La independència d'un país necessita consolidar les seves pròpies estructures d’estat. I, per tant, en la lògica d’una autonomia total, el trencament amb institucions considerades rivals sol esdevenir una conseqüència d’aquesta narrativa. Ucraïna, després de la invasió i la guerra russa, necessita aclarir també d’on ve el foc amic. Encara que sigui un foc que prové de les espelmes d’una església plena d’icones i encens. Si bé la guerra d’Ucraïna és una lluita de poder (territorial, polític, econòmic), la dimensió religiosa en el conflicte és un factor que pot esdevenir un pesat agreujant. En una terra històricament vinculada al cristianisme ortodox com és Ucraïna, la convivència de diverses esglésies trontolla. I una decisió parlamentària d’aquest agost ha atiat més el foc.
El Parlament d’Ucraïna ha provocat una decisió parlamentària dràstica: prohibir l’Església ortodoxa ucraïnesa prorussa. La majoria dels diputats del país la consideren una eina al servei del Kremlin. A Ucraïna, zona religiosament complexa, la majoria dels fidels són ortodoxos. Un 16,8% es considera ateu, una dada coherent amb un passat comunista no llunyà. Dels ortodoxos, el 65%, i per tant la majoria, forma part de l’Església ortodoxa ucraïnesa sota el patriarca Epifani de Kíiv, mentre un tant per cent més petit, entre el 20 i el 25%, se sent adherit al patriarcat de Moscou. Són aquests els que el govern vol fora. Estem parlant de milers i milers de fidels. També hi ha altres ortodoxos vinculats al patriarcat de Constantinoble. Els catòlics no arriben al 10% i la resta, molt més lluny, són cristians (evangèlics), musulmans, jueus i altres confessions que no arriben a l'1%.
La “independència espiritual” que ha proclamat el president Zelenski trigarà i la reubicació mental, no només espiritual, serà molt lenta i probablement parcial i feixuga
Més enllà de l’evidència que les comunitats religioses estan essent clau per a la resistència i la reconstrucció nacional, el vincle amb el patriarcat de Moscou inquieta i ara es penalitza. Pel president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, el nou projecte de llei és un text que garanteix la “independència espiritual” del seu país. La proposta de llei n. 8371 ha estat adoptada en segona lectura: 265 diputats a favor, 29 en contra, 4 abstencions i 24 diputats no han votat.
Des del patriarcat rus han trigat un segon a respondre a aquesta decisió que té el vistiplau del Consell Panucraïnès de les Esglésies de donar suport a la prohibició de l’Església ortodoxa ucraïnesa: aquest projecte legal, argumenten, és “il·legítim”. Ho addueixen perquè els representants de l’Església ortodoxa ucraïnesa no hi han participat. L’arquebisbe Nikolai Balaixov, afí a Rússia, ha recordat que el Consell Panucraïnès de les Esglésies estableix en el seu article 11 que totes les decisions d’aquest òrgan es prenen per consens. Com que no hi han estat convidats, naturalment consideren que no han votat per decidir la seva pròpia destrucció i, segons aquesta lògica, no reconeixen aquesta decisió. Rússia s’ha enfurismat: el Parlament ucraïnès pretén "destruir l'autèntica ortodòxia i substituir-la per una falsa Església", ha dit la portaveu diplomàtica russa, Maria Zakhàrova.
A la reunió del Consell de les Esglésies i Organitzacions Religioses d’Ucraïna (KURO) amb el president Zelenski es va condemnar l’activitat de l’Església ortodoxa russa, a la qual titllen de “còmplice” dels “sagnants crims contra la humanitat dels invasors russos”. El Parlament ha pres la decisió de prohibir “organitzacions religioses afiliades a un país bèl·lic”, però no esmenten l’Església ortodoxa ucraïnesa vinculada al patriarcat de Moscou en concret. Donen 9 mesos de termini per tallar relacions amb els russos. L’estructura autocèfala permet afirmar que formalment no hi ha cap relació amb el patriarca Ciril I ni amb el president rus, Vladímir Putin. El poder tou, però, no es basa mai en acords explícits ni en delegacions oficials.
El projecte de llei encara ha de ser firmat per entrar en vigor. La voluntat, però, és inequívoca: “No hi haurà Església moscovita a Ucraïna”. El país devastat des de fa més de dos anys es trobarà amb 9.000 parròquies per integrar. La “independència espiritual” que ha proclamat el president Zelenski trigarà i la reubicació mental, no només espiritual, serà molt lenta i probablement parcial i feixuga.