Són tan honorables com inútils els esforços per apartar Junqueras de la presidència d'ERC amb una llista coral. Hi ha qui l’ha sondejat, fins i tot, per anar de candidat a la Generalitat a canvi de la seva renúncia com a líder d’ERC. Junqueras vol presidir ERC. Vol exercir, amb el suport de la militància, una presidència que la presó li ha manllevat i que part dels equips interns, aprofitant la seva absència i la posició de força al Govern, li han anat usurpant. El volien de gerro xinès i se n’ha afartat. L’arribada de Junqueras a la presidència d’ERC es va fer el 2011, en un pacte entre famílies polítiques per evitar justament el que incomprensiblement ara volen les mateixes famílies tornar a reproduir: una baralla pel poder intern. Baralla legítima, però com sempre autodestructiva.

L’excusa de la renovació pot servir per dissenyar un manifest i buscar adhesions provisionals. Però a l’hora de constituir una llista per un congrés extraordinari de partit a què obliguen els estatuts quan dimiteix un president, que s’hauria de fer estatutàriament abans del 10 de setembre, estem parlant de persones. Els qui ja manen no poden promoure la renovació sense fer com la Marta Rovira, que se n’ha exclòs. Si la idea és només renovar, cal gent nova. Això comporta molts riscos. Acostuma a ser millor idea equilibrar les executives i donar pas, progressivament, a les necessàries renovacions.

Un altra qüestió és el lideratge del partit. Aquest ha de recaure inevitablement en una persona. Per liderar un partit cal trobar un candidat que sigui una mica suïcida perquè li va la vida personal i pública. Liderar són 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, 52 setmanes l’any. No hi ha descans. Són agendes impossibles, demandes personals i col·lectives sovint difícils de gestionar al gust de tothom, odis i rancúnies garantits, poques alegries i moltes, moltes, moltes hores de reunions. Hi ha qui es pensa que tothom pot liderar. En realitat, molt pocs tenen aquesta capacitat de dedicar-hi tantíssimes hores, fer-ho bé i sobreviure. De fet, aquestes característiques de lideratge les assumeixen tots els candidats a alcaldies. La diferència és que el terreny de joc està més acotat. Quan el poble només té mil habitants és més fàcil que quan en té cinquanta mil. Liderar un partit és liderar tots els pobles i totes les lluites internes sense permetre que la sang arribi al riu. Un líder de partit ha de ser, a més, algú amb projecció mediàtica i ser conegut i reconegut com a líder per la gent del país. Quanta més gent millor. Ha de saber captivar els auditoris i donar mostres d’empatia en permanència. Tot això, hi han comunicadors que ho expliquen molt millor que jo. Però aquest fet és rellevant. A la vegada, un líder de partit ha de poder mesurar-se electoralment amb els altres líders i convertir en vots les expectatives que la gent del seu partit ha posat en ell. En Junqueras no ha pogut figurar en les llistes des de que ha estat inhabilitat. No sabem del cert si encara té tirada o ja no. Ho sabrem quan efectivament es pugui presentar.

No hi ha alternativa a Junqueras com a líder d’ERC

Però, sobretot, un líder ha de saber compartir el lideratge amb un equip fet per donar joc intern i projecció externa. Una bona part de l’èxit del seu lideratge rau en equilibrar amb noms que responguin a la diversitat i a les expectatives de la militància i del país. L’equip del Junqueras combina experiència i joventut, municipalisme i projecció sectorial, acció i pensament, passat i futur. I moltes ganes de construir.

Si ajunteu totes aquestes peces, veureu que qui millor, amb diferència, respon a aquestes característiques a ERC és la candidatura que Junqueras encapçala. No sé perquè m’escarrasso posant-t’ho per escrit perquè tot el què dic és prou evident. La qüestió és: perquè hi ha qui vol liquidar el seu lideratge? La pregunta és: què mou a proposar una llista i una alternativa a Junqueras teòricament renovadora amb gent de sempre?

No acabo d’entendre quina necessitat hi ha d’intentar malmetre el lideratge de Junqueras que acabarà en qualsevol cas imposant-se perquè ha pogut parlar amb quasi tothom i té els suports més que necessaris per tornar a ser elegit. Mentre que els convergents, que han immolat uns quants partits, es treuen un congrés de la màniga per consolidar el lideratge de Puigdemont, una part d’ERC vol enterrar el d’en Junqueras. No hi ha alternativa a Junqueras com a líder d’ERC i tot el què pot succeir d’aquí al 30 de novembre, si finalment no s’entra en raó i s’avança el congrés, és barallar-se coralment per debilitar ERC unilateralment. Potser respon a una estratègia de falsa bandera: torpedinar Junqueras per reforçar ERC. Però crec que torpedinant Junqueras es torpedina ERC. Perquè sense alternativa a Junqueras, sense un lideratge capaç de reunir totes les característiques que només té Junqueras, candidatures alternatives corals o no corals només debiliten ERC i beneficien Junts i PSC. De manual.