Salvador Illa, actual president de la Generalitat de Catalunya, ha anat aquest cap de setmana a la Fira de l’oli de Jaén a Sabadell. De fires n’hi ha moltes, i d’oli també, perquè aquest és un sector molt important a Catalunya; encara que el seu president sembla que no ho sap, ho obvia o, senzillament, els seus interessos són tots uns altres. En els dies que fa que presideix el país, ja ha quedat clar que Salvador Illa té molta afició a visitar Espanya; li agrada més fer d’ambaixador de Catalunya que no pas de president d'aquesta. I, encara que també és cert que cadascú té el nivell que té, aquest paper ja quadra amb la seva concepció de l’estat espanyol i del paper que Catalunya hi ha de tenir. No és la primera sortida que fa en aquest sentit, però de moment és la menys afortunada, malgrat haver-se quedat a Catalunya, perquè hi ha moltes maneres de traspassar fronteres.

Davant de l’enrenou que ha generat aquesta excursió, la millor justificació que se li ha acudit al Govern, per mitjà de la seva portaveu Lluïsa Moret, ha estat parlar de la solidaritat i hospitalitat que ens caracteritza als i les catalanes, com si es tractés d'un mal acudit. Atès que ha quedat encara més clar que primer els de fora —és a dir Espanya i qui és espanyol—, i, després, si cal i convé i encara potser no, els de casa.

Ha quedat clar que Salvador Illa té molta afició a visitar Espanya; li agrada més fer d’ambaixador de Catalunya que no pas de president d'aquesta

Per tant, mantenint-nos en aquests termes, ja veieu com de malament pinta el finançament singular! Acabarem perdent bous i esquelles en aquesta nova incursió política per redreçar —o fer-ho veure— allò que mai es pot redreçar en el marc de l’estat espanyol: les balances fiscals i l’infrafinançament de Catalunya per part de l’Estat. No hi ha res més espanyol que l’espoli a Catalunya i a la ciutadania que hi viu. No només a aquells que es consideren catalans i catalanes, perquè en això l’Estat tira pel broc gros.  

Quan Esquerra Republicana va nomenar Salvador Illa president 133 de la Generalitat de Catalunya, tothom sabia que el que havia arribat a la Generalitat de Catalunya era la Marca Espanya. Tothom, fins i tot la mateixa Esquerra republicana, per molt que dissimulés per intentar justificar-se parlant d’aliances d’esquerres i del finançament singular com a grans guanys de país producte del pacte. No van enganyar a ningú; més enllà dels que es van voler enganyar a elles i ells mateixos, perquè així els va convenir. D’altra banda, el mateix Illa ben aviat va posar en evidència que el 155, com era de preveure, no va pas ser una anècdota en la seva vida. Molts dels càrrecs que ha anomenat, també; el que constitueix no ja una declaració d’intencions del nou president, sinó seguir amb plena coherència el camí que havia empès compartint escenaris de reivindicació i protesta amb societat civil catalana i Vox.