Moltes persones se sorprenen quan comproven que en totes les enquestes –en això sí que coincideixen– el Partit Popular apareix sistemàticament com el partit més rebutjat pel conjunt de la població, i Mariano Rajoy com el líder més detestat. Tanmateix, i d'aquí la sorpresa, el PP continua sent el primer en intenció de vot, amb diferències que oscil·len segons la conjuntura, l'encert dels estimadors i el mitjà que publica, però primer al cap i a la fi.

Com és possible, això?, m'han preguntat moltes vegades. Com un partit pot concentrar alhora els índexs més grans de rebuig social i la intenció de vot més gran, i així durant anys? Com un dirigent pot rebre les valoracions més contundentment negatives i guanyar totes les eleccions a què es presenta? Menteixen les enquestes o menteixen els enquestats?

En realitat, no menteix ningú. La combinació de tots dos factors, un fort rebuig social i una elevada intenció de vot, és inusual, però pot produir-se en certes circumstàncies. Sense voler establir un paral·lelisme que seria erroni, alguna cosa d'això va passar també amb Trump.

En les eleccions de 2016, el PP va tenir 7,9 milions de vots. Li van donar suport el 21% dels ciutadans majors d'edat, una de cada cinc persones amb dret de vot. Amb això en va tenir prou per ser la primera força política del país i formar un govern minoritari però raonablement estable.

Si dividim la població espanyola en dos grups: a un costat el 21% que van votar el PP i l'altre tots els altres, el primer que ens salta als ulls és l'abrupta diferència entre tots dos universos, tant pel que fa a la seva composició social com a les seves opinions polítiques. És com si es tractés de dos països diferents que no tenen gairebé res a veure entre si. Vegem alguns indicadors de l'últim baròmetre del CIS:

Requerits perquè avaluïn de 0 a 10 la probabilitat que votin cada partit, el 81% dels qui no van donar suport al PP en l'última elecció donen una probabilitat de fer-ho en el futur inferior a 4. I el 69% diuen directament que la probabilitat és zero, la qual cosa implica el màxim nivell de rebuig. És un drama per a un partit que pretengui ser socialment majoritari.

El 40% dels votants del PP creuen que la gestió del govern espanyol és bona, per al 52% és regular i només el 8% la considera dolenta

El 40% dels votants del PP creuen que la gestió del govern espanyol és bona, per al 52% és regular i només el 8% la considera dolenta. Què en diuen la resta dels espanyols? Per al 3% la gestió és bona, per al 27% és regular i és dolenta per al 70%. Una diferència abismal en la percepció.

De 0 a 10, els votants del PP puntuen Mariano Rajoy amb un 6,4; un resultat millor que el que obtenen els altres líders entre els seus respectius votants. Tanmateix, la resta dels ciutadans li claven un escandalós suspens, amb un 1,8 de valoració (Saben la quantitat de zeros que cal rebre per obtenir un 1,8 de mitjana?).

Això mateix es reprodueix en termes de confiança. El 67% dels votants del PP diuen confiar en Rajoy, davant un 32% que en desconfien. Potser els sembla poc tractant-se de la pròpia base, però les xifres de Pedro Sánchez, que en aquest baròmetre apareix com la figura emergent, són pitjors: confien en ell el 54% dels votants socialistes i en desconfien el 44%.

Tot això indica que el PP i Rajoy, efectivament, susciten un altíssim grau de rebuig en la part molt majoritària de la població que vota altres partits o que no vota, però mantenen un suport molt consistent en el seu espai electoral; un suport que es va reduint però ho fa a ritmes geològics, no compatibles amb la impaciència dels que volen ni més ni menys que treure'ls de les institucions demà al matí.

D'aquesta manera, es dona la curiosa circumstància que el partit més votat d'Espanya és alhora el que menys s'assembla a Espanya, i manté la primacia fent-se fort a la veta del 20% que li dona suport. Un 20% que, a més, està fortament escorat i lluny de reproduir un retrat fidel de la societat. Agafem només dues mostres:

El 45% dels votants del PP tenen més de 65 anys i és el quart partit en intenció de vot en tots els trams d'edat per sota de 45 anys

El 45% dels votants del PP tenen més de 65 anys. És més, el PP és el quart partit en intenció de vot en tots els trams d'edat per sota de 45 anys. Si únicament votessin els menors d'aquesta edat, el PP estaria per darrere del PSOE, Unidos Podemos i Ciudadanos tant en vots com en escons. Això sí, si només votessin els grans tindria una majoria absoluta folgada. És sabut que actualment la diferència d'edat és el factor que més impacte té en el comportament electoral dels espanyols, però en el cas del PP això arriba fins a l'extrem.

La posició ideològica mitjana dels espanyols, en una escala en la qual el punt 1 fos l'extrema esquerra i el punt 10 l'extrema dreta, és 4,58, lleugerament escorada cap al centreesquerra. Però els votants del PP se situen en el 6,9, i situen al mateix PP en el 7,5, molt a prop ja de posicions pròximes a l'extrema dreta. El tòpic diu que a Espanya les eleccions es guanyen en l'espai del centre (sigui això el que sigui), però la veritat és que aquí hi ha un partit que en porta unes quantes de guanyades des d'una cantonada del camp.

En resum: sí, és possible que un partit i el seu líder generin el rebuig social més gran i alhora la intenció de vot més gran. Tot depèn de la fidelitat de la seva parròquia i de la capacitat de reflexió que tingui la dels altres.