Giorgia Meloni, la primera ministra italiana, no és feixista, ens diu la premsa que l’adora. És cristiana, puntualitzen. Des d’àmbits catòlics ens expliquen que la cofundadora del partit Fratelli d’Italia té una identitat cristiana voluble, ella que es vanta d’idees fermes: defensa la tríada de Déu, pàtria i família, i el paper de la dona a casa (quan ella no hi és mai). O el matrimoni per l’Església, i no està casada. Amb tot, el seu és un cristianisme més identitari que de real pràctica religiosa, i se sent més propera al món del Senyor dels Anells que al Déu dels Evangelis.  

Olivier Roy (1949) és un dels coneixedors de la religió, i en concret de l’Islam, més rellevants existents. Una eminència en el seu camp que analitza el fet religiós, ara des de l’Institut Europeu de Florència. Roy, lluny de ser un pensador distant i arrogant, ha respost amablement a la invitació de dues estudiants universitàries catalanes per analitzar Giorgia Meloni i la seva idea de religió. Aquesta conversa d’una hora, a la que hem assistit algunes persones en línia, ha tingut lloc just uns dies abans que la cap del govern italià anés a l’Iraq a portar els bons desitjos nadalencs al contingent militar destacat a Erbil. Ha estat rebuda pel president del país i ha repetit diverses vegades el concepte cooperació.

Meloni és menys populista que Salvini, ens adverteix el sociòleg Roy. És menys barroera. Intenta fer veure que és catòlica, apostòlica i romana, però no coincideix gens amb el Papa de Roma pel que fa a la immigració, per exemple, i ha proposat augmentar els centres de vigilància i les deportacions. “Soc la Giorgia. Soc dona. Soc mare. Soc italiana. Soc cristiana”. Ho va pronunciar el 2019 i ho continua defensant als mítings.

Roy insisteix que la diferencia de Meloni amb Matteo Salvini és que ella no està contra el Papa, ni tampoc comet el pecat-error de Salvini, que va voler donar lliçons de catolicisme als bisbes i al Papa i a l’Església Catòlica. Quan va haver-hi eleccions, els bisbes italians no van mostrar-se clarament ni pro ni contra Meloni, demanant a la gent que votés en consciència i segons els seus valors. L’Església italiana, ara encapçalada pel prometedor bisbe Matteo Zuppi (de la Comunitat de Sant Egidi, que avui obre esglésies arreu i organitza un dinar amb sensesostre, també a Catalunya), no vol creients purs i supercatòlics, sinó gent normal i corrent. No mesurarem el nivell de fe del president del Consell de Ministres italià (no vol ser anomenada “la presidenta” ni “la president”), perquè no tenim un catolicòmetre a mà ni ens interessa (Déu ens en guard). El que sí que és rellevant, públicament, és veure com la primera dona que mana a Itàlia enarbora la bandera catòlica a tort i a dret, fent un ús dosificat de la religió en els seus discursos, triant què la beneficia i què li resulta incòmode. Les primeres paraules del Papa davant el nou govern van ser de bons desitjos i encoratjament per a la unitat. La resposta de Meloni va ser que “escoltem sempre amb gran atenció les paraules del Sant Pare que són un monitum perenne de saviesa i caritat”.