Que les guerres són derrotes de la humanitat ens ho han advertit des dels més alts estadistes i pensadors fins a la més fràgil i sensata de les víctimes. “Inútil massacre” és com va qualificar Benet XVI la 1a Guerra Mundial, i en la seva fugaç visita al ducat de Luxemburg, el Papa Francesc ho ha tornat a dir. Una estratègia papal és fer discursos potents en llocs petits. Francesc ha lloat Luxemburg com un exemple de “compromís en la construcció d’una Europa unida i solidària”. Amb tot, el Papa no és ingenu: el ressorgiment, també al continent europeu, de desavinences i enemistats, que en lloc de resoldre’s sobre la base de la bona voluntat mútua, la negociació i la tasca diplomàtica, desemboquen en hostilitats obertes, amb la seva seqüela de destrucció i mort. El Papa cada setmana continua aixecant la veu contra la guerra. En el cas d’Ucraïna, lamenta a més que és una guerra on estan implicats cristians que comparteixen la mateixa fe, baptisme i litúrgia. Una guerra entre cristians ortodoxos. Una absurditat. Per altres motius, però la guerra sempre ve de bracet amb la cobdícia humana geoestratègica vinculada a la conquesta del territori, com en el cas de Gaza, Iemen, Líban o Síria. Francesc, que ja té 87 anys, és una de les veus mundials que contínuament està reblant el clau de l’evidència: la guerra és una equivocació, matar-se no és cap solució, és un disbarat còsmic que només porta patiment.

Fer les paus no és simple i calen compromisos honestos per sanar la “perillosíssima esclerosi” que du a guerres i inseguretats.  

La indústria de la guerra i la destrucció segueix ben desperta. Perquè no és una maledicció extraterrestre. L’hem creat nosaltres, i només la podem desfer nosaltres

Des que va iniciar el pontificat, les seves declaracions contra la guerra (que titlla sempre de “bogeria”) són constants: ho destrueix tot, la violència mai porta pau, la guerra crida guerra.  La seva crida no estalvia dards contra la indústria armamentística, que segons ell és una de les causes que perpetuen la guerra, amb els interessos econòmics que comporta aquest sector.

Mentre el Papa parla a Luxemburg, a Rivas-Vaciamadrid, a la seu del moviment budista pacifista Soka Gakkai se celebra una jornada entorn de l’Aliança pel Desarmament Nuclear on els joves barregen art i militància. En una zona anomenada el Jardí de la Pau han creat un recorregut (ErradicArmasNucleares) on aporten motius a favor del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears. Els joves envien fotografies de llocs que no voldrien que desapareguessin sota l’impacte de la bomba atòmica. En aquesta campanya contra les armes nuclears, des de Catalunya hi participa la Fundació per la Pau. Hi ha líders mundials que parlen com el Papa, o joves organitzats pacifistes que s’activen i que denuncien la indiferència de la comunitat internacional. Mentrestant, la indústria de la guerra i la destrucció segueix ben desperta. Perquè no és una maledicció extraterrestre. L’hem creat nosaltres, i només la podem desfer nosaltres.