Un terrible atemptat a París. La tecnologia ens permet saber-ho tot a l'instant a través de la xarxa. Som en un restaurant, al sofà de casa o en un bar de copes i gràcies al mòbil o a la tauleta, pràcticament veiem en directe el que està passant. Però a la TV no va ser possible. Bé, en algunes sí, però a les grans cadenes espanyoles, no. És divendres a la nit i no hi ha ningú.

A TV1 es posen la medalla

La cadena pública espanyola té un canal de noticies 24 Hores. Per tant no els va ser gaire difícil informar del que estava passant a París. Ho van fer i d'una manera correcta. I ens ho van fer saber...

 

Només una pregunta: calia l'autobombo? Els hem de felicitar per fer la seva feina de servei públic? Els ho hem d'agrair? Sí? Res, doncs moltes gràcies.

I mentre, a T5 i A3...

A T5 estaven molt entretinguts amb Kiko Matamoros. Tant, que van decidir continuar amb el Sálvame Deluxe oferint pel mig dels resultats del polígraf els resultats de París. Això sí, amb l'alicient d'uns quants comentaris molt desafortunadament frívols. Després, però, l'empresa es va adonar del despropòsit i es va disculpar via comunicat.

 

Si em permet, li tradueixo la cosa: no teniem a ningú, vam sortir del pas com vam poder a la web, però ara ens hem adonat que potser sí que hauríem d'haver fet venir a algú.

A Antena 3 emetien Tu cara me suena. Tampoc van parar. El més terrible és que van justificar-se. O al menys ho van intentar...

Conscients del desastre, van esborrar la piulada i, van optar per aplicar-se aquella frase que diu: si tot és susceptible d'empitjorar, fem-ho possible.

A la mateixa hora, en un llogaret del nord-est

El 3/24, el canal de notícies 24 hores de Televisió de Catalunya, va oferir un especial més que digne tenint en compte els mitjans dels quals disposava. L'Esteve Soler, primer sol i després amb l'ajut del cap d'internacional Xesco Reverter, va demostrar que l'experiència, un valor que avui en dia ha desaparegut a l'hora de valorar la capacitat professional de la gent, serveix per sostenir una barraqueta amb dues canyes i que sembli una casa unifamiliar.

 

A la ràdio, Catalunya Ràdio i Catalunya Informació en emissió conjunta i RAC1 van canviar la programació i van oferir programes especials. En Kilian Sebrià i el seu equip del Catalunya Vespre i en Jordi Basté i part del seu equip i el suport del departament d'informatius, van oferir un servei públic impecable, del qual alguns que afirmen segons quines coses sobre els mitjans catalans haurien de prendre nota.

I ara vostè, a manera de conclusió, em dirà: "home, a la ràdio és més fàcil aixecar la programació. Només cal un micro i, au, a xerrar". Estem d'acord, però quan obres el micro has d'explicar alguna cosa. Vull dir que has de crear un contingut, parlar amb gent, trucar a llocs, tenir experts, obtenir valoracions. I si això ho pot fer una emissora amb pocs recursos, m'està dient que dues de les empreses més importants de comunicació de l'Estat espanyol com són Mediaset i Atresmedia, són incapaces de fer-ho? I no em val allò  que potser no van aturar la programació perquè van considerar que la informació sobre els atemptats no era la seva aposta en aquell moment. Molt bé, si va ser així (que ho desconec) és un postura molt lícita i gens criticable. Cada empresa periodística té dret a decidir els seus continguts. Ara bé, llavors per què els uns van haver de justificar-se en un comunicat i per què els altres van haver d'esborrar piulades desafortunades?

Potser és que, un cop més, es demostra que les coses tenen tendència a sortir menys bé quan estan en mans de gent sense experiència i que són on són, no per la seva capacitat professional, sinó simplement perquè cobren menys i, per tant, surten millor de preu a les empreses.