Aquests dies s’han produït algunes novetats amb relació a l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP) que segurament han passat una mica desapercebudes. La primera és que el Govern de Catalunya i els Comuns han acordat eliminar aquest impost per a les cooperatives d’habitatge sense ànim de lucre. És un acord rellevant i sorprenent, sobretot perquè posa al descobert una certa hipocresia dels Comuns; sempre acusen la dreta d’impulsar rebaixes fiscals per als seus amics, però ara precisament han fet el mateix amb els seus. Impostos alts per a tothom, però no per a les seves bosses de votants. Deixant de banda, és clar, que per coherència ideològica els impostos els ha de pagar tothom, des dels que cobren el salari mínim fins aquell que cobren molt, perquè ja se sap que Hisenda som tots i tots hi hem de contribuir, en la mesura de les nostres possibilitats. Per això no deixa de ser surrealista que els Comuns pactin que un grup de persones tinguin una bonificació del 100% d’un impost particularment sagnant. La segona notícia, vinculada a la primera, és un increment de l’ITP per a qui compri un habitatge més car, de manera que es manté el 10% per als habitatges de fins a 600.000 euros, però puja a l'11% per als que superin aquesta quantitat fins als 900.000 euros, del 12% fins als 1,5 milions d’euros i del 13% per als que superin aquest preu.

Si fem una comparativa amb altres territoris de l’Estat, veurem que a Andalusia i al País Basc aquest impost és del 7%, a Navarra i a Madrid és del 6%, i a Galícia és del 8%. Segur que podeu endevinar quin territori té un ITP més elevat. Bingo! Catalunya. La diferència és més sagnant si fem una ullada a l’ITP dels països europeus. Per exemple, al Regne Unit no es paga cap impost si el valor de la propietat és inferior a 125.000 lliures, és del 2% fins a 250.000 lliures i és del 5% fins a 925.000 lliures. A Alemanya aquest impost varia entre el 3,5% i el 6,5%. Als Països Baixos la forquilla va de l'1,2% al 8%, però aquest tipus només és per als habitatges que superen el milió d’euros. Per no allargar-me, a Irlanda se situa entre l’1% i el 6%, i a Noruega hi ha un tipus únic del 2,5%. En general, a tot arreu es paga menys que a Catalunya. Cap sorpresa, d’altra banda.

Segur que podeu endevinar quin territori té un ITP més elevat. Bingo! Catalunya

El problema d’aquest impost és que impacta directament sobre les classes mitjanes, que són les que ja sostenen tot el sistema i les que perden poder adquisitiu any rere any. No hi ha ningú que tingui un gran poder adquisitiu a qui l’ITP li impedeixi de comprar un habitatge. Tant és si és del 10% o del 13%. Si pots pagar una casa d’un milió d’euros segurament pots pagar 120.000 euros d’impostos a la Generalitat (xifra que continua essent escandalosa, però ara això no és rellevant). I, en paral·lel, les classes menys afavorides i els joves segurament ni tan sols es plantegen comprar un habitatge i opten pel lloguer de pisos o d’habitacions. Per tant, l’ITP té un impacte directe i molt rellevant a les classes mitjanes i les famílies de casa nostra. Posem un exemple. Imaginem una parella jove que vol comprar un pis per formar una família i té un pressupost per adquirir un habitatge de 300.000 euros (un preu normal per a un habitatge normal a moltes zones del país, començant per Barcelona). Com que el banc li concedirà la hipoteca si aporta un 20% del preu, haurà de pagar trinco-trinco 60.000 euros. Aquests diners no els té tothom, i per això sovint els posen els pares. Però almenys aquests diners serveixen per pagar el pis. Ara cal afegir-hi els 30.000 euros d’ITP que es queda la Generalitat de Catalunya sense fer res. Per tant, aquesta parella jove necessita 90.000 euros només per signar el pis. Sumem-hi una quantitat addicional per si ha de fer-hi la mínima reforma o comprar els mobles.

Per tant, aquest és un impost que s’hauria de suprimir del tot o en bona part, perquè afecta de ple les classes mitjanes i dificulta enormement l’accés a l’habitatge, fet que agreuja la crisi habitacional que vivim. De retruc, té derivades demogràfiques, perquè si una família té dificultats per pagar un pis, potser tindrà un fill menys, i si només pot comprar un pis de dues habitacions, potser tindrà un sol fill i no pas dos. També té conseqüències comercials, perquè amb els diners perduts de l’ITP aquesta família comprarà menys coses, viatjarà menys, soparà menys fora de casa i anirà menys al teatre. I "last but not least", si els Comuns justifiquen l’eliminació de l’ITP per a les cooperatives d’habitatge amb l’argument que aquestes "no tenen ànim de lucre", això val també per a les persones que volen comprar un habitatge per a viure-hi. O algú es pensa que la família de l’exemple utilitzat té algun afany de lucre? O algú comença a ajudar les classes mitjanes d’aquest país o aviat tindrem un enorme desert entre les classes altes i les classes baixes, i un país sense classes mitjanes és el caldo de cultiu idoni per als greuges, les desigualtats, l’extremisme, el populisme i la degradació de la democràcia.