Segons l'informe de descripció general global digital de l'any 2024, realitzat per Data Report, passem, de mitjana, 7 hores al dia connectats a dispositius digitals. El 47% reconeix sentir ansietat quan se separa del seu "telèfon intel·ligent". Senyals que ens mostren que ens trobem davant d'un problema: hem arribat al punt d'addicció, de sentir ansietat quan se'ns apaga el telèfon i no podem carregar la seva bateria, o quan ens l'hem deixat a casa sense adonar-nos-en. Ens hem tornat esclaus d'aquests estris que se suposa que venien a facilitar-nos la vida (i en molts casos ho fan). I lluny d'utilitzar-los "de manera intel·ligent", en massa ocasions consumeixen el nostre temps, ens dirigeixen cap a continguts que realment no hem escollit, i polaritzen la nostra manera de pensar. Com sol passar amb tot el que pot ser útil, si no sabem utilitzar-lo de manera correcta, es gira en contra nostra. És igual que sigui un ganivet, que un cotxe, o un telèfon intel·ligent.

No parem atenció a la quantitat d'informació sobre la nostra intimitat que posem a disposició de les xarxes socials. I el que és encara pitjor, no som conscients que ens posem en perill podent no fer-ho. Sembla mentida que s'hagi advertit tantes vegades de com de perillós resulta compartir imatges dels menors a xarxes socials. Quantes mares passen per alt la necessària prudència per exhibir els seus nadons, els seus fills, fent qualsevol cosa. Semblen no ser conscients de la informació i material que estan facilitant als diables que fan de les xarxes el seu lloc favorit. Per no parlar, és clar, que tenim ara mateix una generació davant nostre que compta amb més hores de vídeo i fotografies sobre la seva vida que mai. Què pensaran els nostres fills d'aquí a uns anys quan mirin el seu passat i vegin les seves imatges compartides, comentades per desconeguts i de vegades, coses pitjors?

El cas dels menors és sens dubte el més greu. I per això és increïble la falta d'informació que semblen tenir els seus tutors legals quan deixen a les seves mans un dispositiu amb l'única finalitat de tenir-los entretinguts. Abans vèiem nadons llepant un tostorro de pa al seu carro. Ara observem que el pa l’ha substituït una pantalla que el nadó mira absort, que el manté entretingut i abduït durant hores. De la mateixa manera que s'utilitzen les pantalles per embadalir els petits mentre mengen, sense adonar-nos dels efectes nocius que té sobre el seu propi organisme. O quan els deixem anar al lavabo i que s’asseguin relaxadament mentre juguen amb el mòbil o la consola. El nostre cos no sol emmagatzemar bé aquest mena de pautes i acaba per dir-nos que alguna cosa va malament. Les criatures queden a jugar online, es comuniquen per xats interns dels videojocs. I els responsables, que haurien d'estar atents, semblen desconèixer que molts perfils que semblen nens en realitat no ho són. I aprofiten qualsevol porta oberta per colar-se i entaular converses amb els nostres petits. Això pot derivar en fets greus i delictius en els quals, estic segura, cap denosaltres voldríem que els nostres fills es veiessin embolicats. I passen. Més sovint del que ens imaginem.

Això del control parental d'aquests trastos és una eina. Però no hi ha res com limitar l'ús i mentre s'utilitzi, estar-ne pendents i atents. Sí, és un esforç, i probablement el més senzill sigui evitar l'ús per tots els mitjans i tornar a agafar el tostorro de pa, els escacs, la pilota, la goma de saltar, els jocs de taula, una bona pel·li, i sortir al carrer a passejar. Omplir els parcs de nou perquè les criatures es comuniquin en persona en lloc de mitjançant un xat. Que es refreguin per la terra, que es gronxin, que corrin, s'enfilin, cridin, suïn i es trenquin els camals dels pantalons. Que siguin nens i que aprenguin a relacionar-se amb els nens del seu barri, amb els seus veïns.

Tot això que dic pot semblar-li exagerat. Però si hi ha algun menor en el seu entorn segur que li sona de què li parlo. Som moltes famílies, cada vegada més, les que ens preocupem seriosament per l'arribada de les pantalles a les mans dels nostres fills. Entenem que són eines que s'han de conèixer, però sobretot s'han de saber utilitzar perquè resultin útils i, sobretot, perquè no ens facin mal.

