Aquesta setmana, l'acabat d'estrenar govern dels Estats Units, pilotat per un Donald Trump autoproclamat “messies”, ha anunciat, entre el seu bateria de contundents mesures, la sortida immediata de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). La decisió, anunciada el primer dia de mandat, es va justificar en l'alt cost que suposa per a una Administració que aposta ara per posar els interessos dels nord-americans per sobre de qualsevol altra qüestió. Un viatge en el temps, que es remunta a 2020, on aquesta mateixa decisió ja es va prendre per part de Donald Trump quan estava al capdavant del govern en el seu primer mandat. En aquell moment, Trump va avisar António Guterres de la intenció de retirar el finançament i “desapuntar-se, en considerar que no s'estaven fent bons passos en plena pandèmia de la covid-19”. L'arribada de Biden el gener de 2021 va frenar en sec la decisió. Fins ara.

“Estàvem pagant 500 milions de dòlars (482.996 milions d'euros) a l'OMS. Tenien moltes ganes que ens quedéssim, així que veurem què passa,” ha dit Trump. “És bastant trist: La Xina paga 39 milions i nosaltres 500, i la Xina és un país més gran” va dir Trump. Segons Euractiv, en l'última dècada els Estats Units han aportat a l'OMS entre 160 i 815 milions de dòlars anuals, entre 154.666.000 i 787.806.434 euros. El pressupost anual de l'OMS és d'entre 2.000 i 3.000 milions de dòlars (1.933.152.190 i 2.899.283.844 d'euros). Els Estats Units és, en l'àmbit dels països donants, el primer. El segueix la Comissió Europea, Alemanya, França; tots ells per darrere dels veritables finançadors de l'Organització: la Fundació de Bill i Melinda Gates, entre altres de la indústria farmacèutica.

La sortida dels EUA d'aquesta organització suposa la paralització de fons provinents del Govern nord-americà, així com la retirada i reubicació del personal i dels contractistes. Tal com estableix la resolució conjunta aprovada per ambdues cambres del Congrés dels EUA el 1948, els EUA han d'avisar amb un any d'antelació a la seva retirada, i per això tot s'ha posat en marxa perquè la decisió es faci efectiva el 2026. En cas de dur-se a terme, els EUA serien, al juntament amb Liechtenstein, l'únic país de les Nacions Unides que no forma part de l'OMS. Diuen que la Xina podria passar a ocupar el lloc dels EUA., i de moment la UE ha anunciat la seva intenció de reforçar els seus esforços davant del buit que deixarà Trump.

L'OMS va respondre públicament a l'anunci fet per Trump. Lamenten l'anunci i diuen que la seva tasca és crucial en la protecció de la salut i la seguretat dels habitants del planeta, on s'inclouen els nord-americans. Li recorden la quantitat de vides salvades durant les dècades de col·laboració i esperen que el govern de Trump reconsideri la seva decisió. No sembla que Trump tingui intenció de reconsiderar res, sobretot quan ha decidit confiar la matèria de salut a algú del perfil de Robert F. Kennedy Jr. (encara pendent de ser confirmat pel Senat).

Quan l'actual president va fer públic el nomenament de Kennedy, va dir: “Durant massa temps, els nord-americans han estat esclafats pel complex alimentari industrial i les companyies farmacèutiques que s'han dedicat a l'engany, la desinformació i la mentida quan es tracta de Salut Pública”. Sembla tenir bastant clar el que fa.

Estic absolutament d'acord amb diagnòstic de Tucker quan diu: "Quelcom gran i potencialment meravellós està passant en l'àmbit de la salut pública, que es va utilitzar amb finalitats atroces fa tot just uns anys

Una setmana en què hi ha hagut molta informació per analitzar i el recorregut de la qual hem d'observar, ha acabat, en aquest tema que avui tractem, amb la proposta de Matteo Salvini, viceprimer ministre d'Itàlia, presentant una proposta de llei perquè el seu país també anunciï la sortida de l'OMS. En cas de continuar aquesta deriva, no seria estrany que no fos l'últim.

Des de l'àmbit de la salut pública nord-americana, sorprenentment, hi ha hagut un absolut silenci. Assenyalen alguns experts que el caos ha arribat a l'Administració nord-americana. Una paralització temporal que es deu al gir tan radical en bona part de mesures essencials, que fan ara haver de revisar moltes accions que ja no es poden dur a terme.

En una interessant anàlisi de Jeffrey A. Tucker, coneixem com es trobaven alguns departaments rellevants de l'àrea de la Salut Pública just abans de la presa de possessió de Trump. I apunts tan interessants com que “el Departament de Salut i Serveis Humans va anunciar el 17 de gener, tres dies abans de la inauguració, una sorprenent subvenció de 590 milions de dòlars a Moderna, una força impulsora de la vacunació mundial amb injeccions d'ARNm durant la covid-19. L'anunci d'aquesta subvenció va canviar la sort del preu de les accions de l'empresa, que feia dos anys que baixaven.”

Aquell mateix dia, el 17 de gener, la CDC va fer una última comunicació on s'anunciava el “primer Marc Nacional de One Health per abordar les malalties zoonòtiques i promoure la preparació de Salut Pública als Estats Units”. Segons descriu Tucker, “One Health, com l'acaba d'adoptar la CDC, equival a una transformació radical de la base de l'ordre social per si mateix, sota la guia de científics divins que són els únics que saben com estructurar la millor vida per a tots els éssers vius, fins i tot si això es produeix a costa del floriment humà”. I cita David Bell quan es refereix als que defensen aquesta visió de la salut pública com una “secta”. Un dels “popes” més importants d'aquesta visió de la “ciència” és Anthony Fauci, qui acaba de ser indultat de manera preventiva (i retroactiva fins a 2014) pel president in extremis Biden. El responsable, entre altres coses, d'haver promogut els experiments de guany de funció, finançant-los per ser desenvolupats al laboratori de Wuhan (entre d'altres), i munyint tota la infraestructura de censura durant la pandèmia per convèncer-nos de mesures absolutament acientífiques, contràries a la salut, i mentint deliberadament sobre l'origen d'un virus que, en realitat, provenia amb gairebé tota seguretat d'un laboratori on es van fer coses que no s'haurien d'haver fet. Aquest és Fauci, que Biden indulta “per si de cas”, malgrat “ser absolutament innocent”.

Entre els nomenaments que ja s'han produït, es pot destacar el de Jay Bhattacharya, responsable des d'ara de dirigir els NIH. Algú a qui s'hauria de conèixer, perquè dona llum i esperança en unes institucions dirigides per persones amb ètica, rigor i honestedat.

Per entendre la importància de què suposa l'OMS, i per què és tan important la decisió que han anunciat els EUA, i sembla voler seguir Itàlia, li recomano la lectura d'aquests articles que expliquen a la perfecció de què va tot això.

Estic absolutament d'acord amb el diagnòstic de Tucker quan diu: “Quelcom gran i potencialment meravellós està passant en l'àmbit de la salut pública, que es va utilitzar amb finalitats atroces fa tot just uns anys. És un punt d'inflexió d'algun tipus, i es pot esperar que els resultats siguin compatibles amb la salut, el benestar i la llibertat de tots.”