Menina: dama de família noble que des de molt jove entrava a palau a servir la Reina o les Infantes nenes com a mucamas o criades personals, això sí, com a donzelles d'honor, i les acompanyaven en el seu seguici a tota hora. És realment l'Operació Menina el pla B de Mariano Rajoy si el dia 20 a la nit ha de pactar amb Ciutadans i un Albert Rivera amb la paella pel mànec exigeix fins al final un canvi en la presidència del govern espanyol? Molts a Madrid ho donen per fet, com Pablo Iglesias. Tant, que ha estat el primer a verbalitzar que aquesta operació ja ha començat. La menina no seria cap altra que l'actual vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, que en les primeres hores de campanya ha aparegut, per a sorpresa de molts, ocupant les banderoles de les principals artèries de la capital –com el passeig de la Castellana, per exemple– en una proporció idèntica a la del candidat a la presidència del Govern central. O sent la veu de Rajoy en el debat de candidats, que emetrà Atresmedia (Antena 3), i que més enllà de ser una anomalia democràtica, que només pot plantejar-se i acceptar-se a Espanya, suposa un reconeixement a Sáenz de Santamaría.
Iglesias no guanyarà els comicis del proper dia 20, però a ell es deu la ruptura del bipartidisme i el nou i complex mapa postelectoral que pronostiquen totes les enquestes. Només la por glacial que va despertar en molts centres de poder que un partit com Podemos pogués canalitzar l'enorme descontentament que hi havia a Espanya, ha situat Ciutadans i Albert Rivera al tauler polític. Sense Podemos, Rivera no existiria o la seva força seria molt inferior, ja que no hagués tingut ni avaladors ni finançadors del seu projecte polític. El cert és que Iglesias ha fet durant tot aquest temps de llebre, però en la recta final emergeix C's com l'aspirant a pactar amb el PP si els conservadors guanyen les eleccions, així com també l'únic candidat a provar de girar la truita a la política espanyola si queda segon i desplaça d'aquesta posició el PSOE.
Seria en el primer supòsit –un pacte obligat entre el PP (primer) i C's (tercera força)– quan Felip IV, reencarnat gairebé quatre segles després en Mariano Rajoy i forçat per les circumstàncies, no donaria pas a la seva filla, la Infanta Margarita Teresa d'Àustria (diguem que bé podria ser, en el cas que ens ocupa, el seu paisà Alberto Nuñez Feijóo, o la descavalcada secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, que ja plora la seva desgràcia allà on va) sinó Sáenz de Santamaría. La menina que només amb 29 anys va aterrar al Ministeri de la Presidència que ocupava Rajoy l'any 2000, com a assessora jurídica i amb l'oposició guanyada d'advocat de l'Estat, i que ja mai no s'ha separat d'ell.