Imagina't que tornes a tenir set anys i et donen una d’aquelles cartes tan precioses on pots escriure tot, tot, el que et passa pel cap. Amb bona lletra, però, perquè s’entengui. La teoria ja la saps: una cosa de vestir, una d'intel·lectual, una que necessitis i una que et faci il·lusió. Després, el Pare Noel ja triarà... Però per demanar que no sigui.

Vull tenir una feina molt interessant i el temps lliure que necessiti.

Vull beure bons vins i no tenir ressaca.

Vull viatjar molt i vull temps per estar a casa.

Vull estar amb tu tota la vida i vull estar soltera un dia més.

Vull menjar el que em roti i que em continuïn entrant els meus pantalons preferits.

Vull que els meus fills se'n vagin de convivències i vull acollir nens que ho necessitin.

Vull dir la veritat sense conseqüències.

Vull descansar i vull estar activa.

Vull estar plena d’amor i buida de rancúnia.

Vull les comes i els punts suspensius.

Vull la llar de foc i vull sentir les onades de la platja.

Vull temps per llegir i temps per veure totes aquelles sèries que em diuen que no em puc perdre.

Vull que el que és complicat esdevingui senzill per art de màgia.

Vull anar de shopping  i vull estalviar aquest 2025.

Vull cuinar més a casa i vull anar a tants restaurants que encara no he provat.

Vull fer esport per tenir l’excusa de fer-me un massatge.

Vull estar envoltada de gent i vull estar sola.

Vull anar a l’Índia sense rellotge i vull viure al bell mig de Manhattan.

Vull resoldre’m a teràpia i somio a no tornar-la a necessitar.

Vull esmorzar panettone i fer dejuni.

Vull ser mare i vull ser filla.

Vull ser profunda, malgrat que m'encanten les coses superficials.

Vull l’estrès bo que em fa concentrar i no vull el dolent que em desgasta i em produeix ansietat.

Amb els anys que fa que ho demano tot, he descobert que no és possible tenir-ho tot

Vull plorar d’alegria.

Vull que no calgui el feminisme perquè hi hagi igualtat.

Vull que s’escurcin les esperes llargues.

Vull coses cares, però no vull que costin diners.

Vull que els nens creixin d’una vegada, però vull que siguin petits per sempre.

Que guai que és fer-se gran i saber el que vols (i com), i quina llauna és envellir.

Vull que les coses no m’afectin tant, però vull continuar sent empàtica.

Vull ser popular, però no vull que em jutgin.

No vull fer cues, però vull que els meus fills n'aprenguin la importància: esperar fins que et toqui el torn.

Vull xerinola i vull calma, el yin i el yang en el mateix plànol.

Vull xistorra i vull enciam.

Vull un cupatge de cafè amb cafeïna i descafeïnat.

Vull moltes postes de sol perquè no són ni dia ni nit.

Vull que m’estimis sense normes, però que el nostre amor tingui regles.

Vull la pau a Gaza, a Ucraïna i que deixin de tapar la boca a les dones afganeses.

Vull més temps amb les persones que m’aporten alegria i menys amb les que m’intoxiquen amb el seu narcisisme.

Vull que tot sigui casual, però que estigui ben preparat.

Vull luxe i senzillesa.

Vull no adormir-me amb la tablet perquè és millor amb dues pastilles de magnesi.

Vull posar-me morena i que no em surtin taques.

Vull estar tapada i no vull passar calor.

Vull fer l’amor romàntic i també vull sexe salvatge i dur.

Vull dormir moltes hores i vull estar desperta per acabar-ho tot.

Vull estar més connectada que mai (amb mi mateixa) i més desconnectada del que no em suma.

Amb els anys que fa que ho demano tot, he descobert que no és possible tenir-ho tot. I per les presumides com jo, que continuem lluitant inútilment perquè així sigui, cal dir que mai no ho és en la mesura en què voldries o, si ho és, ho és per un període curtíssim de temps que no surt a compte. Del que es tractaria, però, seria de no suspendre en les coses que (per tu) són realment importants. Perquè començo a tenir una edat en què no puc estar enfadada per res, perquè tot el que tinc ja és molt. Una cosa està clara en el nostre món interior (i exterior) ple de contradiccions: res no és gratuït en aquesta vida, i si no vols pols, no vagis a l'era. Sigui per Nadal o sigui tot l’any. I tu, ja has fet una carta de desitjos sense preocupar-te si tenen sentit? Perquè imaginar i somiar, que jo sàpiga, encara és gratis. I encara que Santa Claus no t’ho porti, a la teva ment ja has dibuixat un full de ruta!