Una batalla que no resulta senzilla perquè ara resulta que hem d'enfrontar-nos a les nostres escoles. Hem de lluitar perquè els llibres no siguin substituïts de les aules i que als nostres fills se'ls mantingui lluny de les pantalles. A bona part dels centres escolars els està resultant atractiva la idea que els nostres fills vagin a l'aula amb una tablet, que accedeixin als llibres de text digitals a través d'aquesta i que es deixin les pestanyes utilitzant-la per fer els deures. Diuen que els nostres fills han de desenvolupar capacitats tecnològiques, perquè és l'era en què han nascut. I, tanmateix, no aconsegueixo que els ensenyin mecanografia o programació. Que els ensenyin a utilitzar programes de disseny, per exemple, que s'enfoqui allò que han d'aprendre perquè la tecnologia els mostri una cosa que de cap altra forma no tindrien.

Ens hem tornat esclaus d'aquests trastos que se suposa que venien a facilitar-nos la vida. Lluny d'utilitzar-los "de manera intel·ligent", en massa ocasions consumeixen el nostre temps

Tanmateix, el que fa aquesta nova tecnologització malentesa és descarregar de feina els docents i idiotitzar els nostres fills. Així de simple. A més de suposar beneficis per a les editorials que ara ja no han d'imprimir els llibres de text i cobren per un de digital una llicència sense necessitat de fer res més que un disseny. Res. D'això, res. He comprovat que la tecnologització consisteix que els facin copiar un esquema de la pantalla. Així d'absurd. Posats a ser tecnològics, pitgem el botó d'"imprimir", o no? Una pèrdua de temps sorprenent que no ajuda en res la concentració, ja que les pantalles s'encenen, s'apaguen, s'amplien, es disminueixen, i llancen cap als ulls dels nostres fills una llum gens saludable. Quina necessitat teníem d'això? Cap. Tret dels que s'enriqueixen a costa nostra, és clar.

Un llibre roman per sempre. T'ajuda a recordar on era allò que vas llegir, et permet organitzar els conceptes en l'espai visual i empeny així a estudiar i a comprendre el desenvolupament de les idees i conceptes. Una pantalla, no.

Els d'Europa del nord, que solen anar per davant de nosaltres, ja han desmuntat l'embolic i s'han adonat que els alumnes s'han vist molt perjudicats per les pantalletes a classe. Ara reprenen els llibres i volen introduir un any lectiu més per recuperar el retard generat. Els estudiants tenen seriosos problemes per concentrar-se, no estan habituats a llegir, no saben utilitzar un llibre per consultar...

Esforçar-nos per escriure a mà és essencial. I fer que els nostres fills no perdin la cal·ligrafia és bàsic. Incideix en les seves connexions neuronals, però a més, els manté connectats amb la realitat. Perquè les cartes dels seus avis, els documents històrics, estan escrits a mà. I perdre la capacitat de llegir la lletra dels altres és un risc que no ens podem permetre. Com el plaer de rebre una carta escrita a mà i guardar-la per ser rellegida moltes vegades. Això no ho fem amb els emails, i a més, en aquests no hi és l'essència de qui ens escriu. Perquè la cal·ligrafia és una manera de presentar-nos, assenyala trets sobre nosaltres que són interessants i de vegades importants. Reprendre l'escriptura és una cosa que els adults també hauríem de fer. Cregui'm, estimat lector, és realment seriós això que li dic. Escrigui, faci un diari, enviï cartes als seus éssers estimats. O lliuri-les en mà. Però escrigui. A mà.

Al Regne Unit acaben de prohibir que els menors de 16 anys puguin utilitzar filtres en les imatges que comparteixin. S'han adonat de l'enorme quantitat de nois i noies que no accepten el seu cos, el seu rostre, i que tenen problemes severs psicològics per la metzina que els injecten les pantalles. Una cosa que ja es va comentar també amb l'enorme crescuda en els últims anys dels casos d'adolescents que deien voler canviar de sexe, cosa que es va analitzar i es va assenyalar l'ús de les xarxes socials de manera descontrolada.

