Els impostos són directes o indirectes i això és així aquí, al Japó i a la Xina, que diria el meu professor de física.

Els impostos directes graven la generació d’una renda, com ara l’IRPF, l’impost de societats o l’impost de successions i donacions. Els indirectes graven el consum, com l’IVA o els impostos especials.

Si bé hi ha un cert consens que els impostos directes són progressius (qui més guanya, més aporta) i els indirectes, regressius (els paguen rics i pobres per igual), també és cert que qui disposa d’un nivell de renda més alt sol tenir un nivell de consum superior al d’algú amb un nivell de renda baix i, per tant, l’aportació a la recaptació de l’IVA d’una persona amb alt nivell de renda sol ser superior a la d'algú de renda més baixa.

A l’Estat li interessa aquesta extracció sedada, perquè, si cadascú fes l’exercici de calcular què paga d’IRPF, d’IVA i d’impostos especials en un any, potser hi hauria una revolució

Introdueixo ara una dada rellevant i molt òbvia: no ens agrada pagar impostos i, posats a fer-ho, és millor que no ens n'adonem. Com he explicat en anteriors ocasions, l’èxit de la recaptació de l’IRPF rau que ja no fa l’efecte que es pagui cap impost sinó que, com que es paga cobrant “de menys” per la via de la retenció, i al juny l’Estat retorna diners perquè la retenció està calculada a favor del fisc, estem tots contents i agraïts que existeixi aquest impost, que ens reporta una paga extra a l’estiu. Justament tot el contrari del que pot passar amb impostos com  l’IBI o l’impost de circulació, que ens fan més mal que un queixal corcat. Aplicant una regla de tres, no és casualitat que l’impost del patrimoni o el de successions i donacions tinguin tant mala premsa, tan antipàtics com ens semblen: encara es paguen perquè no hi ha forma possible de reproduir el sistema instaurat amb l’IRPF, però com que aquells dos tributs afecten només una part de la societat que, a més, no és majoritària, ja tal, que diria aquell.

Una veritat absoluta és que el contribuent paga un munt d’impostos, però només és conscient d’aquest fet quan ha d’afluixar la mosca. Resulta molt més còmode el sistema de tarifa plana perquè, de forma més o menys resignada, tothom assumeix que s’ha de fer, una mica com anar al dentista però, com li diríem a l’odontòleg amb les tenalles a la mà, si us plau, doctor, que no faci mal.

Aquesta tendència innata a la comoditat acabarà fent que ens sigui igual la progressivitat o no dels impostos

A l’Estat també li interessa aquesta extracció sedada, perquè, si es fes l’exercici individual de calcular què es paga d’IRPF, d’IVA i d’impostos especials al llarg d’un any, potser hi hauria una revolució.

Per sort, l’ésser humà ha evolucionat des de l’edat de pedra gràcies a una gran qualitat: som una raça comodona. Sense aquesta característica, encara estaríem arrossegant pedres en comptes de transportar-les amb rodes, o seguiríem netejant el terra agenollats.

És aquesta tendència innata a la comoditat la que acabarà fent que ens sigui igual la progressivitat o no dels impostos. Com deia aquella cançó, dame veneno que quiero morir, dame veneno...

Anna Rossell és economista