Raül Romeva és un tipus desaprofitat. Potser també en la seva faceta docent. Però sobretot política. És cerebral, analític i reposat. I en aquests temps que corren, aquestes condicions són aigua beneïda, encara que ell —d’acord amb la seva praxi racionalista— queda clar que de creient en té més aviat poc. Quan la política és tan estomacal —la nostrada en particular—, llegir un tipus que defuig el xantatge emocional i les baixes passions és una raresa. Quan a més raona, és balsàmic. Tanmateix, admet que “amb la raó es governa, però són les emocions les que guanyen eleccions”.
Aquesta actitud, paradoxalment, també significa nedar a contracorrent. Tal és la involució. I pel que fa a nedar, el Raül en fa gala, esportivament parlant. I en té un màster acadèmic. Però és la pràctica de l’esport, el que més l’apassiona. Genètica a banda (tot ajuda) no està fibrat de casualitat.
El Raül no és de tòtems; és un home que es debat entre l’ateisme i l’agnosticisme. En canvi, demostra tossudament ser un home de fermes creences, de fermes conviccions. Quan van mal dades, no s’arronsa. I en aquest punt ha predicat amb l’exemple. Allí on tants altres perdien la força per la boca, el Romeva assumia les decisions i les seves conseqüències. Potser per això ha escrit ‘Idiota!’, perquè no defuig dir la seva.
Davant la ira de la turba
Quan s’hi posa, a escriure, brolla aquest caràcter seu, que de vegades sembla que requereixi un polsim extra de geni, com si s’hagués de salpebrar. Però val a dir que a ‘Idiota!’ n’exhibeix una bona dosi, de caràcter. I apunta sense manies tot allò que el treu de polleguera. Tant, que treu les urpes com mai i assenyala l’imperi de la idiotesa que aflora a les xarxes. Temeràriament, perquè aquesta actitud significa exposar-se a la ira de la turba i la llei de la selva.
No hi ha res de mansoi en el plantejament d'‘Idiota!’. Es mostra respectuós i pacífic, però alhora combatiu. Tot és possible alhora, com sol dir un dels pocs autors coetanis —exreclús com ell— que cita al llarg del text: 132 pàgines que es devoren amb facilitat, per poc que es tingui una mínima inquietud intel·lectual.
Qualsevol projecte que aspiri a l’hegemonia necessita transitar pel carril central.
Més que una denúncia del femer en què s’han convertit les xarxes socials, ‘Idiota!’ és un punyent assaig —amb un títol tant contundent com provocador— a favor del respecte i la tolerància. Podia haver-se quedat en l’estricta denúncia d’aquesta deriva populista que va amarant tots els racons de la societat i que arrasa a les xarxes. I no, és propositiu.
Alhora, reivindica els lideratges ‘empàtics i respectuosos’ enfront dels ‘victimistes’ tothora que denuncia els lideratges construïts sobre la base de fidelitzar adhesions ‘per anar en contra de’.
Simplicitat versus simplisme
‘Idiota!’ és un assaig dens, però es deixa llegir. No és simplista, sinó que té la virtut de simplificar, una significativa diferència que en Romeva s’encarrega de subratllar. El simplisme és propi de tots els populismes. La simplicitat, una virtut. Estem davant un text acadèmic, però no d’un tractat pretensiós carregat de cites encara més pretensioses. És acadèmic per deformació professional. Perquè l'autor és un tipus d’una formació aclaparadora, que parla tantes llengües com un ínclit erudit de la Torre de Babel.
Si bé ‘Idiota!’ no té res a veure amb el ‘Merèixer la victòria’ del David Madí, hi ha una tesi central que comparteixen. Qualsevol projecte que aspiri a l’hegemonia, necessita transitar pel carril central. Quan una proposta és arrossegada a l’extrem, genera tants anticossos que inevitablement porta al frontisme, a la política de blocs. Crec haver-li llegit a Jordi Pujol —o escoltat—, que tan important és seduir com no enervar la resta, i alimentar així una visceral oposició. No ho va dir amb aquestes paraules el president, però venia a ser això. Dissortadament, algun dels seus deixebles fa exactament el contrari i ho ha disfressat de coratge i dignitat. Tant de bo tot fossin Rulls o Girós, gent que gestiona el respecte com un valor intrínsec incorporat al seu credo.
Zelots i la proliferació d’idiotes
Recorda el Raül que el més abrandat dels ‘purs’ sempre viu pendent de si ‘apareix algú altre que li discuteix l’estatus’. Cita el cas dels zelots, patriotes jueus ‘tan fanàtics i extravagants… acabaven essent sempre un obstacle per a la seva pròpia causa’.
Hi ha molts més idiotes que no ens pensem. Però molts més. Tothom és candidat a ser idiota començant per un mateix, afirma Romeva. Ni que sigui puntualment. ‘Creure que tothom és estúpid menys un mateix, no deixa de ser un símptoma d’estupidesa’.
Cita com a anècdota una vivència personal. A més de nedar a mar obert, el Raül fa piscina. Com que duu el cap pelat, optava, per comoditat, per nedar sense casquet. Un dia li ho van prohibir. O es posava el casquet o no li permetien nedar. El cas és que nedant al carril de costat hi podia haver un tipus de barba profètica i pelut com un os, mentre que ell es depila. Les obligacions, les normes, tenen un sentit. Quan el perden, només són normes estúpides.