Emmanuel
Emmanuel Macron és el vuitè president de la Cinquena República Francesa. Va obtenir la seva primera victòria electoral el 7 de maig de 2017. I la segona, el 24 d'abril de 2022.
Prèviament, el 2012, va assumir el càrrec de Secretari General Adjunt de la Presidència de la República, per retirar-se el 2014 i ocupar la cartera d'Economia, Indústria i Sector Digital durant dos anys.
Va néixer el 1977 a Amiens. Fill d'un matrimoni de metges (el seu pare és neuròleg i la seva mare, pediatre), ambdós professors a l'Hospital Universitari d'Amiens.
És el gran de tres germans i es va criar la major part de la seva infantesa amb la seva àvia, que era directora d'un col·legi.
Va estudiar en una escola de jesuïtes i va estudiar música. Va estudiar a la universitat la carrer de Filosofia (on va fer un estudi sobre Maquiavel, i la seva tesina va versar sobre els principis de la filosofia de Hegel). Alguns diuen que, per entendre Macron, cal conèixer la influència que sobre el seu pensament va tenir l'obra de Paul Ricoeur.
Macron va jugar fort en algunes operacions financeres, i va arribar a ser acusat d'un doble joc en operacions com la de Perdriel-Prisa-Orange
Posteriorment, el 2002, es va incorporar a l'Escola Nacional d'Administració, on es va graduar el 2004.
De 2006 a 2009 va ser membre del Partit Socialista Francès. En aquell període obté una beca de la German Marshall of the United States, que li obriria la porta per començar poc després una beca a la banca Rothschild. Va ser l'agost de 2007 quan li van nomenar ponent adjunt de la Comissió per a l'Alliberament del Creixement Francès (Comissió Attali), i allà va conèixer Peter Brabeck, que llavors era el director executiu de Nestlé. Macron va tenir llavors un interessant paper com a assessor en l'adquisició per part de Nestlé de la filial de llet infantil de Pfizer el 2012, una operació valorada en més de nou mil milions d'euros que l'hauria portat a fer-se milionari.
Va treballar durant quatre anys a la Inspecció General de Finances i després es va incorporar al sector bancari. En aquest moment contreu matrimoni, el 2007, amb una professora de francès, que té 24 anys més que ell. Va ser professora seva en l'Institut, i ja en el seu moment, els seus pares el van enviar al Liceu Henri-IV, a París, per intentar separar-los.
El 2008 el banc Rothschild el va contractar quan tenia, tan sols, 30 anys. En dos anys es va convertir en soci gerent, amb una carrera sorprenentment ràpida.
Segons informació publicada, Macron va jugar fort en algunes operacions financeres, i va arribar a ser acusat d'un doble joc en operacions com la de Perdriel-Prisa-Orange.
Ara, quan els carrers de França cremen, el president pretén mostrar-se com algú que assumeix que la popularitat va per darrere de l'"interès general"
Va ser el 2012 quan François Hollande li va proposar d'incorporar-se al Govern com a secretari general adjunt de la presidència. Posteriorment, va ser nomenat ministre d'Economia durant el segon govern de Manuel Valls. Diuen que la seva popularitat va augmentar a mesura que es va anar distanciant del partit socialista. Concretament, del seu mentor, Hollande.
El 2016 va fundar com a president el seu propi moviment polític, "En Marche".
El 2017 es convertiria en el president més jove de la República Francesa, amb 39 anys.
Si comparem el suport que va obtenir en les seves primeres eleccions respecte a les segones, és evident que Macron va perdent força entre els seus electors. Ara, quan els carrers de França cremen, el president pretén mostrar-se com algú que assumeix que la popularitat va per darrere de l'"interès general". I manté la seva postura, subratllant que la reforma de les pensions és necessària per salvar l'economia del país, i per a això, ha saltat la votació a l'Assemblea Nacional, on sabia que perdria.
49.3
La majoria relativa que té ara mateix prové dels últims comicis, on va aconseguir mantenir suport al Senat però no a l'Assemblea. Aquesta debilitat és, precisament, la que ha intentat esquivar aplicant l'article 49.3 de la Constitució per imposar el seu criteri sobre la reforma de les pensions.
"El primer ministre podrà, prèvia deliberació del Consell de Ministres, plantejar la responsabilitat del govern davant de l'Assemblea Nacional sobre la votació d'un text", diu l'article. I assenyala que els diputats només poden impedir l'aplicació d'aquesta norma si, en les 24 hores posteriors, presenten una moció de censura contra el Govern. Una moció que no va tirar endavant fa uns dies, quan va ser presentada contra l'executiu de Macron.
