A la particular terra ferma de la legislatura, parafrasejant el títol del nou llibre de Pedro Sánchez, es van dibuixant els blocs i dinàmiques d'una legislatura que gravita sobre tot un univers de factors i que, paradoxalment, tot i la carcassa ingràvida i fràgil de la investidura, són cada vegada més sòlids. La fórmula italiana a la inversa. En lloc d'autodestruir-se en successives repeticions electorals, se subjecten uns als altres amb interessos que des de la immediatesa es consolidaran a mitjà termini —i això ja és molta estabilitat ara com ara—. La sortida d'Iñigo Urkullu apuntala l'eix PNB-Junts, Sánchez i Díaz amarren la coalició i la ruptura Sumar-Podemos obre un espai a l'esquerra amb ERC i Bildu.

Els efectes de la sortida de Podemos del govern seran immediats. Es veurà en les primeres iniciatives legislatives que entrin en el Congrés, començant per la llei de lleis, els pressupostos generals del 2024, blindats pel pacte hexagonal en què es recolza Sánchez. Podemos, integrat en Sumar, nega la disciplina al grup plurinacional i, sense sortir-ne, treballa per marcar perfil propi; per ser un més en la matrioixca de la governabilitat. Volen butaca pròpia per asseure's amb el PSOE en la negociació de cada norma. L'acord de Sumar no recull el detall de com se sancionarà aquesta dinàmica i l'expulsió al Grup Mixt seria complexa. De fet, en l'etapa de Pablo Iglesias, l'exdirigent morat negociava amb Compromís o els comuns sense contemplar multes o la sortida del bloc si votaven diferent.

Al PSOE el que inquieta són les pròximes cites electorals, un dels termòmetres amb què els socialistes volen donar estabilitat al mandat i castigar Feijóo

Al PSOE no li preocupa la governabilitat amb els morats, ja ho van fer durant quatre anys, apunten des de la direcció. El que inquieta són les pròximes cites electorals, un dels termòmetres amb què els socialistes volen donar estabilitat al mandat i castigar Feijóo. No volen repetir l'error històric de la fragmentació de l'esquerra que tant els va penalitzar el 28-M. L'exemple que ho representa més bé són les gallegues, on el BNG està fort i el socialista José Ramón Besteiro és un bon candidat amb oportunitat de moure l'abstenció. Tanmateix, en circumscripcions com Lugo o Orense, on es reparteixen un grapat de diputats clau, anar amb quatre paperetes els enfonsa. Una cosa similar passava a les basques i molt més en les europees. Els morats no tenen decidit si aniran sols o amb ERC, però a hores d'ara descarten Sumar. Malgrat ser per circumscripció única, tres marques (PSOE, Sumar, Podemos) a l'esquerra davant un PP molt fort els faria mal.

En aquesta gravitació, on els partits que donen suport al govern estan en el seu moment dolç, la reestructuració de Génova és important. L'elecció de Miguel Tellado com a portaveu parlamentari, en la línia del nucli gallec de Feijóo, és l'aposta per l'estratègia dura del PP i el símptoma de desconfiança del president Feijóo dins del partit. Tellado és el nou portaveu que volia veure el president Sánchez "sortir del país en un maleter", que no va condemnar l'agressió a Óscar Puente al tren de camí a la investidura de Feijóo. Com a contrapès de Feijóo al Congrés, allunya el PP d'una tàctica més elaborada. L'oposició sense matisos agrupa la dreta, però perd capacitat estratègica al Congrés, on no serà capaç d'asseure's amb altres grups per fer que el PSOE perdi votacions.

La reestructuració deixa els populars donant-ho tot al carrer, a Europa i aïllat dels seus socis naturals. Un altre exemple. Aquest PP s'ha col·locat a una distància de 700 metres amb Vox, convocant per al pròxim diumenge una manifestació a aquesta distància de la seu de Ferraz, arriscant-se a no poder distanciar-se dels possibles aldarulls i càrregues ja habituals dels ultres.

Línia dura del PP nacional i a la interna. És igual la majoria absoluta de Madrid, el front Ayuso lluita per l'hegemonia. La baula amb el discurs ultra, el nacionalisme hiperventilat espanyol amb seu a Madrid, mou la cadira a Feijóo per recalar a Génova. La presidenta de Madrid ha engegat la guerra de l'aigua contra Sánchez el mateix dia que el president andalús es feia la foto d'unió amb Teresa Rivera a Doñana. L'ofensiva judicial al Suprem i el seu recurs corresponent és de l'octubre passat, però Ayuso ha decidit fer-ho públic abans del dia gran de Juanma Moreno Bonilla. I al mig, Feijóo.

A l'ecosistema de pactes de Pedro Sánchez cal sumar-hi la via judicial amb la derivada García-Castellón. El CGPJ ja té interposades la querella de Sumar; el jutge de l'Audiència la seva corresponent querella de Podemos; i tota una opinió pública veient una instrucció en directe més dirigida a la Moncloa que a la justícia. Amb diversos focus a sobre, ja no juga sol.