"El que m'enerva de la gent d'esquerres és la seva absoluta ignorància de com passen realment les coses"
George Orwell
Begoña Gómez encara no ha tornat al jutjat i ja cal anar amb matxet per l'actualitat juridicopolítica. Ja veureu quan passi dimecres. És desesperant, no havia vist res d'igual d'ençà de la instrucció dels atemptats de l'11-M. Les xarxes i els titulars, fins i tot de mitjans que es fan dir seriosos, van plens de mitges veritats, de comparacions absurdes i insostenibles, d'escandalitzats per no res i, sobretot, d'un oblit conscient dels coneixements especialitzats més bàsics en la cosa aquesta dels jutjats. Tant se val, a la guerra el primer que mor és sempre la veritat i això dels procediments seguits contra persones molt pròximes a Pedro Sánchez és una guerra entre bàndols mediàtics i polítics.
No ho faig extensiu a les togues, ni tan sols a la de Peinado, que tot i ser un descurat ha rebut el suport, pel cap baix, de set magistrats més. I és que, al final, el sistema jeràrquic de recursos funciona, i aquí teniu l'Audiència de Barcelona clavant una bona allisada al jutge Aguirre per desobeir-la i dur a terme "una maniobra processal irregular" per continuar tant sí com no amb la història dels russos i els indepes. No es pot parlar de lawfare si finalment el sistema s'autocorregeix i funciona. És impossible que un jutge d'instrucció en solitari mantingui dempeus una història boja, ni tan sols estant en connivència amb els seus superiors de les audiències o dels tribunals superiors en una mena de contuberni togo-maçònic, com pretén el govern. El que va passar amb el procés va ser una cosa molt diferent, lligada al que han convingut a anomenar raó d'estat, que afecta sempre les qüestions de la integritat territorial i de la Corona, i per aquest motiu no ho van deixar als jutjats de Catalunya, sinó que van arrossegar-ho amb estranyes interpretacions competencials a l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem. Si ho haguessin deixat en un jutjat català, les coses haurien estat ben diferents.
Tanmateix, en la instrucció paral·lela i per a ximples que es du a terme a les xarxes socials i als mitjans afins, sembla com si fos ficció el que la raó i els indicis no reputen com a tal. Sembla com si Aldama no s'hagi lucrat, com si a les amiguetes del ministre Ábalos no les haguessin col·locat en empreses públiques, com si el pis de la Castellana no existís i com si el xalet de Cadis tampoc. Sembla també com si una directora general pagada, i molt ben pagada, amb els nostres impostos no hagués fet gestions per a la feina privada i lucrativa de Begoña Gómez —de la seva feina, no dels seus compromisos com a cònjuge del president, que és el que tenien les anteriors— o com si no fos insòlit que algú amb el batxillerat fos nomenada codirectora d'una càtedra d'una gran universitat pública. Sembla com si fos plausible que el germà del president del govern espanyol guanyés una plaça pública —pel que sembla, feta a mida com un vestit— i que no residís al lloc de la plaça esmentada, sinó en altres països, ni anés regularment al seu despatx. Creieu-me que em flipa que gent anomenada progressista vegi tot això normalíssim i perfectament homologable, quan tots sabem com reaccionarien si afectés algú d'un altre partit polític. Si n'han donat, de guerra amb les malversacions dels polítics catalans! O amb la contractació de l'amic de Laura Borràs, fet pel qual va ser condemnada i ben condemnada!
