Després que Albert Rivera aparegués en un vídeo ensumant un pobre i innocent gos mentre exclamava “huele a leche” (aclareixo, ho va exclamar Rivera, no el gos) frisava perquè aquesta frase sortís de la boca d'algun dels 5 candidats o dels dos presentadors del debat emès aquesta nit de dilluns-matinada de dimarts per TV1, Antena 3 i La Sexta. I no. Ha estat una espera en va. Mala llet.
I miri que han tingut temps perquè la cosa ha durat dues hores cinquanta minuts. De fet ha acabat l'endemà del dia que havia començat. Això vol dir que, o bé a Espanya 1/ dormen poc, 2/ es lleven tard, 3/ s'han mirat el debat fins que el cos els ha dit prou o 4/ han passat totalment del debat com Démbélé d'estar llest per jugar.
Per cert, petit incís: si no hagués estat perquè havia d'escriure aquesta crònica, servidor hauria estat dels del grup 4. I aquest matí de dimarts, quan publiquin les audiències, sabrem quanta gent que no havia de fer cap crònica ha optat per la mateixa opció. I dels que l'han vist, també sabrem una cosa que m'inquieta molt: saber per quina cadena l'han seguit. Quan tres cadenes emeten el mateix programa, per què la gent decideix prémer un botó o un altre? Un misteri com el de les lesions de Démbélé.
Total, que el programa anomenat de manera molt original com “El Debate” ha començat a les 22 hores en punt, amb tots els candidats amb americana menys Iglesias i tots amb corbata menys Abascal. Cinc minuts abans, quatre senyores i un senyor havien passat la baieta pel terra del plató. Ho hem vist gràcies a un pla zenital. I també hem vist que Ana Blanco, comoderadora juntament amb Vicente Vallés, estava molt constipada. I hem sentit que presentaven als candidats citant-los pels dos cognoms i no només pel primer, com és habitual.
A la primera intervenció, que era d'un minut, a Pablo Casado li han preguntat: si no obté majoria, facilitarà la investidura de Pedro Sánchez? Resposta: “Me gustaría empezar lamentando las escenas de violencia que estamos viviendo en Catalunya por la visita de sus majestades”. Crec que cal un altre debat urgent per aclarir què és protesta i què és violència.I un altre sobre "Vostè pregunti que jo respondré Catalunya".
I llavors ha arribat el bloc anomenat “Cohesión de España”, que ha estat una manera subtil de no dir “El problema catalán”. Aquí Sánchez ha proposat tres mesures: una assignatura de “valors civils, constitucionals i ètics”, acabar amb el sectarisme de TV3 fent que el seu consell d'administració sigui triat per dues terceres parts del Parlament i “incorporar al codi penal un delicte per prohibir d'una vegada per totes la celebració de referèndums il·legals a Catalunya”. Això últim deu voler dir que això ara no és delicte i que a partir d'ara sí que es podran fer referèndums il·legals a Múrcia. Perquè Múrcia no és Catalunya. I dic Múrcia com podria dir La Rioja. Però aturem-nos en el segon punt.
Llei 11/2007, d’11 d'octubre, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Article 7 punt 2: “Els membres del Consell de Govern són elegits pel Parlament, per majoria de dos terços, després que el Consell de l'Audiovisual de Catalunya els proposi i en verifiqui la idoneïtat, d'acord amb criteris estrictes de competència professional”. O sigui, Sánchez no té ni idea de com es tria el Consell de la CCMA i proposa solucionar el conflicte català amb una cosa ja existent. Memorable.
La resposta de Casado ha estat dir una cosa que jo desconeixia, i és que al port de BCN hi ha mil guàrdies civils (MIL!) esperant per poder actuar. On? A les Golondrines? O hi ha un vaixell piolín i no l'hem vist? Seguidament Albert Rivera ens ha mostrat un tros de rajola de l'Eixample de BCN dient que era del que els llençaven als membres del CNP. Desconec si el fragment li ha proporcionat un policia, un manifestant o el va anar a recollir ell personalment.
