A Oriola avui serà, segurament, dia de dol oficial. Ahir va morir una noia de 15 anys, la van trobar amb un tall al coll; la seva exparella, un noi de 17 anys, està detingut. Les dades que les enquestes mostren dels joves ens assenyalen quanta feina cal fer. Posem molt l’èmfasi en com són de grises les xifres sobre les conductes sexistes dels joves i la persistència de la concepció de parella no igualitària i tradicional del patriarcat; però no assenyalem d'igual manera que aquests joves no són diferents dels seus pares i, en tot cas, no són pitjors. Només ho expressen sense vergonya ni necessitat de dissimular; això va amb la generació.

Ara bé, quantes i quants joves són diferents i ja no tenen la mateixa vergonya ni els mateixos tabús sobre la violència masclista de tota mena cap a les dones: moltes i molts més que mai. Les noves generacions tenen etiquetes que nosaltres no teníem i que permeten assenyalar com a intolerables les conductes que abans es normalitzaven. I especialment cal remarcar que no han après a callar.

Les xifres de les mateixes enquestes també ens mostren la feina que ja s’ha fet. I com a cada generació que passa, hi ha un col·lectiu de noies, i també nois, cada vegada més gran que ja no entenen les coses com nosaltres. El seu punt de partença no és el de la conquesta, sinó que es pregunten com és que aquesta societat no posa al centre el concepte d’igualtat. Des d’aquesta perspectiva no entenen que el dret a la igualtat s’hagi de guanyar, sinó que és un dret que els hi han pres. Us asseguro que això canvia totalment la perspectiva; en termes de gènere també són nadiues i nadius d’una nova societat.

Em pregunto cada vegada més com us ho fareu per mirar als ulls a les vostres filles quan us parlin d’aquest tema

Tanmateix, es troben en un context diferent que a més a més es reforça a cada nou escàndol mediàtic que esquitxa, a prop o des de l’altra punta del món, homes moltes vegades poderosos, coneguts i admirats que han exercit la violència sobre les dones. Ho han fet emparats pel silenci neutral d’un entorn covard i consentidor de bons homes, i també dones, que han mirat cap a un altre costat. El darrer cas el de Gisèle Pelicot, que des de la veïna França, ha destapat un model de xarxa de depredació que ha posat en evidència no només als perpetradors de les violacions sinó la societat francesa sencera. Aquí no és pas diferent, tinguem o no un cas mediàtic paral·lel al francès.

Fa molt de temps que escric i explico de viva veu que cal que els homes facin un pas endavant, ara ja us dic directament que aneu tard. Les dades em diuen una vegada i una altra que en qualsevol àmbit de la societat, els homes molt minoritàriament van a cursos o s’interessen per xerrades i actes amb relació als efectes del patriarcat i la relació establerta entre gèneres en les desigualtats i les violències masclistes sobre les dones. Mentre seguiu al marge del tema els avenços no seran pas grans. Ara bé, em pregunto cada vegada més com us ho fareu per mirar als ulls a les vostres filles quan us parlin d’aquest tema. Elles ja no entenen de dissimular, amagar i fer veure que no passa res i us preguntaran per què us heu assegut a la barrera a veure passar els toros.