A can Barça li han tocat el crostó a Rafa Márquez, entrenador del Barça Atlètic, perquè ha publicitat a través dels seus comptes d'X (Twitter) i d’Instagram, per segona vegada en pocs dies, una casa d’apostes de Mèxic. Els arguments són bàsicament dos: 1) perquè hi podria haver un conflicte d’interessos (entrenar un equip de futbol i anunciar un lloc d’apostes) i 2) perquè promocionar el joc va contra els valors ètics que defensa el club, un punt, aquest, que es veu agreujat pel fet que el Sr. Márquez entrena gent jove en etapa de formació.

El mateix dia que passava això, el president Aragonès afirmava en seu parlamentària que no té intenció de frenar el projecte de Hard Rock Cafe, a tocar de Port Aventura. Malgrat que no li fa gens de gràcia, va venir a dir que el projecte faria el seu curs a canvi del suport d’altres partits a l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat per al 2024, una situació semblant a la que es va produir en negociar els pressupostos del 2023. De fet, es veu que el president no voldria el Hard Rock, però afirma que no hi ha majories per excloure el projecte; en canvi, trobarà majories (amb els socialistes al capdavant) per aprovar uns pressupostos a canvi de renunciar a les conviccions. Ja es veurà com acaba, però ara per ara al PSC es freguen les mans perquè veuen el projecte de lleure més a l’abast i més a prop en el temps.

En un article recent en aquest mateix diari, em referia al macrocomplex en qüestió, que en la seva darrera versió generaria 2.000 llocs de treball directes quan funcionés, i 12.000 en l’etapa de construcció. Per bé que el detall final del complex és una incògnita, es parla d’un casino de 8.500 metres i 1.200 màquines, de 600 habitacions d’hotel, d’una superpiscina, d’un superauditori, botigues de luxe, restaurants pels descosits, tot plegat en un tancat de polsera amb vida pròpia, desconnectat de l’exterior. En total, seguint el que diu el Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Recreatiu i Turístic als Municipis de Vila-seca i Salou, aprovat el 2016 i ara mateix entretingut per motius mediambientals, el complex ocuparia 383.000 m² de superfície i en tindria 745.000 de sostre (425.000 en hotels, 30.000 en àrea de joc, 50.000 en comercial, 120.000 en lleure i 120.000 més en el calaix de sastre "altres"). En una primera fase, el projecte es limitaria a 247.000 m² de sostre. Ja s’anirà veient.

Si la Generalitat dona finalment el seu vis-i-plau al Hard Rock Cafe, farà un servei ben galdós a l’economia i a la societat del país

Tanmateix, amb tots els meus respectes pels impulsors, defensors i avaladors del projecte, i quina sigui la seva dimensió final, si la Generalitat dona finalment el seu vis-i-plau al Hard Rock Cafe, farà un servei ben galdós a l’economia i a la societat del país, per cinc motius fonamentals. El primer és que representa una extensió i un aprofundiment del model turístic de masses, que a Catalunya té Salou, Lloret i Barcelona com a punts de referència. El complex que es proposa consolidaria justament el model turístic que hauríem de defugir per passar de la quantitat a la qualitat, al respecte al medi ambient, a salaris més alts.

El segon és que els llocs de treball que generaria el projecte no són els d’un model de competitivitat basat en el coneixement i l’excel·lència; amb un doble afegit: d’una banda, el dèficit crònic del país en mà d’obra per a cobrir llocs de treball; i de l’altra, el baix interès de la gent d’aquí a treballar en el turisme.

En tercer lloc, el projecte afegiria un element addicional d’atracció turística a tocar d’un enorme complex com el de la indústria química de Tarragona i els seus problemes de seguretat, fins al punt que experts en toxicologia posen en dubte que avui en dia es permetés tan a prop de nuclis de població. Si Port Aventura grinyola des del punt de vista territorial, ara afegeixin-hi el Hard Rock.

En quart lloc, és prou conegut que el vector "joc" i específicament "casinos" no es pot dissociar dels riscos en matèria social, com la seguretat ciutadana, el blanqueig de diners, la prostitució, etc. I a escala personal, amb la ludopatia, la salut mental (depressió, ansietat), la ruïna dels jugadors, entre altres perles. Sí que aportaria ingressos en concepte d’impostos sobre el joc (a la Generalitat) i, en general, de tota la resta d’impostos associats a l’activitat econòmica (IRPF, societats, IAE d’ajuntaments, etc.), però és això el que li cal al país?

En cinquè lloc, un tema de valors: impulsar un projecte que descansa en l’atzar no lliga amb la creació de valor, sinó amb la seva destrucció, amb els transvasaments de riquesa que dicten les ruletes. El joc se situa als antípodes d’un valor tan necessari per al progrés econòmic i social com és l’esforç personal, un atribut que ha conformat l’economia catalana.

En definitiva, un projecte emblemàtic com aquest situaria el Baix Camp i Catalunya més a prop de Las Vegas i de Macau que no pas de regions econòmiques d’excel·lència. Que això ho faci possible l’administració pública, i encara més, un acord entre partits d’esquerra, costa molt d’entendre. Com en el cas de Rafa Márquez citat al principi, promoure un projecte que descansa en el joc diries que va contra els valors que els partits haurien de defensar.

Si us plau, menys joc i més llibres, més teatre, més art, més música... Més cultura.