L'honor és patrimoni de l'ànima i l'ànima només és de Déu, això deia l'alcalde de Zalamea a la coneguda peça teatral de Calderón de la Barca. L'honor no és una qüestió banal, però aquests no semblen temps per a la seva consideració, al contrari, podríem dir que en aquests temps és amb gran probabilitat l'última cosa en la qual es pensa i probablement la sessió d'investidura d'avui al Parlament de Catalunya és l'epítom en la constatació d'una evidència. Encara que tot va començar abans.
Honor hauria estat que, una vegada declarada la independència l'octubre del 2017, aquells que van decidir que aquest era el camí s'hi mantinguessin fins al final. Però no va ser així, i de la decepció d'uns parroquians que van tenir fe en les paraules dels seus dirigents, se n'han derivat després els alts nivells d'abstenció en els quals, sens dubte, la clara divisió d'opinions i l'odi mutu entre formacions polítiques independentistes no ha estat un element favorable. Honor també és mantenir la paraula donada, tot i que ara, al fet de no mantenir-la, se n'hi diu senzillament "canviar d'opinió". Canvia d'opinió Pedro Sánchez (i tants d'altres abans, sí) i canvia d'opinió Puigdemont: si és cert que hi va haver algun acord entre els cossos policials, els seus dirigents tècnics o els seus dirigents polítics i els que donaven i donen suport a Carles Puigdemont en la seva actuació d'ençà que va travessar la frontera espanyola i va decidir tornar a Catalunya, algú no va complir l'acord i aquest algú no van ser els Mossos d'Esquadra.
Honor hauria estat que, una vegada declarada la independència l'octubre del 2017, aquells que van decidir que aquest era el camí s'hi mantinguessin fins al final
De tal manera que en el moment presenti, tot el que s'ha derivat de la situació viscuda durant el dia d'avui, el dia que estava destinat a ser el dia de la investidura de Salvador Illa, ho ha estat per al descrèdit del cos policial català, per efecte de l'incompliment del compromís que amb ells semblava haver adquirit el president Puigdemont. Perquè si no fos així, si cap mena d'acord previ tenien de no detenir el president Puigdemont durant la seva actuació al passeig de Lluís Companys, la situació és encara menys comprensible i sens dubte menys honorable per a la policia: no és acceptable posar als peus dels cavalls una de les institucions que suposadament defineixen la identitat de l'autogovern català, la seva policia integral, aquella que suposadament estava destinada a ser una de les seves "estructures d'Estat". És veritat que hi haurà qui digui que justament el deshonor hauria estat obligar-los a detenir-lo, però el cert és que és una càrrega que només havia de recaure sobre els dirigents d'ERC.
No hi ha hagut honor al llarg del dia d'avui. Hem intentat passar de puntetes pel fet trist i patètic que no s'ha atès el discurs del destinat a ser investit, o que s'hagin allargat fins a l'extenuació parlant del seu suport a Illa aquests Comuns que van deixar caure el govern d'Aragonès perquè no compartien precisament amb Illa un model d'infraestructures que ara s'hauran d'empassar. Perquè ERC, un cop investit Illa, tindrà dificultat per deixar-lo caure, perquè els de Puigdemont, sense Puigdemont, donaran suport a les propostes socialistes, oblidant el dia d'avui, volent girar full, com gairebé tots en aquest Parlament d'uns dies de fúria que avui semblaven revifar-se per un moment en la nostàlgia d'alguns.
Què passarà demà? Demà serà un altre dia i una nova oportunitat per repensar el paper que volem donar-li a l'honor a les nostres vides.