…Y además corrés el riesgo que te bauticen gil.
Las cuarenta. Tango
Senyor Junqueras, he llegit amb l'atenció que mereix l'escrit que va publicar diumenge en El Punt Avui, titulat "En el camí que ens queda per recórrer". El text és oblic, com seu, i, com de costum, suggereix més que el que diu; sempre he pensat que hauria estat vostè feliç en la cúria vaticana, —preferiblement, la d'Alexandre Borja—. Però sens dubte, desbrossada la verborrea de carril, és un text interessant.
El cas és que se m'amunteguen les preguntes. Ja sé que no respondrà a aquest feixista —una condició que tinc l'honor de compartir amb gent com Joan Manuel Serrat, Antonio Machado, Alfonso Guerra, Fernando Savater o Francisco Frutos, entre d'altres tots reanomenats feixistes que, a diferència de vostè, sí que van patir la repressió de Franco. Però les formulo per si desperten també la curiositat d'algun lector.
Per començar, pot dir-nos qui i en quin moment va elegir el senyor Puigdemont com a president de la República de Catalunya? Perquè fins dissabte era president de la Comunitat Autònoma de Catalunya, una entitat de l'Estat espanyol que va desaparèixer després de la proclamació republicana. Ha estat per transmutació, per insaculació, per cooptació o per subrogació?
És cert que dijous al matí el senyor Puigdemont va tancar un acord amb el Govern d'Espanya per convocar eleccions a Catalunya el 21 de desembre? És cert que aquest acord hauria permès aturar la proclamació fake d'una república fake però també frenar la intervenció de la Generalitat mitjançant l'article 155?
És cert que si s'hagués permès al senyor Puigdemont complir l'acord amb el Govern avui el Govern seguiria en plenes funcions i les eleccions del 21 de desembre estarien convocades des de la Generalitat i no des de Madrid?
És cert que vostè i el seu partit es van oposar decisivament a aquest acord fins a obligar el president a retractar-se de la seva paraula? En aquest cas, per què?
Està en condicions d'explicar als catalans per què per a vostè era inadmissible una convocatòria electoral realitzada pel Govern evitant el 155 i tanmateix avui està disposat a participar —i, per tant, a legitimar— en aquesta mateixa elecció convocada per Rajoy i amb el 155 en vigor? Pot precisar quin és l'avantatge estratègic per al moviment independentista d'aquesta segona opció sobre la primera?
O és que mai no va creure que Rajoy convocaria les eleccions i va apostar al desgast que suposaria per al govern espanyol una intervenció prolongada sobre Catalunya, en termes de més crispació, més enfrontament social i encara més enverinament del conflicte? És "com pitjor, millor" la seva estratègia des del principi d'aquest procés?
Si l'únic govern legítim de Catalunya és el de la República, com casa això amb participar en unes eleccions convocades per un altre govern?
A quines garanties es referia el senyor Puigdemont quan va anunciar que no convocaria eleccions malgrat haver-se compromès a això, a les electorals o a les personals? Si unes eleccions convocades per vostès no tenien garanties de netedat, les tenen molt més unes de convocades pel govern del PP? Jo crec que sí, però em sorprèn que vostè sembli pensar el mateix.
Per què és més fiable una votació sense cens, amb urnes de pega, sense junta electoral i sense un recompte controlable que una que tingui tot això?
Si l'únic govern legítim de Catalunya és el de la República, com casa això amb participar en unes eleccions convocades per un altre govern? I si la República independent de Catalunya és ja una realitat, què pinten els diputats i senadors d'ERC ocupant escons en el parlament d'una potència estrangera?
Amb la DUI, "cap empresa no se n'anirà de Catalunya, es barallaran per venir"; "Europa ens obrirà les portes de bat a bat"; "l'Estat es prestarà gustós negociar la desconnexió". Totes aquestes paraules són seves, mil vegades repetides. Vist això, continua pensant el mateix? I el que és més important, ho pensava quan ho deia, o era postveritat? S'enganyava a si mateix o va pretendre enganyar tothom?
Alguna vegada explicarà el que va pactar amb Pablo Iglesias aquella nit a casa del milionari Roures, a l'esquena dels seus socis?
"La causa que defensem té poc a veure amb banderes", afirma en el seu text d'El Punt Avui. Ho vaig haver de llegir diverses vegades per assegurar-me que els meus ulls no m'enganyaven. Permeti'm que aquesta pregunta se la faci com un castís: senyor Junqueras, això de les banderes, m'ho diu o m'ho explica?
Comprenc que avui se sentin vostès com el jugador d'escacs al qual li ofereixen taules, les rebutja i en el següent moviment li fan escac i mat. Per això allò del tango, no s'ho prengui malament.
Finalment: parlant de feixisme, què opina vostè d'aquestes frases?
"En una col·lectivitat, la llengua minoritària està condemnada a desaparèixer si no és que els parlants formen una comunitat tancada que evita tot intercanvi".
"Si continuen els corrents migratoris actuals, Catalunya desapareixerà".
"Si sabés que els negres i magribins parlarien tots català, la immigració em semblaria menys problemàtica, però tampoc no pensaria que ens beneficiés en res. No pretenc que un país hagi de tenir una raça pura, però hi ha una distribució genètica en la població catalana que estadísticament és diferent de la de la població subsahariana. Hi ha moltes característiques de la persona que venen determinades genèticament i la intel·ligència n'és una".
"Quan Haider diu que a Àustria hi ha massa estrangers no fa cap proclama racista. Vol dir que vol preservar la societat austríaca tal com a ell li agrada".
"El coeficient intel·lectual dels negres dels EUA és inferior al dels blancs".
"No veig per què els assassins poden matar la gent a consciència i ells han d'estar protegits d'aquest càstig extrem".
"ETA fa la guerra, i en les guerres es maten civils, ja se sap, però moralment les seves accions tenen la mateixa justificació que els bombardejos anglesos sobre Montpelier".
L'autor és Heribert Barrera, expresident d'ERC i, segons vostè, el seu mestre polític i la persona que més ha influït en el seu pensament. Quina por.