Aquesta setmana s'ha lliurat la Creu de Sant Jordi. El govern de Catalunya acorda, com cada any, concedir-la a un selecte grup de persones i entitats que, pels seus mèrits, han prestat serveis destacats a Catalunya, en defensa de la seva identitat, o en el pla cívic i cultural. 21 personalitats i 10 entitats han obtingut el guardó per diferents raons. Entre totes elles, per a mi, algú molt especial a qui vull felicitar públicament i retre-li el meu petit homenatge: el senyor Manuel Roure i Arnaldo, òptic optometrista, reconegut en aquest guardó per "la seva gran professionalitat i humanitat, durant tota la seva trajectòria".

Manuel és Òptic Optometrista i Master of Science in Clinical Optometry per Pennsylvania College of Optometry, Philadephia, el 1955, a més de màster oficial universitari en ciències de la infermeria per la Universitat de Lleida. Director clínic de Federoptics Roure, a Mollerusa, el 1971. Excel·lent Cum Laude a la Universitat de Montreal, ha rebut diversos premis de reconeixement a la seva experiència i trajectòria professional.

Vaig tenir la sort de conèixer-lo a Mollerusa, on vaig anar a compartir una xerrada i presentar un dels meus llibres. Em va obrir les portes de casa seva, vaig conèixer la seva família, i vaig tenir la sort de conèixer el seu "gimnàs de la visió".

Precisament, el 2018 va obtenir el premi al Talent d'Innovació de la Welcome Talent Society, per aquest espai on es treballa l'habilitat visual de nens i adults amb exercicis d'entrenament. S'hi treballa per millorar l'agudesa visual, la coordinació i el desenvolupament motor, la concentració a la feina i la velocitat de lectura. Vaig tenir la sort que els meus ulls fossin revisats per Manuel, i vaig conèixer la interessantíssima feina d'aquest gran professional, però sobretot, bellíssima persona. I sempre l'he tingut molt present.

Des d'aleshores, hem mantingut el contacte perquè a més de semblar-me un científic brillant, un home amb la brillantor als ulls constant, un somriure encantador, és una persona àgil, desperta, activa en l'actualitat dels nostres dies. Brillant des de petit, ja que va fer l'ingrés a batxiller, els sis cursos de batxiller i les dues revàlides per accedir a la Universitat en un total de 14 mesos, prenent-se quatre per descansar. Imagini's de quin tipus de persona li estic parlant; entusiasta, hi posa el coll, i amb una capacitat increïble de treball.

El temps que em va dedicar el recordo sempre amb molt afecte i gratitud. Vaig sortir realment meravellada de la seva consulta, en conèixer la quantitat de projectes i de dades interessants que em va explicar d'una manera tan senzilla i tan apassionada. Em va explicar en què consistia l'optometria holística, un concepte totalment desconegut per a mi, i de grandíssim interès: "consisteix a treballar conjuntament amb neuròlegs, psicòlegs, pedagogs per solucionar els problemes visuals, que han de ser considerats d'una manera global, implicant no només la mateixa visió, sinó també l'organisme i el medi" (segons ell mateix explica en aquesta entrevista).

Una de les coses boniques que tenen els genis com el senyor Roure és l'enorme capacitat de treball, la constant investigació per la seva part, i en definitiva, "no parar de fer coses", d'aprendre, d'ensenyar

Considera Manuel que hem d'acostumar a buscar-nos la visió, la comoditat, en lloc de la vista, és a dir, la nitidesa. Una de les coses boniques que tenen els genis com el senyor Roure és l'enorme capacitat de treball, la constant investigació per la seva part, i en definitiva, "no parar de fer coses", d'aprendre, d'ensenyar. I una d'aquestes múltiples accions de Manuel, va ser haver estat l'autor de les primeres obres de la seva disciplina escrites en llengua catalana. Va escriure dos llibres durant la seva convalescència quan va ser trasplantat de fetge. (Mai no es planteja perdre un instant del seu temps).

Quan dic que em sembla una bellíssima persona, ho dic per la seva dedicació i amor pels més desfavorits, pels nens i per persones amb discapacitat. Ha contribuït de manera important en la millora de la vida de milers de persones, i en no pocs casos, ha sabut identificar i ajudar a corregir problemes que només un expert com ell poden identificar.

Recordo especialment parlar amb ell sobre la lateralitat creuada, i l'impacte que té en l'aprenentatge. Sobre la quantitat de nens que van al seu gimnàs de la visió, descobrint realment un diagnòstic que s'aborda, i se soluciona. Vaig quedar meravellada pels casos i anècdotes que em va explicar. I és que, no pocs problemes habituals troben la seva solució quan es revisa la vista. El seu treball al costat de professors, pediatres, psicopedagogs, fisioterapeutes i famílies és encomiable.

N'hi ha prou amb conèixer la seva família per saber que ha estat, i és, un mestre inspirador, que ha sabut traslladar aquesta passió que li posa i com d'interessant que aconsegueix que sigui l'estudi de la visió. Vaig tornar tan entusiasmada d'haver-lo conegut que, quan a la meva òptica, a Guadalajara, ho vaig esmentar, no em va sorprendre que, precisament, el coneguessin i l'identifiquen com el seu mestre.

Quan la seva filla Núria em va escriure per explicar-me que estaven presentant Manuel com a candidat a rebre la Creu de Sant Jordi des del Col·legi Oficial d'Òptics Optometristes de Catalunya, tenint el suport unànime de tots els seus integrants i d'empreses, empresaris, i entitats del sector del conjunt de l'Estat, així com de l'àmbit social i polític, vaig sentir una enorme alegria. I la convicció del seu mereixement.

Quan aquesta setmana he rebut el missatge de la confirmació, l'emoció ha omplert, sincerament, el meu cor. I vaig córrer per esbrinar com havia estat la notícia per a Manuel, de quina manera s'havia assabentat i com l'havia rebut. Vaig parlar amb ell, tan afectuós, simpàtic i divertit com l'última vegada que vam parlar. Dibuixant aquest somriure acompanyat dels ulls plens d'espurnes a través de la seva veu. "Sento una enorme alegria, aquesta tan especial que sento quan es fa justícia i un bonic reconeixement", li vaig dir. I vaig sentir que les meves paraules d'avui havien d'anar dedicades a ell, perquè sé que els qui el coneixen, celebren amb joia aquest reconeixement.

Però a mi em venia de gust que, els qui no el coneguessin, ni sabessin de la interessantíssima feina que posa a la seva disposició a Mollerusa, coneguessin aquest guardonat una mica més. Perquè tenen l'oportunitat de beneficiar-se també dels beneficis d'aquesta Creu: i en aquest cas, estic segura, que la seva vista li ho agrairà.

Manuel s'acomiada d'una original i curiosa manera. Ho fa sempre, i té molt a veure amb ell. Avui l'hi manllevo: ¡Hasta la vista!