Aquesta eina va ser utilitzada durant el govern de Manuel Valls, del qual Macron formava part com a ministre d'Economia. De fet, una de les vegades que va utilitzar el 49.3 va ser per aprovar la coneguda com a "llei Macron", el 2015. Valls va defensar llavors que aplicava aquesta eina no perquè fos autoritari, sinó perquè era "més eficaç". Ho va repetir un any després, per aprovar la seva reforma laboral. No ho va fer només en aquesta ocasió. I ja llavors, el maig de 2016, Valls assenyalava que ho feia perquè tenia la convicció que el projecte ajudava a generar ocupació duradora. L'oposició va presentar una moció de censura, que no va tirar endavant. I Valls va tornar a aplicar el 49.3 mesos després per a finalitzar l'aprovació de la llei. Per aquesta raó, segons van indicar, Valls va acabar pringat de farina el desembre d'aquell mateix any a Estrasburg.
En total, Valls va recórrer al 49.3 en sis ocasions. Però hi va haver algú que va recórrer a aquesta eina en 28 ocasions durant el seu mandat: el socialista Michel Rocard.
Els punts clau de la reforma
Com sabem, els carrers de París cremen i la vaga general va ser convocada dijous passat, obtenint un suport als carrers que ha congregat un milió de manifestants, segons la policia, i més de tres segons els sindicats i organitzacions convocants.
Els aldarulls no cessen i les detencions es produeixen a centenars. Ja fa nou dies que duren els aldarulls, i han suposat la cancel·lació de la visita d'Estat que estava prevista per part del Rei Carles III d'Anglaterra.
Els sindicats consideren que les mobilitzacions són històriques, i recorden les que ja se li van plantejar a Macron el 2018 amb la revolta de les armilles grogues.
El 70% dels francesos, segons les enquestes, estan indignats amb la mesura i, sobretot, amb la manera en què s'ha dut a terme.
"La policia, a París i en altres ciutats, carrega sense motius contra el servei d'ordre sindical i prossegueix la pràctica il·legal del 'cèrcol' per impedir el pas dels manifestants"
Els punts principals de la reforma poden resumir-se en els següents: el retard de la jubilació, dels 62 als 64 anys, ha estat potser el més comentat. Va ser Sarkozy qui va augmentar l'edat dels 60 als 62.
La recent reforma exigeix més anys de feina per a la cotització, sent necessaris almenys 43 anys de cotització per obtenir la pensió plena (que a França suposa el 50% del salari anual de referència, uns 1.400 euros de mitjana). Aquesta segona mesura es basa en una altra que ja va engegarel socialista Hollande el 2014. Macron ha escurçat els terminis i exigeix que els 43 anys passin a tenir vigència des de 2027. Si els treballadors de 64 anys no arriben a tenir-ne 43 de cotitzats, llavors hauran de continuar treballant fins als 67 si volen cobrar tota la pensió.
Aquestes mesures s'argumenten, segons Macron, en la necessitat d'equilibrar els comptes del sistema públic de pensions d'aquí a 2030, sense haver d'augmentar les cotitzacions ni els impostos.
Els sindicats i experts que s'oposen a aquestes mesures consideren que no és certa la necessitat urgent que pretén ser justificant per a Macron.
La resposta a les protestes
La resposta a les protestes, a les quals cada vegada se sumen més sectors de la societat francesa, estan sent brutals. Les càrregues policials i les mesures de repressió, com multes a les persones al carrer, se succeeixen. Segons recullen diferents mitjans, "la policia, a París i en altres ciutats, carrega sense motius contra el servei d'ordre sindical i prossegueix la pràctica il·legal del 'cèrcol' per impedir el pas dels manifestants". Grups de joves s'enfronten a la policia al terme de les manifestacions responent a les provocacions dels antiavalots" https://periodistas-es.com/macron-un-presidente-arrogante-irresponsable-e-incendiario-165332) "Els Bac i els 'voltigeurs', amb el més absolut menyspreu dels drets humans, arremeten salvatgement contra la població, mentre els diputats de l'oposició reclamen que es dissolguin".
Mentre les protestes se succeeixen, s'acumulen tones d'escombraries als carrers de París. El crit unànime és el de "Macron, dimissió. Darmanin, a presó" (Darmanin és el ministre de l'Interior).
El rellotge
La manipulació de l'opinió pública per part de Macron ha tocat sostre aquesta setmana, quan durant una intervenció a la televisió, es va treure el rellotge que portava, valorat en 80.000 euros. Una actitud que, sumada als seus comentaris de menyspreu contra els manifestants, està generant entre la població francesa indignació màxima.
Ja hi ha molts analistes que assenyalen Macron i l'acusen de voler portar França al col·lapse per satisfer els desitjos dels seus col·legues, amos financers, del Cac 40.
