La polèmica per les rebaixes de penes a agressors sexuals amb la llei del 'sí és sí' va desinflamant-se o almenys prenent forma. De moment, la Fiscalia General de l'Estat ha rebutjat rebaixar totes les penes de manera automàtica i, en el sentit de la disposició transitòria prevista en el Codi Penal, ha ordenat no tocar les penes que siguin dins de la forquilla prevista en la nova llei. El Tribunal Suprem decidirà en els dies vinents si unifica criteri o va cas per cas. El més probable és que opti pel segon, de manera que algunes rebaixes poden ser revisades i els mateixos casos establiran jurisprudència.

Baixa la controvèrsia i queden les destrosses de l'últim enfrontament liderat per Pablo Iglesias davant Yolanda Díaz. Fins ara, el més greu i en el qual els qualificatius han escalat a un punt de no retorn. El 's'ha de ser miserable' per no defensar Irene Montero contrasta amb els fets. Mentre la ministra d'Igualtat va agrair les paraules de Pedro Sánchez com un suport, les mateixes declaracions repetides per Yolanda Díaz han motivat la cascada d'acusacions contra la vicepresidenta. No només recriminen l'actitud de Díaz, també el silenci d'Alberto Garzón, a qui consideren que van defensar sense fissures durant la campanya contra les macrogranges.

Les escomeses verbals entre ambdós espais són unidireccionals. Fins avui, a Yolanda Díaz no se li ha escoltat cap insult, tampoc indirecte, a Iglesias ni a l'espai morat. El conflicte ve d'enrere i fa temps que l'han portat a l'arena pública. Des de Podemos estan convençuts que Díaz està creant un nou partit, amb cens inclòs, en la seva ruta de l'anomenat procés d'escolta. Des de l'espai de Díaz, la futura coalició —ja sigui en forma de llista, partit o moviment— no és un debat que tinguin en públic. I se sobreentén que, si Iglesias volia controlar el procés, podria haver designat una candidata de Podemos. Però va nomenar Díaz. I aquesta va acceptar, sense carnet morat ni compromís exprés de complir amb un supòsit mandat no escrit.

El discurs d'Iglesias distorsiona la realitat dels territoris i part de la militància de Podemos que sí que va als actes de Sumar. Ho ha fet el vicepresident segon de la Generalitat valenciana i candidat de Podemos a les autonòmiques, Héctor Illueca, o la secretària general de Podemos a València, Pilar Lima, política del sector d'Iglesias. També hi han anat als actes de Yolanda Díaz els secretaris generals dels morats a Navarra, La Rioja i Euskadi. Un exemple significatiu és el de Juantxo López de Uralde, representant de l'espai verd de Podemos des dels seus orígens, present a Bilbao juntament amb Yolanda Díaz.

Hi ha un risc alt que el Govern arribi a les generals amb un bon suport d'acció legislativa i es trenqui per la impossibilitat de tornar a enganxar les peces de la coalició. Les prospeccions econòmiques no apunten a l'enfonsament de 2008, el disseny dels paquets d'ajuts està alleujant la càrrega de la crisi a les classes mitjanes. És molt probable que, encara amb recessió tècnica, la inflació estigui més controlada en un parell de semestres. I, així i tot, amb una bona direcció econòmica i social, en sintonia amb Europa, amb un PP sense programa econòmic definit, podria no ser suficient.

L'intent d'Iglesias per mantenir Podemos com a força hegemònica corre un altíssim risc de carregar-se l'espai electoral. El llenguatge no és nou, Iglesias mai no va ser un home de pau. I les dues parts tenen les seves raons, però la dialèctica en política i en campanya ho és gairebé tot. De moment des de Podemos neguen que hi haurà dues llistes i asseguren que negociaran el suport a Yolanda Díaz. Una negociació que de moment s'està fent per la via de l'enfrontament. Els temps electorals no juguen a favor i col·loca el votant com a espectador d'una batalla cruenta en la qual cap marca no pot sortir ben parada. I on tot l'espectre electoral es necessita per construir el bloc a l'esquerra del PSOE.