Sánchez ha contraatacat recordant-li a Casado que va ser el PP qui va indultar “els terroristes de Terra Lliure” i que “a vostès els van fer dos referèndums il·legals, els van declarar una independència i a qui va fugar-se'ls Puigdemont”.
Seguidament Rivera ha recuperat el concepte “los que vinieron de fuera y levantaron Catalunya” i ha tret un full d'un metre de llarg (sí, sí, un metre) que per una banda tenia en blau les transferències fetes pel PP a Catalunya i per l'altra en vermell les del PSOE. La resposta de Casado ha estat dir-li “Mi partido ha perdido a dos concejales asesinados en Catalunya. Parece que usted ha inventado la pólvora”. Sens dubte la frase més desafortunada de totes les possibles que podia dir. Mentre, Sánchez li retreia a Iglesias que Jaume Asens, cap de llista dels comuns a BCN, “va assessorar i va acompanyar diversos pròfugs independentistes” i Casado acabava demanant recuperar “la Barcelona olímpica”.
Solució política per Catalunya després de 28 minuts? Cap ni una. Com sempre. I han anat a publicitat. I tornant ha tocat parlar d'economia. I Rivera ha seguit amb allò de treure cartellets que fan reflexos i que mou molt, cosa que fa impossible llegir-los. Llavors, per què els treu?
Aquí ha estat on Abascal ha dit la frase “A Espanya haurem de triar entre autonomies o pensions”. On Sánchez ha anunciat que si guanya, Nadia Calviño serà la nova vicepresidenta econòmica del Gobierno (espero que la senyora Calviño ja conegués la notícia perquè si no s'haurà despertat de sobte). I on Rivera li ha recordat a l’Abascal que demana acabar amb les autonomies que va cobrar 300 mil euros durant 4 anys “de un chiringuito autonómico”.
Al bloc de política social i igualtat, Ana Blanco ha recordat que al debat hi havia cinc homes. “Espero que parlin de paritat. La foto d'aquest debat no és d'igualtat”, els ha dit. Només Iglesias i Sánchez han recollit el guant. Però sense cap proposta per solucionar-ho. Aquí ha estat quan Rivera ha començat amb la tàctica d'anar dient-li “tranquilo, tranquilo” als altres candidats mentre parlaven.
En aquest apartat, Abascal ha tret tota l'artilleria demagògica de l'extrema dreta en contra de la immigració i no ha estat contestat per ningú. I com que ningú li ha desmentit les seves manipulacions i mentides, l’home ha anat creixent. I la seva demagògia també. Mentre els altres s'anaven fent petits.
Nou tall publicitari i bloc de “Qualitat democràtica”. I ha tornat a sortir Catalunya. Esclar. Casado li ha preguntat a Sánchez: “Pactarà amb els supremacistes violents que atemoreixen la població a Catalunya?”. I Sánchez, com sempre que se li adreçaven, baixava el cap mirant cap al faristol. Fins que ha respost: “Precisament repetim les eleccions perquè el senyor Rivera i el senyor Casado van votar en contra d'un govern progressista-liberal”. O sigui, que no ha dit ni sí ni no. Imagina que acabés sent que sí? Després de tot el que ha dit sobre els indepes i els seus líders...
I Abascal ha continuat creixent-se. I Casado el mirava amb carona. Ha sortit Franco i l'any 1934. Només Iglesias li ha parat els peus. Només ell. Dialècticament.
I així hem entrat a l'últim apartat, política internacional. Amb més xenofòbia d’Abascal. I amb Casado derivant el tema cap a Catalunya “i els disturbis”, demanant mantenir i ampliar la presó permanent revisable i defensant l'equiparació salarial de les forces i cossos de seguretat, temes molt internacionals tots ells, sí. O més.
I així hem arribat a l'últim minut. Abascal ha acabat amb un “Viva España”, Rivera amb un “Si se puede”, Sánchez amb un “ni estem d'acord amb la dreta ni amb Iglesias”, Casado parlant de tu i individualment a l'espectador que estava veient-lo i Iglesias ha llegit una carta d'una noia jove amb una feina precària y també ha usat el "sí, se puede".
I jo ja no puc més... Però demà hi ha debat a TV3. Si no l'han tancat encara.