L'acabada d'estrenar ministra de sanitat, Mónica García, ha informat que des de demà dilluns, en la reunió extraordinària que es farà en el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, demanarà les comunitats autònomes que estableixin de manera obligatòria l'ús de les mascaretes en els espais sanitaris i sociosanitaris. La mesura, al principi, se suposa que serà transitòria.
Això significa, de moment, reconèixer que, fins que no s'adopti tal decisió, la mesura no era d'aplicació legal fins ara. Ho dic perquè molts hem vist com, en accedir a un hospital en els últims mesos (estic pensant concretament en la meva experiència a començaments d'octubre), se'ns pretenia convèncer que l'ús de la mascareta era obligatori per a tothom. I era igual que ensenyessis el Butlletí Oficial amb la normativa vigent a l'ús de mascaretes en aquests llocs, on no s'establia en absolut l'obligatorietat, encara que sí la recomanació per a aquelles persones que tinguessin símptomes d'una infecció respiratòria o fossin vulnerables. Hem estat moltes les persones que ens hem vist en situacions incòmodes i desagradables provant de defensar la legalitat i el nostre dret a decidir el que fem amb el nostre cos.
Sí, puc llegir la ment de més d'un en aquests moments. Pensant que els qui ara ens oposem a l'ús d'aquest tipus de "mètodes" hem perdut el cap. És més, hem hagut d'aguantar insults, vets i atacs constants quan ens hem posicionat sobre això de mesures que, no només no funcionen, sinó que a més, poden resultar perjudicials en alguns casos, com ho són les mascaretes.
Escric aquestes línies sent conscient que serà una reflexió incòmoda per a alguns, d'altres directament utilitzaran aquest article per continuar insultant-me i tractant de censurar la meva opinió, però potser a algú el podrà ajudar a reflexionar una mica.
Durant l'inici de la pandèmia de covid-19 jo vaig ser una de les persones de les quals la por, el pànic, va marcar la manera de pensar. Terror davant del contagi dels meus fills petits, al contagi dels meus pares i sogres, al de les nostres àvies. Neteja constant, ventilació, aïllament. Nits sense dormir, malsons, i una tremenda sensació d'incertesa que només es calmava una mica si, almenys, jo sentia que feia "tot el que havia de fer", sobretot pels altres.
Vaig passar mesos cosint mascaretes de quatre capes de tela. Vaig desenfundar la màquina de cosir, vaig comprar teles de preciosos estampats, vaig estudiar tutorials per aprendre a cosir-les amb compartiments per a filtres especials, per posar subjecció amb gomes, fins i tot filferros que servissin per a una perfecta subjecció. Vaig sortir a fer la compra com si fos de missió a Mart. M'ho vaig creure tot. I vaig complir al peu de la lletra cada una de les mesures que s'anaven imposant, fins i tot sent de vegades contradictòries.
Però, afortunadament, mai no vaig tancar l'enteniment a aquelles persones que alertaven que ens estaven prenent el pèl. Afortunadament, conte amb persones de la meva absoluta confiança que treballen en l'àmbit de la Ciència i la Salut, que des d'un primer moment van compartir estudis, dades i informació ben documentada que apuntava en una direcció ben diferent de tot el que se'ns explicava per totes les cadenes de televisió i ràdio.
Certament, va ser després del primer estiu quan vaig haver de posicionar-me sobre això de la tornada a l'escola dels nens. Les mesures havien passat de radicals, en ser possibles vectors silenciosos de contagi i propagació massiva, havent d'aïllar-los (sense contacte amb els avis, amb les besàvies, sense anar al parc ni a l'escola) a reincorporar-los en l'escola, tapats amb mascaretes, pelant-los de fred amb les finestres obertes i negant-nos la informació sobre el nivell de contagis en els centres. Va ser en aquell moment quan decidim que els nostres fills seguirien a casa fins que poguéssim entendre millor de què anava aquest estrany virus, i com podia afectar-los. I així ens trobem amb les primeres situacions absurdes, sense sentit, on persones que no havien pres la molèstia d'informar-se gens ni mica, imposaven la seva opinió a través de coaccions i amenaces molt greus. No m'oblido dels comentaris sobre la possible retirada de la custòdia als pares que no volien portar en aquestes condicions els seus fills a l'escola.
Després vam viure l'absurditat de veure com als més petits se'ls retirava la mascareta a classe, mentre els altres nens de primària se'ls continuava obligant a portar-la. Germans que a casa convivien amb normalitat, a l'escola es veien tractats de manera diferent, estant perfectament sans.
Res no tenia sentit, sobretot, perquè les mascaretes era impossible utilitzar-les bé, eren de tela, i en més d'una ocasió, un nen sortia de l'escola amb la d'un altre, després d'haver-la cobert pel terra del pati, portar-la a la butxaca, tacar-se i acumular tots els bacteris possibles.
La línia entre la por i la pèrdua de llibertats i drets és massa feble per prendre's tot això a la lleugera. Preses de la por som capaces de renunciar al que sigui, sobretot, a la raó
Els nens perdien la possibilitat de veure's els rostres, els dels seus professors, i s'aïllaven del llenguatge no verbal, entre moltes altres qüestions perjudicials, que eren més que evidents, però vam haver d'esperar fins al març de 2022 perquè un estudi confirmés que la mascareta a classe no marcava la diferència davant del risc de contreure el virus. Afortunadament, per fi, va quedar clar que l'ús de mascaretes en nens no aportava gens bo. I espero que no ens haguem oblidat d'això, ja que ara hi ha qui ja comença de nou amb el rum-rum de voler-los tapar una altra vegada mitja cara.