És necessari saber pilotar les noves tecnologies, saber on volem anar i ser conscients que és molt probable que no imaginem fins a on ens poden portar

Les tecnologies poden ajudar-nos a elaborar material d'estudi i anàlisi. Ens connecten amb infinita quantitat de persones. Arribem a llocs als quals, d'una altra manera, ens seria més difícil o fins i tot impossible arribar-hi. Però per això és necessari saber pilotar-les, saber on volem anar i ser conscients que és molt probable que no imaginem fins a on ens poden portar. Per això és millor tenir una actitud vigilant i certament distant.

Confiem massa en la tecnologia. Massa. Segons Conumer Reports, més del 87% dels electrodomèstics principals venuts durant 2023, incloïen "funcions intel·ligents". Dit d'una altra manera, és molt complicat comprar un electrodomèstic bàsic que faci les funcions que volem que faci i que manqui de mil bestieses que poden fer que es trenqui abans. I sobretot, que quan es trenquin, no siguem capaços d'arreglar-los com feien els nostres pares, o aquest veí que tenia dits. Confiem. En els sistemes d'alerta automàtics. En els emails que s'envien i reexpedeixen, que contenen informació important. I que ningú no llegeix. Perquè en rebem milers. I com al conte de Pere i el llop, el dia que salta una alerta, un senyal d'advertència urgent, cal que existeixin persones per interpretar-los i actuar.

Analitzant les dades sobre la gota freda a València, Andalusia i Castella-la Manxa del passat 29 d'octubre, reflexiono sobre l'impacte que aquestes noves tecnologies tenen en nosaltres. La quantitat de morts i de danys produïts i el discurs dels responsables per haver-ho evitat. "Es van enviar centenars d'emails, d'alertes, d'avisos automàtics a temps real". Això diuen al Congrés. I ens mostren un historial d'hores, de minuts, en què l'AEMET deia quant plovia, la Conca Hidrogràfica deia com anava el cabal, s'enviaven avisos de perill per desbordament i trencament d'una presa, s'enviaven missatges. I es produïen apagades en reunions telemàtiques de màxima urgència. Tot tecnologia, escolti. Però resulta que entre tanta intel·ligència artificial, va arribar un tsunami i va agafar la gent al mig del carrer. Va sonar una alerta als seus telèfons intel·ligents quan alguns ja estaven ofegant-se.

Una alerta que jo vaig escoltar dies després sent a Tarragona, enmig d'una entrevista a Claudio Lauria, el president del Suncine. Ens va donar un ensurt enorme i vam poder comprovar com gairebé tots els presents a la sala, així com la gent que vèiem des d'una enorme vidriera, va rebre el missatge alhora. I la por es va instal·lar entre tots. L'avís assenyalava el temporal que arribaria a la nit. Encara que ja havíem hagut de xipollejar a migdia. Encara que ja havíem vist per la finestra una impressionant tempesta sobre el mar. Senyals que als vells que caminaven pel passeig marítim de Calafell ja els havia bastat per comentar que "pintava malament la cosa". Sentien el vent, observaven els colors del cel, respiraven i trobaven a l'aire senyals de perill. No tenien telèfon intel·ligent. Però sabien perfectament el que venia. Com els agricultors de València, que dies abans de la gota freda, ja estaven preocupats, sent molt conscients que, quan arribés una enorme tempesta, hi hauria problemes. I n'hi hauria perquè no s'havien netejat les vies, perquè no s'havien desenvolupat les obres necessàries durant gaires anys. I perquè les infraestructures no estaven ben fetes. Per no parlar de les cases construïdes durant les últimes dècades en zones inundables. Els vells ho saben i els que treballen al camp, també.

Els que semblen no saber-ho són els que viuen amb la pantalla tot el dia davant del morro. Aquests semblen estar pendents d'altres coses. Però no de l'important. Confien a omplir de plaques els nostres camps. Perquè això és l'ecològic, el modern, el tecnològic. En lloc de cuidar les nostres terres, la nostra ramaderia, el cicle de l'aigua en convivència amb els humans. Això és de negacionistes, diuen. Com advertir que les plaques solars destrossen les terres, són altament contaminants i no s'estan instal·lant amb sentit. Això és negacionista.

Encara bo que la Naturalesa és sàvia, per molt que la boicotegem. I és intel·ligent. Ella sí.