municipi no és cap novetat, de fet la seva economia s’ha fonamentat de manera molt substancial en el treball d’estrangers. Les dades poblacionals ho certifiquen de manera prou clara. L'any 2000, quan l’estructuració societària de la cooperativa estava en procés de naixement, a Guissona hi vivien 3.339 persones, de les quals 224 (7% del total) eren estrangers, i d’aquestes les procedents d’Àfrica sumaven la xifra de 155 (5%). Deu anys més tard (el 2010), la població era de 6.267, pràcticament s’havia doblat, i d’aquests els que tenien nacionalitat estrangera eren quasi la meitat, el que vol dir que s’havien multiplicat per 14. El salt de la població va venir sobretot d’europeus.

Situats amb dades recents, el 2022 a Guissona hi vivien 7.390 persones, de les quals amb nacionalitat estrangera 3.925 (un 53% del total), dels quals 965 africans (un 13% del total). En concret, les comunitats dominants són, en primer lloc, la ucraïnesa i la romanesa, amb més de 1.000 cada una d’elles, i la tercera, la senegalesa, amb més de 500 persones.

A remolc de les arribades massives de migrants a les Illes Canàries, s’espera que l’arribada dels 60 senegalesos sense papers en les dues darreres setmanes pugui enfilar-se fins al centenar abans d’acabar l’any. L’estat espanyol no sap què fer-ne i els va assignant a la península. En el cas de Guissona, els afectats disposen d’una crossa pel fet que existeix una comunitat nombrosa del seu país, de manera que fa més fàcil que hi trobin familiars i amics en disposició d’ajudar-los a fer l’aterratge al "món desenvolupat" que estaven buscant en marxar.

La política d’un problema difícil de solucionar, com és l’anomenada immigració il·legal, consisteix a tirar la pilota endavant i algú ho resoldrà en el futur

A l’Ajuntament de Guissona, amb una dilatada experiència en la gestió de l’arribada de treballadors estrangers, se li ha afegit feina amb el cas que ens ocupa, atès que es tracta en la seva majoria de persones sense papers i sense dret d’asil, el que implica que no poden treballar legalment perquè no es poden contractar. Els serveis socials del consistori estan desbordats. De moment, l’ajuntament els donarà ajuts per a menjar i, segons informa el diari El Segre, els empadronarà en un centre cultural del poble per tal que puguin accedir a serveis bàsics com ara la sanitat. Sobre l’habitatge, sembla que els nou arribats viuen inicialment en cases d’amics i familiars.

Així, particulars, ajuntament i entitats com la Creu Roja o Càritas, amb mesures excepcionals, procuren als immigrants subsistència (menjar), sostre i serveis socials bàsics. De fet, en l'àmbit local de Guissona, amb criteris humanitaris, s’estan posant pedaços a una situació sobrevinguda, en la qual ni la Generalitat ni tan sols el govern central, que és el titular de les competències, saben ben bé com gestionar. A la llarga, la solució és, com ja hi ha precedents a Espanya, regularitzar la situació d’aquestes persones, de manera que puguin accedir a contractes laborals. Mentrestant, la política d’un problema difícil de solucionar, com és l’anomenada immigració il·legal, consisteix a tirar la pilota endavant i algú ho resoldrà en el futur. A les comarques de Lleida, sobretot a les fructícoles en temporada, tenen una llarga experiència en aquest tipus de problemes i en com gestionar-los.

L’episodi que comentem relatiu a Guissona existeix i es pot estendre en el futur com una taca d’oli a altres llocs del país. No és un fet puntual, sinó que més aviat és un fenomen en vies de creixement, entre moltes altres coses, agreujat per la crisi climàtica. Si l’agafem d’exemple és perquè dona molt de si, no només en termes humanitaris (mecanismes de regulació de la immigració, pressió sobre serveis socials, etcètera), sinó també en termes econòmics i demogràfics.

Per apuntar-ho de manera sintètica i no pas com a crítica empresarial, sinó simplement com a constatació: a Guissona, una plaça amb gran potència econòmica, no hi havia població autòctona per cobrir les necessitats de mà d’obra i es va haver de recórrer a la immigració. Com a resultat del gran augment de l’activitat, el PIB total del municipi ha crescut molt. Però la renda familiar disponible per habitant està completament estancada entre els 14.000 i 15.000 €, i segueix essent un 16% més baixa que la catalana.

Això amb immigració regular, legal. Amb la no regular, aquests registres estan destinats a baixar, i no només a Guissona.