Macron insisteix que assumeix la falta de popularitat que li porta aquesta situació, però que ho fa per responsabilitat i pel bé del país.
Aquestes afirmacions, la deriva totalitària del president de França, m'han fet recordar un estudi que vaig fer quan estudiava a la London School of Economics, on Macron també va estudiar. Allà, en un programa especial desenvolupat a la Universitat de Pequín, analitzàvem dins d'un programa d'Economia del Desenvolupament, si la democràcia era eficaç per prendre mesures de xoc, que suposadament posessin en marxa l'economia en un sistema capitalista modern. La conclusió era òbvia: la democràcia és "menys pràctica", ja que està "plena d'obstacles" que fan "perdre temps" i debiliten la presa de decisions directes. Bàsicament, el mateix que argumentava Valls quan aplicava una vegada i una altra el 49.3. Ell deia que ho feia per practicada. Macron diu que ho fa per responsabilitat.
Macron s'ha mantingut al tron. I això ha donat legitimitat a la seva presa de decisió, totalitària, i una pàtina de democràcia
Però l'únic que és cert és que ho fan contra la majoria parlamentària de l'Assemblea Nacional, és a dir, ho fan contra la democràcia.
Certament, i afortunadament, la norma preveu la convocatòria de la moció de censura immediata, per poder avaluar si realment aquest atropellament democràtic es produeix com a tal i així poder-lo prevenir. Tanmateix, encara que hagi estat només per 9 vots, Macron s'ha mantingut al tron. I això ha donat legitimitat a la seva presa de decisió, totalitària, i una pàtina de democràcia.
La qüestió fonamental és que, precisament veient les enquestes i els carrers de França, els que diuen que representen el poble, han falla. Ni més ni menys.
Perquè qualsevol membre electe s'hauria d'oposar sistemàticament a l'aplicació d'aquest tipus de normes basades en el 49.3 de la Constitució. Si la modificació havia de ser aprovada a l'Assemblea Nacional, la moció de censura ho hauria d'haver reflectit. Però a ningú no se li escapa que aquestes pautes no venen de les institucions franceses, sinó que els mandats venen probablement de l'entorn financer i econòmic supranacional. I aquí és on radica el veritable problema que tenim, que no és només el de les pensions.
Demo què?
Macron ha saltat per sobre de la democràcia. Encara que les mateixes normes l'hagin salvat, de moment.
Però no és gens nou. Ni a França ni aquí.
Precisament aquesta setmana, el Tribunal Superior de Justícia d'Aragó reconeixia que el passaport covid havia estat una mesura absolutament contrària a diferents drets fonamentals, emparats per la nostra Constitució. Ha ordenat l'anul·lació de la norma, encara que a efectes pràctics això ja ens és igual, perquè ja no s'utilitza, el maleït passaport.
Però la sentència s'ha de llegir, perquè posa de manifest la vulneració dels drets de tota la ciutadania, aplicant una norma mancada de sentit científic, que no evitava transmissió ni contagis i que a més, vulnerava el dret fonamental de la intimitat, del moviment i de la reunió.
Una resolució judicial que va en la mateixa línia que les que el TC va dictar al seu dia, quan va declarar inconstitucional el confinament ordenat per l'executiu de Sánchez.
Mentre ens continuem enfrontant partint d'un eix que no existeix, continuaran retallant-nos els drets i llibertats amb l'excusa de la urgència, de la necessitat, de la por
Per això ara el PSOE es planteja elaborar una nova norma específica per a casos de pandèmia, que li serveixi per poder tornar a limitar drets fonamentals. Òbviament ja no pot repetir el mateix modus operandi, perquè el TC ja s'ha pronunciat, i en cas de procedir de la mateixa manera, ja sabem el que passa si es desobeeixen els magistrats del TC.
En definitiva, el que hem viscut durant la pandèmia ha estat el "treure la poteta" de governs totalitaris, que, pel que es veu, li han agafat gust a l'assumpte.
I ara, davant de la mínima oportunitat, es dediquen a legislar sense escoltar la ciutadania, sense fer debats necessaris, tirant de la via d'urgència i ficant la pota sense parar (com la llei del sí és sí o la llei trans).
Ho vaig analitzar la setmana passada i crec que no s'ha de deixar de fer: l'eix esquerre o dret s'ha diluït. És moment d'analitzar la democràcia davant el totalitarisme. Perquè mentre ens continuem enfrontant partint d'un eix que no existeix, continuaran retallant-nos els drets i llibertats amb l'excusa de la urgència, de la necessitat, de la por. I qualsevol excusa servirà per destrossar el que s'hauria d'estar reforçant, que és la democràcia. Una cosa molt incòmoda per als totalitaris.