La sortida de Ferrovial d'Espanya, de la qual potser en fem un gra massa perquè el que fa és traslladar la seu social i tributària però no el centre d'obtenció de negocis i contractació pública, ha generat rius de tinta aquests últims dies. Tanmateix, gairebé tots els cronistes han passat de puntetes sobre una de les raons que inicialment han originat una mesura tan radical: la inseguretat jurídica.
Estic convençut que el canvi de seu social no és per cap de les raons proclamades, sinó per alguna de bastant menys confessable, però em quedo amb allò de la falta de seguretat jurídica, que és un tema que fa anys que em preocupa i sobre el qual pocs volen parlar.
Desconec, perquè no ho han explicat, a què es refereix Ferrovial amb inseguretat jurídica, però intueixo que ni manegem els mateixos conceptes ni ens preocupa en el mateix sentit, perquè ells sempre han estat capaços d'esquivar qualsevol inseguretat jurídica producte, clarament, de fer-ne ús.
En qualsevol cas, la inseguretat jurídica pot tenir, com a mínim, dos orígens o deure's a dos problemes totalment diferents i la solució dels quals també ho és: bé perquè el marc normatiu no sigui clar (lleis que no regulen adequadament els problemes d'una societat) o bé perquè se'n facin interpretacions contradictòries, problemes que no tenen per què donar-se per separat.
A Espanya és molt probable que ens trobem davant d'una barreja de tots dos casos, que és el pitjor dels escenaris possible i que, insisteixo, no ha de ser la raó última de la marxa de Ferrovial.
Unes normes incompletes, mal dissenyades, gestades al caliu dels telenotícies i poc conformes amb l'entorn europeu cap a i des del qual cal legislar, que sens dubte són una font d'inseguretat jurídica i un dels mals que fueteja Espanya, però no és l'únic.
El reconeixement per part del TJUE de l'existència d'un "grup objectivament identificable" de persones és la constatació més clara que existeix de la falta de seguretat jurídica a l'estat espanyol
Dit més clarament, existeix una inseguretat jurídica quan som davant del que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea defineix com "la falta d'un marc normatiu uniforme", però no només quan succeeix això que, en principi, és bastant identificable i clarament solucionable.
El problema de veritat, en matèria de seguretat jurídica, sorgeix a partir del que el TJUE ha definit com a element definitori d'una clara manca de seguretat i que es dona quan es generen "decisions contradictòries" sobre idèntiques o molt similars matèries, i aquest sí que és un problema greu a Espanya i del qual, insisteixo, no es pot queixar Ferrovial, però del que ens podem queixar molts.
Un estat en el qual hi ha doctrines amb nom i cognom, en què un mateix problema se soluciona mitjançant la doctrina Botín o la doctrina Atuxa, en funció de l'afectat o l'objectiu perseguit, és un estat amb una clara i evident inseguretat jurídica; i només he utilitzat un dels molts exemples que existeixen, perquè de doctrines i formes d'interpretar les normes n'hi ha gairebé tantes com interessos, fílies i fòbies hi ha en joc.
De fet, el mateix reconeixement per part del TJUE de l'existència d'un "grup objectivament identificable" de persones és la constatació més clara que existeix de la falta de seguretat jurídica a l'estat espanyol; es tracta d'una construcció segons la qual tot pot fallar a partir del moment en què el dret serà aplicat no a uns fets concrets sinó a unes persones determinades.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de manera sistemàtica, s'ha pronunciat sobre el que ha d'entendre's per inseguretat jurídica. Tanmateix, en la majoria de les ocasions ho ha fet respecte a la interpretació correcta de normes relacionades amb els mercats i amb l'economia, i són menys les ocasions en què ho ha hagut de fer respecte dels drets individuals, dels drets fonamentals dels individus, perquè s'assumeix, s'entén, que entre els estats membres aquestes inseguretats són infreqüents i els drets dels ciutadans estan garantits de forma homòloga en tot l'espai europeu.
