No sabrem si Pedro Sánchez realment es va plantejar dimitir fa cinc dies. Tampoc què ha passat i quines han estat les reflexions de fons més enllà dels vuit minuts de discurs. El que sí que és cert és la inflexió. Un "punt i a part" i una mutació de la legislatura després del moviment presidencial més radical en fons i forma. L'ús d'un instrument tan extrem —una carta a la ciutadania via X (antic Twitter)— ha mantingut el país en suspens i una oposició desconcertada davant de la possible dimissió del president, decisió inèdita des de 1981. És aviat per valorar si Sánchez en surt més fort o més feble sense la necessària visió del mitjà termini.
L'èxit passa per la possibilitat de trencar una dinàmica que tenia atrapat Sánchez. El complex cicle electoral, una oposició a matadegolla, la impossibilitat d'arrencar la legislatura i el punt mort des de la investidura pot haver-se trencat. L'eufòria del govern espanyol, més enllà del que és evident —Sánchez no dimiteix—, passa per haver trobat un leitmotiv propi, una raó de fons que justifiqui l'acció política del president. La defensa de la regeneració democràtica del país, un fil que també uneix els seus socis. Fins ara, només hi havia un Pedro Sánchez subordinat als pactes parlamentaris a múltiples bandes. Un camí tortuós més de supervivència que de pes propi.
La reflexió de Sánchez el situa un esglaó per sobre i enganxa amb el discurs democràtic d'Europa i els Estats Units. Més enllà del patiment familiar a què apel·la, Sánchez ha buscat un cop de legitimitat en aquests cinc dies, la recuperació d'una autoritat que li ha negat el PP des de la investidura.
La indefensió de les falsedats, la revolució digital, l'ús de la mentida com a arma política, amplificada a les xarxes, és un problema de les democràcies
Els socialistes europeus han celebrat la permanència de Sánchez. A falta de líders socialdemòcrates —només tres països membres—, en unes eleccions on, en paraules d'Emmanuel Macron, Europa es juga la seva existència, la UE prefereix que la cinquena economia de l'eurozona tingui president abans que la inestabilitat del botó nuclear que hauria suposat la seva sortida, amb una dimissió que hauria estat molt similar a la d'António Costa.
Això no significa que Sánchez hagi gestionat bé la transparència amb l'activitat professional de Begoña Gómez. Un no tria les circumstàncies, com li agrada dir al president. Per això, en un context d'informacions falses i d'altres de certes, aclarir en tot el possible les reunions i el paper de Begoña Gómez en el marc de la codirecció del màster haurà d'anar unit a la regeneració que demana el president.
La indefensió de les falsedats, la revolució digital, l'ús de la mentida com a arma política, amplificada a les xarxes, és un problema de les democràcies. L'espai virtual, la xarxa, dificulta desmuntar la mentida. Aquest és el context on Sánchez emmarca la regeneració democràtica anunciada en la compareixença sense preguntes. En què es traduirà? I com? És difícil saber-ho encara. Pot apuntar a la reforma del CGPJ o facilitar l'accés a la judicatura. Des de la Moncloa donen per fet que es materialitzarà aviat en propostes, mesures o iniciatives des del Consell de Ministres. Regular la desinformació, les falsedats, serà impossible. Com va passar a l'Europa post Brexit, va quedar en no res i despertarà el rebuig de la professió.
Hi ha una altra novetat fonamental. Sánchez respon a un "el que es pugui moure que es mogui, el que pugui fer que faci" d'Aznar. El que és inèdit és que el president del govern espanyol demani a una majoria social que es mobilitzi. Les mobilitzacions del PP han estat contra l'amnistia, però no només. La metxa va passar per Ferraz i va acabar en el ninot de Sánchez penjat en forma de pinyata. Una tensió a què s'ha sumat un ampli sector conservador de la judicatura i les altes institucions de l'Estat regirat contra una coalició que inclou nacionalistes i independentistes. Ara Sánchez demana una revolta similar en sentit contrari.
L'hiperlideratge del president és marca pròpia des de l'inici de la seva existència política. Les decisions clau les ha pres sol. Ara ho ha tornat a fer en el gir més brusc dels seus últims anys. Veurem com.