No importa qui sigui el president. Jesús és el rei. És una de les consignes de l’església de sant Lluc als Estats Units, una dels milers de parròquies cristianes que existeixen i que vinculen la religió amb la política de manera explícita. Tot i la petjada cristiana majoritària, són també moltes altres religions les que poblen el territori americà.  Els Estats Units encara tenen monedes i bitllets de dòlars, i encara s’hi llegeix el lema “Creiem en Déu”, “In God we trust”: aquest escrit és obligatori a les monedes des de 1955, i als bitllets des de 1957.

L’expert en informació religiosa americana Mark Silk s’ha preguntat sobre el vot religiós a les eleccions que han dut Trump de nou al podi. Pel que fa al vot de la comunitat jueva, es fixa en el fet que el mes d’abril, Donald Trump va dir que “qualsevol jueu que votés per un demòcrata o per Joe Biden en concret, s’ho hauria de fer mirar”. Segons les dades electorals, són molts els jueus que han votat demòcrata, un 78% de fet, segons algunes fonts, i una mica menys però sempre al voltant de 70% segons altres indicadors. Fox News, mitjà de tendència conservadora, rebaixa les dades i parla d’un 67% que ha votat Harris i un 31% Trump. El vot jueu en les darreres dècades s’ha mogut en una forquilla del 20% al 30%, essent, per tant, un vot minoritari republicà. Segons la National Election Pool, l’entitat que elabora enquestes a peu d’urna, un 79% de jueus han expressat que han votat Kamala Harris, i només un 21% han afirmat haver donat el vot al nou president Trump. El marit de Kamala Harris és jueu, i la majoria dels jueus nord-americans tenen estudis universitaris (el vot de Harris arrossega més persones amb estudis universitaris, segons les enquestes), i han optat per demòcrata.

L'únic altre grup religiós interessant en aquesta partida ha estat el dels "nones" — ateus, agnòstics i persones sense afiliació religiosa, que van passar del 65%-31% per Biden al 71%-26% per Harris. En aquest cas, com que tenen una proporció similar a la mitjana de títols universitaris, l'augment percebut del nacionalisme cristià probablement va ser un factor important en el seu suport a la candidata demòcrata, i aquest grup ja constitueix el 24% de l’electorat, un augment de 2 punts respecte al 2020. D’altra banda, els protestants (i altres cristians no catòlics) s’han decantat lleugerament cap a Trump, passant del 60% el 2020 al 63% el 2024. Una part significativa d’aquesta disminució sembla provenir de musulmans descontents amb el suport de l’administració Biden a Israel durant la guerra a Gaza. Aquí hi ha hagut un gir en la campanya de Trump, que va buscar activament el vot dels musulmans, en contrast amb la seva campanya de 2016 i la creació del "veto musulmà" a la immigració.

Trump, no és un home de praxi religiosa, i va fent servir el factor religiós per anar acontentant part de la població que li ha volgut donar suport. I se n’ha sortit

Els catòlics han ajudat Trump a guanyar: han passat del 52% el 2020 al 58% aquest any. En eleccions recents, el vot catòlic es mantenia en equilibri gràcies als blancs, cada cop més republicans, i els llatins, fermament demòcrates. Amb el canvi significatiu dels homes llatins cap a Trump i el canvi moderat de les dones llatines allunyant-se dels demòcrates, ha desequilibrat la balança.

Silk es planteja una pregunta molt pertinent: a banda de les dades demogràfiques religioses, ens podem preguntar com van anar els valors religiosos. Les respostes depenen, és clar, de què es consideri un valor religiós. Si l'oposició a l'avortament és un valor religiós, aleshores aquest no va sortir gaire ben parat. En set Estats, incloent-hi el Missouri i Montana (conservadors) i Arizona i Nevada (d'estats indecisos), els referèndums que garanteixen el dret constitucional estatal a l’avortament van passar, en la majoria dels casos, per grans marges.

Un altre exemple. Si acollir l’estranger és un valor religiós, aquest tampoc va sortir gaire ben parat —almenys si es considera que es viola amb una política de retorn de la majoria d’immigrants indocumentats al seu país d’origen—. El 87% dels votants de Trump van dir que donaven suport a aquesta política. Una de les primeres decisions de Trump president és precisament blindar encara més el mur amb Mèxic.

Si augmentar els beneficis per als treballadors és un valor religiós, hi ha bones notícies d’Alaska, que va augmentar el salari mínim i va exigir que els empresaris proporcionessin dies de baixa per malaltia; d’Arizona, que es va negar a reduir el salari mínim per als treballadors amb propines; de Massachusetts, que va augmentar el salari mínim per als treballadors amb propines; i de Missouri, que va augmentar el salari mínim i va exigir que els empresaris paguessin dies de baixa per malaltia.

Trump, que es confessa cristià protestant d’arrels presbiterianes, no és un home de praxi religiosa, i va fent servir el factor religiós per anar acontentant part de la població que li ha volgut donar suport. I se n’ha sortit.