Les relacions humanes han evolucionat molt des que Adam i Eva van ser expulsats del Paradís. Si Eva no s’hagués deixat persuadir per la serp, ara no ens hauríem de passar tot el dia contestant els quatre-cents missatges dels grups de WhatsApp que tenim silenciats ni suportant amb penes i treballs els àpats familiars de Nadal. Mira que li van repetir vegades que no es mengés cap poma de l’arbre del coneixement, però ella tossuda que sí... A veure, que algú m’expliqui com és possible que algú posi en risc el futur de tota la humanitat per una poma. Una poma! Heu tastat mai una poma? És la cosa més avorrida del món. Podria entendre que hagués caigut a la temptació davant d’un dònut acabat de sortir del forn; però davant d’una poma? Segur que portava glutamat monosòdic i greixos trans. Penseu que, si les coses no haguessin anat així i l’Eva s’hagués comportat com Déu mana (mai millor dit), ara ens estaríem gronxant en una hamaca amb el cul a l’aire sense preguntar-nos res, en silenci, envoltats d’ocellets i flors de tots colors. Però què hi farem, les coses han anat com han anat, millor no fer-se mala sang, aquells primers humans van voler ser més que Déu (una mica com fan ara els influenciadors) i ja no podem fer res per solucionar-ho. Penseu que, si no s’haguessin menjat aquella poma, no hauríem hagut de treballar ni un sol dia de la nostra vida; ni un! La mare que els va parir! Però estic bé, de veritat; no patiu. Ho porto molt més bé que fa deu anys. Millor que canviem de tema perquè m’estan començant a suar les mans.

Fem i diem el contrari del que desitgem perquè tenim un garbuix mental tan gran i enrevessat que ni Déu l’entén

Com deia fa un moment, les relacions humanes han evolucionat molt des d’aleshores: hem passat d’Adam i Eva —una relació monògama forçada (bàsicament perquè eren els únics humans del Paradís)— al sexting (pels que no sabeu què és: vindria a ser el sexe sense contacte físic i amb molta xerrameca). El que no ha evolucionat gens ni mica (ni crec que ho faci) és la intel·ligència; som tan caps de suro com els primers humans. Va semblar que la cosa millorava una mica durant el Renaixement, però suposo que devia aparèixer alguna altra serp per convèncer-nos que és molt més divertit ser curt de gambals i vam tornar a la idiocràcia (‘forma de govern en la qual els idiotes tenen els càrrecs més importants’) a la qual estàvem habituats. Com diu la dita: «Val més baliga-balaga conegut que savi per conèixer».

Adam i Eva encara no havien descobert el llenguatge tal com l’entenem ara (les emoticones, els GIFs i els mems) ni les infiltracions d’àcid hialurònic als llavis per pronunciar millor la vocal neutra; es comunicaven d’una manera molt més senzilla: cadascú feia la seva (com la majoria dels matrimonis actuals) i, si un dels dos necessitava alguna cosa de l’altre, la hi agafava i ja està. Ara estem anys llum d’aquella simplicitat intel·lectual (això no vol dir que siguem més llestos, no ens confonguem); ara, si necessitem alguna cosa d’algú, li diem que no necessitem res, que nosaltres podem amb tot i que no ens cal ningú que ens digui el que hem de fer, que què s’han pensat, que som lliures de fer el que ens doni la gana, que deixem fluir i ja veurem què passa. Resumint, que fem i diem el contrari del que desitgem perquè tenim un garbuix mental tan gran i enrevessat que ni Déu l’entén. Suposo que per aquest motiu vam inventar les emoticones i als àudios de vint minuts que ningú escolta. Adam i Eva es van menjar la poma del coneixement (Apple ens ho recorda cada dia perquè no oblidem d’on venim) i es van adonar que anaven despullats; llavors van teixir fulles de figuera i es van cobrir el cos. Ara, tothom fa topless a la platja (sobretot els homes); aquí ho deixo.