Aquell mateix any 2022, però el mes d'octubre, una de les revisions de Cochrane analitzava múltiples estudis publicats sobre l'ús de mascaretes quirúrgiques i FPP2/N95. S'assenyalava llavors que utilitzar la mascareta per part de persones malaltes per grip o covid i no utilitzar-la no tenia pràcticament diferències. Unes conclusions que apuntaven de nou a la falta d'evidència real que recolzés el benefici en l'ús de l'assenyalada mesura.
Però aquest, de moment, no sembla ser el tema que s'abordarà en la reunió extraordinària de demà, així que reprenc el principal: la tornada a les mascaretes obligatòries en centres sanitaris. Qualsevol podria pensar que pot tenir lògica, perquè estem acostumats a veure el personal sanitari amb les cares tapades. Tanmateix, sempre és interessant saber el que pensen mèdics que treballen mà a mà amb els pacients, que investiguen i, sobretot, que no tenen conflictes d'interessos (entengui's que no cedeixen a la possible pressió de comandaments superiors amb criteris polítics, ni cap benefici per part de les indústries farmacèutiques). En aquest sentit, recomano llegir el Doctor Antonio Alarcos, que precisament ha estat en primera línia de batalla, i que explica amb total claredat aquest assumpte de les mascaretes en aquest article.
Assenyala aquest valent i compromès metge la publicació de la revista American Journal of Medicine, on a finals de 2023 es va publicar un article en el qual s'acceptava que el nivell d'evidència generada a favor de les mascaretes era en realitat molt baix, i que les conclusions dels estudis que s'havien publicat avalant l'ús de les mascaretes, en realitat, no estaven recolzades per evidències basades en dades. De fet, el mateix article arribava a reconèixer que la mateixa revista s'havia alineat en excés amb recomanacions polítiques en lloc de cenyir-se a criteris estrictament científics a les seves publicacions.
La revista Health Matrix vindria de manera contundent el 2023 a confirmar el mateix i, a més, a fer una crida a l'ètica en el moment d'informar amb veracitat el públic davant d'aquest tipus de mesures. L'article, la lectura del qual recomano, per ser un metge d'irreprotxable professionalitat que el firma, deixa bastant clar el criteri de qui sap de malalties i treballa cada dia amb elles.
Possiblement, vostè no recordi l'estudi elaborat per la Universitat Johns Hopkins, a començaments de 2022, on s'assenyalava que els confinaments havien tingut "poc o cap efecte sobre la mortalitat". Un estudi que servia perquè la gent confiés en el final dels confinaments, suposo, però que no va servir, per la qual cosa sembla, perquè es fes la necessària reflexió sobre les mesures imposades amb base en res. Eren temps d'arxivar ràpid mesures que havien estat preses sota un presumpte paraigua científic, que en realitat, no havien servit per a gens bo. I que ens vam empassar sense queixar-se.
El que és pitjor, es va perseguir, es va silenciar, es va matar públicament a qualsevol que gosés apuntar a altres mesures que sí que eren positives, com per exemple, revisar els nivells de vitamina D. Una dada que, massa tard, s'ha acabat reconeixent, era cert i la importància del qual ara ja ningú no s'atreveix a negar: els nivells adequats en el nostre organisme d'aquesta vitamina ens protegeixen eficaçment davant de malalties infeccioses de les vies respiratòries.
És més, hi va haver estudis que van afirmar que si s'hagués apostat per analitzar els nivells d'aquesta vitamina en pacients greus durant la pandèmia, les morts s'haurien reduït notablement. Però no es va voler fer atenció i es va continuar pressionant la població perquè prenguessin medicaments la seguretat del qual i eficàcia no s'havien testat. Avui, també entre censura i silenci, podem anar comprovant que no eren segurs ni eficaços.
Em considero una persona responsable, i en el que a la salut es refereix, possiblement soc excessivament poruga. Però prefereixo la prudència al lament, i per això sempre procuro informar-me, consultar experts lliures i independents que demostren amb la seva carrera professional els seus encerts. Ningú no neix sabent, i des de la prudència, sempre he tractat els meus lectors amb el respecte pertinent, provant d'aportar informació rigorosa i contrastada que d'alguna manera servís per prendre decisions basades en criteris confiables.
La línia entre la por i la pèrdua de llibertats i drets és massa feble per prendre's tot això a la lleugera. Preses de la por som capaços de renunciar al que sigui, sobretot, a la raó. Soc conscient d'això perquè la por no m'és aliena. Però quan resulta que de la teva por d'altres obtenen beneficis i, pel que es veu, li agafen el gust a imposar sense sentit científic, és necessari alertar i fer pensar els qui llegeixen aquestes línies.
Estem de nou a l'avantsala de la imposició de mesures que han demostrat no servir, i en alguns casos, perjudicar. És temps de preguntar-nos si hem après alguna cosa d'aquests últims anys, si de veritat ens hem assabentat del que realment ha passat i del retrocés tan brutal que hem tingut a l'hora de poder informar-nos, de ser crítics i lliures. La salut està en joc, com ho està la nostra capacitat de ser responsables i informar-nos el millor possible a l'hora de prendre les nostres pròpies decisions, si és que queda alguna que puguem prendre.