Arribes conduint a un poble on no havies estat abans. Hi ets de passada per recollir una amiga i, després, continuar camí. Entres en una petita avinguda desconeguda i hi veus tantes sortides, grans i menudes, que no saps quina és exactament la que t'està indicant lo Google Maps. Vas a poc a poc i n'agafes una d'ampla per la qual no hi ha trànsit. Així, si t'has equivocat —penses— no molestaràs ningú i podràs rectificar. Resulta que la bona era la d'una mica més endavant a la dreta. No passa res. Continues amb prudència per aquell espai que no és ben bé ni un carrer, ni una plaça. Recalculant ruta i aquí no ha passat res.

Dos mesos després trobes una carta a la bústia: multa de 100 € per circular per una zona restringida al trànsit. Hi adjunten foto i tot. Resulta que es tracta de la nova estació d'autobusos de Gironella, al Berguedà, dotada amb càmeres de seguretat tan modernes que més que vetlar per la teua seguretat, lo que fan és vetlar per les arques municipals. Cap agent se t'adreça. Simplement una càmera et pot denunciar. Les indicacions dixen molt a desitjar perquè no es veu gens clar que allò és un espai d'ús limitat. Una captura d'imatge i au.

Consultes amb persones de la localitat i et diuen, resignats, que en este mateix punt ha caigut molta més gent, que és un saqueig constant. Una mena de terra de ningú on sense aturar-t'hi ni estacionar-hi, només de passar-hi, ja et sancionen. Així, impunement. A sobre, la carta de la Diputació de Barcelona no és certificada i quan la reps ja ha passat la data que et permetria pagar-la amb una rebaixa del 50 %. Hi presentes al·legacions i fas un recurs per a mirar que la injustícia et surta més barata.

Un noi se t'abraona i comença a donar cops de puny al retrovisor fins a trencar-lo, mentre dos policies que es troben a 10 metres et diuen que no hi poden fer res

Un altre matí, arribes a Barcelona i t'hi trobes una manifestació pels drets de Palestina i per demanar la pau al Pròxim Orient. Des de la furgoneta estant, aplaudixes la causa i si poguesses baixaries a caminar amb ells. Ets activista de mena. Esperes pacientment que els ciutadans acaben de passar. Al final, la guàrdia urbana et desvia per un carreró, per a esquivar l'embús, i continues la marxa molt lentament, ja lluny de la concentració. De sobte, apareix un petit grup de manifestants que havien quedat ressagats. Un dels nois se t'abraona al capó cridant que els estàs impedint el pas. Amb temor, et tanques per dins i contemples, desesperada, com comença a donar cops de puny al retrovisor del copilot fins a trencar-lo i dixar-lo pengim-penjam.

Dos policies motoritzats es troben a 10 metres. No han pogut no vore l'acció violenta del jove. Avances a poc a poc amb lo vehicle, abaixes la finestreta i els hi demanes ajuda. Em diuen que no hi poden fer res. Els hi assenyalo el culpable, demano identificar-lo i dic que vull posar denúncia. És un carrer estret, d'un únic sentit i sense lloc per cotxes aparcats. La zona no estava tallada al trànsit, jo podia circular-hi i l'energumen no estava intentant travessar per cap pas de vianants. Simplement se m'havia tirat a sobre, com si tota jo representés l'estat d'Israel. La patrulla em diu que no, que vaja a la comissaria més propera. Insistixo en la meua incredulitat i m'amenacen en multar-me a mi per falta de respecte a l'autoritat.

Com pots i sense visibilitat conduixes per la jungla que és Barcelona fins a un pàrquing. Allí, amb més calma, piques a l'asseguradora. Fa 4 anys que pagues una quota de protecció a tot risc i et diuen que sí, que et poden traslladar a tu amb taxi de nou fins a Tortosa, però que la grua només cobrix los primers 150 km i que jo estic a 180 km de distància de la meua ciutat. Si vols, ves a una ferreteria, compra cinta aïllant, embolica a base de bé lo retrovisor i, abans no es faça fosc, torna cap a casa de seguida, anul·lant compromisos de faena que tenies al vespre, perquè de nit i en aquelles condicions no pots circular. Encara més, si t'aturen encara et multarien a tu per temerària, clar.

Amb l'excusa del tan necessari civisme mos carreguem la convivència, perquè no es poden castigar misèries i passar per alt agressions

Mentrestant, a perdre temps i diners. Mentrestant, patinets elèctrics circulen sense casc, a tota velocitat i contra direcció per voreres, carrers i zones de vianants. Mentrestant, cotxes a tot drap t'avancen en línia contínua i motos insensates et passen per la dreta en plena autopista. Però a tu que no se t'acudisca passar uns pocs segons per la vora d'una estació de busos, ni demanar a la policia que vetle pels teus interessos, ni intentar apartar un imbècil de damunt del teu vehicle, que ell pot anar begut a peu però tu no al volant, i a tu et poden fer una foto de la matrícula però a ell no li poden demanar el DNI (i no me'n preguntésseu la seua nacionalitat perquè era català).

Collar així la gent, econòmicament i moralment, és una vergonya. Amb l'excusa del tan necessari civisme mos carreguem la convivència, perquè no es poden castigar misèries i passar per alt agressions. L'assaltant se sent impune, la víctima desprotegida. Que mos calen lleis per a governar-mos i fer-mos més fàcil la vida, però de res servixen si se'n fa un mal ús o un abús. Prova de trigar uns dies a pagar els autònoms i voràs com te localitzen de seguida. Rebenta un retrovisor davant dels morros d'uns agents i no sabran com trobar-te. I sí, ja sabem que podria ser pitjor i que al final de la correguda tot això serà només qüestió de diners, però costen molt de guanyar i mo'ls roben amb massa facilitat. La sensació d'indefensió davant de bancs, policies i capsots, és massa gran. I no, no hi ha dret.