Em flipa que gent anomenada progressista vegi tot això normalíssim i perfectament homologable
L'última novetat en paral·lelismes s'ha produït després que dilluns Aldama aportés un manuscrit que afirma que li va lliurar Koldo amb anotacions sobre martingales de contractació d'obra pública, àlies "el papeluco", segons el ministre Puente, que, per altra banda, sembla que frisa per dedicar-se a la seva antiga feina d'advocat. De manera que, pel seu compte, ha remès informes al Tribunal Suprem sense que els hi hagin demanat —els hi deuen haver tornat amablement a l'instant— i ara se'n riu del que aporta Aldama. El tema de l'informe ja us dic el camí que ha portat, i el tema del paperet és una manipulació de relat de manual. A efectes de validesa d'una prova, la forma com es presenti és irrellevant, el que importa és el que digui, qui ho digui i si és pertinent per als fets que s'investiguen. Així que, sigui a mà, a màquina, amb Norit o en un paper arrugat, això no li resta ni li afegeix cap valor com a indici. Tampoc no és cert que Aldama hagi de provar res; ell està col·laborant amb indicis i assenyalament fets en un procediment contradictori en el qual Anticorrupció i l'instructor hauran de dur a terme la investigació i l'escatiment pertinents. D'altra banda, sempre ha dit que la majoria de les proves són en un mòbil que està en possessió del jutge Pedraz i que encara no ha estat bolcat. Ábalos ho nega tot i Koldo ho nega tot i Anticorrupció sospita d'un pacte de no-agressió entre ells. No els concedeix, doncs, gaire credibilitat; mentre que Aldama, que s'està autoinculpant, sí que els la dona. Aquesta és la realitat.
Tampoc no hi ha escàndol ni persecució en l'admissió de la demanda contra l'honor presentada pel xicot d'Ayuso contra la ministra d'Hisenda. Les demandes civils s'admeten sempre que no tinguin errors formals. Tampoc no s'ha de posar el crit al cel perquè demandi civilment els periodistes i polítics que el van anomenar "delinqüent confés", ja que hi té dret. Però que no coneixeu la presumpció d'innocència i l'ús del terme presumpte que alguns escampen com si s'hagués d'acabar el món? Que no teniu un compliance als vostres mitjans? Que no us han dit a la facultat que no es pot anar dient delinqüent a la gent i que, en tot cas, la prudència sempre us estalviarà indemnitzacions civils? Que no sabeu que la comunicació d'un advocat demanant una conformitat no és gens equiparable al reconeixement exprés de la culpabilitat en sala, davant del jutge, quan aquest s'assoleix i serà revalidat?
Molt de nervi i molt d'activisme. D'ençà de la instrucció de l'11-M que no veia res d'igual.
El que també és cert és que no només Aldama està en llibertat, sinó que ahir va sortir el seu soci Claudio Rivas, que també estava empresonat per la causa d'Hidrocarburs, la que instrueix Pedraz a l'Audiència Nacional. Ha sortit de la mateixa manera, perquè Anticorrupció no s'ha oposat a la llibertat sol·licitada i el jutge no ha pogut fer cap altra cosa. Que té tota la pinta que Rivas ha agafat el mateix caminet que Aldama, ja que el novembre la Fiscalia no va voler ni sentir parlar que sortís "perquè insistia a negar qualsevol implicació" i ara ja no. Dos a dos. Aldama i Rivas —el que, segons l'UCO, va comprar-li el xalet a Ábalos— enfront de Koldo i Ábalos. Us explico, de passada, un secret de domini públic: Luzón i Anticorrupció no són manipulables des de la Fiscalia General de l'Estat. Us explico un altre secret, més soterrat: encara bo que Ismael Moreno va lluitar perquè la Fiscalia Europea no s'emportés tot el tema de Koldo, perquè si no, on seria? Teniu cap novetat de la part de contractes de Red.es que es van quedar? Sabeu que els fiscals europeus els nomena una comissió del ministeri de Bolaños? Sabeu que el cap dels fiscals europeus és germà d'un senyor que va ser senador socialista?
Seguir els fets és apassionant. Quedar-se amb l'eco dels relats a mitges o directament manipulats deu estar fent tornar boja la gent. És el que volen. Notícies de tribunals paral·leles i per a ximples. Busqueu sempre en el seu proveïdor de confiança.