La repressió es fonamenta en una interpretació ad hoc de tota mena de normes
La sentència de les denominades prejudicials de Llarena justament estableix la certa possibilitat de l'existència d'un tracte diferenciat a un grup objectivament determinable de persones, a una minoria nacional, pel sol fet de ser-ho. M'explicaré i, especialment, explicaré com aquesta categorització serveix per demostrar l'existència d'una inseguretat jurídica incompatible amb el que ha de ser un estat democràtic i de dret.
La més gran de les manifestacions d'inseguretat jurídica l'hem vist a partir de la judicialització del conflicte entre Espanya i Catalunya, perquè la resposta donada per part de les altes instàncies jurisdiccionals espanyoles ha estat no només desproporcionada, sinó absolutament imprevisible, en el sentit de com s'han interpretat tota mena de normes —processals i substantives— amb la inseguretat jurídica que això comporta.
No es tracta, com alguns creuen, que la minoria nacional catalana —com a grup objectivament identificable de persones— reclami uns drets davant un estat determinat, sinó que, com a ciutadans europeus que són, reclamen el respecte dels drets reconeguts tant al Tractat de la Unió Europea com a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea; és una reclamació erga omnes, davant de tots i no davant d'un estat concret als efectes de tenir garantit el dret a la seguretat jurídica i, a partir d'aquest, molts altres drets, com el de decidir.
Com dic, la repressió que s'ha viscut i es continua vivint es fonamenta en una interpretació ad hoc de tota mena de normes, des de les que regulen la competència fins a les que penalitzen determinades accions, i, amb això, es transforma la resposta punitiva de l'Estat en insegura i, per tant, arbitrària, per imprevisible jurídicament parlant.
Era previsible que l'Estat reprimís l'independentisme? Crec que sí, sempre ho he sostingut i no canviaré la meva anàlisi a hores d'ara, perquè el temps ens ha donat sempre la raó.
Era previsible com s'han interpretat les normes per atreure's la competència pels fets d'octubre de 2017 i per castigar com a sedició o malversació fets que no són delictius? Crec que no, perquè en un estat democràtic i de dret, la previsibilitat interpretativa de l'ordenament és una de les principals característiques.
Quan hi ha seguretat jurídica, hi ha certeses
Justament per això últim, nosaltres sempre hem intuït, fins i tot sabut, quin seria el resultat de reclamacions de detenció i lliurament cursats a Bèlgica, Escòcia, Alemanya, Itàlia, etc. En aquests països, estats sòlids i amb profund arrelament democràtic, si hi ha una cosa que els defineix és la previsibilitat de la interpretació normativa i l'aplicació del dret.
Dit d'una altra manera: no teníem ni tenim una bola de vidre, només sabem com s'interpreta el dret en aquests països, i, per tant, els resultats sempre han estat previsibles... quan hi ha seguretat jurídica, hi ha certeses.
A Espanya, en canvi, on les normes es malinterpreten en funció dels seus destinataris puntuals, el que hi ha és una absoluta imprevisibilitat i, per tant, una clara manca de seguretat jurídica que es fa més i més evident quan es tracta de reprimir els desitjos d'autodeterminació de qualsevol minoria nacional atrapada dins de les fronteres de l'Estat.
Previsibilitat i seguretat jurídica són les dues cares d'una mateixa moneda i són inescindibles, però quan Ferrovial parla de seguretat jurídica, no parla de previsibilitat, perquè les interpretacions jurídiques que a ells se'ls han aplicat sempre han estat previsibles, i si no ho eren, ja s'han encarregat que ho siguin.
La previsibilitat és la base mateixa de la seguretat jurídica, i serà molt difícil discrepar respecte a la inexistència de previsibilitat en la interpretació de les normes a Espanya; de fet, justament per això, és viable sostenir que existeix un seriós i greu problema de falta de seguretat jurídica i que la seva màxima expressió l'estem veient des de 2017 en un procés repressiu que, si s'ha caracteritzat per alguna cosa, és per la falta absoluta de seguretat jurídica entesa en els termes que he exposat i patida per un grup objectivament identificable de persones que, ves per on, formen part essencial de la minoria nacional catalana.