Aquest dimarts passat, un instructor del TS ha ordenat l’escorcoll del despatx i les comunicacions privades del Fiscal General de l’Estat (FGE). Sense cap mena de restricció. Li investiguen un possible delicte de revelació de secrets. Quina desproporció! Una mesura tan restrictiva de drets per un delicte que el mateix Codi Penal no qualifica d’especialment greu. Per als no juristes, recordaré que d’habitud —aquest és el terme clau, d’habitud; retinguem-lo— s’intenta adequar la intensitat de les mesures que adopta un instructor amb la gravetat dels fets investigats. En el cas del FGE s’ha fet, però, una excepció. Aquest és el segon terme clau, fer una excepció. Retinguem-lo, doncs, també.

L’esquerra espanyola està començant a experimentar en carn pròpia el que molts catalans ja han viscut de fa temps: que no se’ls tracti jurídicament com és habitual, sinó d’una manera diferent, sense que es doni —aquí rau la paradoxa— cap circumstància legal que ho justifiqui. Si busquem una mica —no ens hi haurem d’esforçar massa—, sempre trobarem una explicació d’aquests maltractaments jurídics extralegals o, en els casos més passats de voltes, directament il·legals. En el cas del FGE, no cal ser un Enric Juliana ni un Salvador Sostres per adonar-se que certes esferes de poder, inclòs el judicial, no tindrien manies per liquidar-lo políticament. Com més ràpid, millor. L’incident dels correus i del possible frau fiscal del xicot de l’Ayuso els ha vingut de perles. Tant li fa que el delicte no sigui greu! Ja el mutarem, nosaltres, en greu!

Transmutar, transformar una matèria en una altra de diferent. En què ens fan pensar, aquests termes? A mi, sens dubte, en l’alquímia. I, en aquest cas, en l’Alquímia Judicial. Sí, Alquímia Judicial. El TS sembla transmutar un delicte no greu en un delicte greu, i tira pel dret. Transmutació de la matèria jurídica. En volem més exemples? Viatgem al ‘procés’ i a Catalunya, la terra mare, des de 2017, d’aquesta nova disciplina jurídica, l’Alquímia Judicial: no-despeses que muten en despeses i malversació; actituds no violentes que, en ser objecte d’actes policials violents —legítims o no, tant li fa— muten en violència; rebel·lions que una vegada han complert llur finalitat —suspendre cautelarment els càrrecs públics— muten en sedició; fets provats de la sentència del ‘procés’ que, per art de màgia —o d’alquímia—, muten al cap d’uns anys en la mesura justa per poder no aplicar-los-hi una amnistia que els era flagrantment aplicable; immunitats parlamentàries que, miraculosament, esdevenen munitats parlamentàries, etc. La llista podria continuar.

Què és, tot això, sinó pura alquímia judicial? No oblidem que els orígens de l’alquímia s’envolten d’esoterisme i misticisme, maneres de ser i de pensar no tan allunyades de l’actualitat judicial ibèrica. Aquí la mística rauria, és clar, en aquesta estrafeta noció d’unitat o integritat territorial que tot ho pot i que pot amb tot. També, amb el principi de legalitat o de proporcionalitat. O amb el de prohibició de l’arbitrarietat, car què és més arbitrari que transmutar una cosa en una altra i fer-ho per via especulativa i mística, sense donar raons lògiques que no requereixin ser complementades per perillosos salts de fe jurídica? Agafem, per exemple, la decisió del TS de no aplicar l’amnistia a la malversació. Una vegada superada l’estupefacció estrictament jurídica, si la llegim amb atenció, hi trobarem una obra mestra de la mística espanyola del segle XXI, a l’altura de tot un San Juan de la Cruz. Canvieu "Déu" per "Integritat Territorial" i ja ho tindríem.

La IA pot ser útil per articular mecanismes per identificar quan un tribunal actua més com un alquimista, que de manera injustificada muta una cosa en una altra, que no pas com un intèrpret imparcial de la norma

Però, què té a veure la Intel·ligència Artificial (IA) del segle XXI que encapçala el títol d’aquestes ratlles amb aitals alquímies precientífiques? Molt. Crec que la IA ens pot oferir eines per combatre, detectant de manera automatitzada aquestes oscil·lacions jurisprudencials —aquestes mutacions d’alquímia judicial— que tant ens desconcerten. Pot ser útil per articular mecanismes per identificar quan un tribunal actua més com un alquimista que de manera injustificada muta una cosa en una altra, que no pas com un intèrpret imparcial de la norma. M’explico.

Recentment he pogut participar en una trobada d’experts europeus per parlar sobre IA i Justícia. Més enllà que és un àmbit en què se solen exagerar les perspectives del futur jutge-robot —algun dia en parlarem, si cal—, vaig poder conèixer de primera mà alguns usos ja existents de la IA en matèria judicial. I em va cridar molt l’atenció el sistema que utilitzen al Brasil per detectar de manera automatitzada en quina mesura una resolució judicial ja feta per un jutge, però pendent de ser signada, es desvia dels criteris seguits amb anterioritat pel mateix tribunal o un altre de superior. És a dir, el tribunal és lliure de decidir com vulgui, és clar, i després de ser advertit pel sistema que la seva nova decisió implica un canvi respecte dels criteris anteriors, podrà continuar mantenint la seva voluntat de canviar. Però el sistema l’haurà alertat del canvi. I probablement el forçarà a oferir un afegitó d’argumentació. La gràcia seria, és clar, que també les parts siguin informades de l’activació d’aquest tipus d’alerta, perquè després, arribat el cas, ho puguin al·legar en un hipotètic recurs.

Continuem amb l’exemple de l’amnistia: la IA hauria alertat el TS que, quan pretenia inaplicar-la, ho feia amb una interpretació del delicte de malversació que es desviava de les dues anteriors que havia construït, totes elles contradictòries o, com a mínim, ad hoc. Força interessant, no trobeu? Tampoc caldria insistir massa en la mesura en què una eina d’IA com aquesta —que, insisteixo, ja existeix i funciona al Brasil— podria ajudar a aportar arguments objectius i no de part davant d’instàncies judicials extraibèriques, com ara el TJUE o el TEDH. Per exemple, sobre l’existència d’un GOIP —Grup Objectivament identificable de Persones— català. Per argumentar, per exemple, que es rep un tractament jurídic diferenciat no justificat legalment.

Vet aquí com s’enllacen, contra tot pronòstic, l’alquímia, la IA i els GOIP
Bon dissabte.