La reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim) el 2015 va marcar un punt d'inflexió en la regulació de les mesures d'investigació tecnològica a l'Estat espanyol. Sota el pretext de modernitzar les eines de lluita contra el crim, aquesta reforma va obrir la porta a un ús desproporcionat i opac de la vigilància digital per part dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. En un país on la independència judicial ha estat posada en dubte en repetides ocasions i on l'abús de poder per part de certs sectors de l'Estat ha estat més la norma que l'excepció, la regulació d'aquestes eines en favor dels cossos policials sense contrapesos efectius representa una amenaça directa a drets fonamentals.
El Catalangate i l'ús de sistemes com Egobox contra l'independentisme català són només la punta de l'iceberg d'un problema estructural que fa anys que està en marxa. La possibilitat que l'Estat accedeixi a comunicacions privades, que realitzi escoltes ambientals i manipuli evidències sense mecanismes de control efectius, converteix Espanya en un terreny fèrtil per a la persecució política sota una aparença de legalitat.
Des de la reforma de 2015, la Llei d'Enjudiciament Criminal permet la intercepció de comunicacions digitals, la instal·lació remota de programari espia en dispositius electrònics, l'enregistrament de converses i l'obtenció de dades en temps real sense el coneixement de l'investigat. Aquestes mesures, encara que justificades sota la necessitat de combatre el crim organitzat i el terrorisme, han estat utilitzades de forma selectiva contra adversaris polítics i moviments socials, demostrant que a Espanya el dret penal continua sent una arma de control més que un instrument de justícia.
El cas del Catalangate, que va destapar l'espionatge sistemàtic contra líders independentistes catalans a través de programari de vigilància com Pegasus, va deixar en evidència com les eines d'investigació tecnològica no estan limitades a l'àmbit de la criminalitat organitzada, sinó que han estat utilitzades amb finalitats polítiques. Més preocupant encara és l'ús d'Egobox, un sistema d'intercepció d'escoltes ambientals que permet activar remotament micròfons en dispositius electrònics per obtenir enregistraments en temps real. La utilització d'aquests mètodes contra l'independentisme català en els últims set anys demostra que la reforma de 2015 no va ser una modernització del sistema processal, sinó una carta blanca per a l'espionatge polític sense control judicial real, efectiu i no aparent o merament formal.
La reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal de 2015 ha estat utilitzada per consolidar un model de vigilància tecnològica sense control, en què la policia té un poder desproporcionat i sense supervisió efectiva
El problema no és només que aquestes tecnologies existeixin, sinó qui les controla i com es fan servir. A Espanya, l'excessiva confiança en la veracitat de les actuacions policials ha permès que les forces de seguretat tinguin un protagonisme desmesurat en l'obtenció i manipulació de proves digitals. Amb un sistema judicial que, en molts casos, atorga als informes policials un valor probatori inqüestionable, qualsevol mesura d'investigació tecnològica sense contrapesos adequats es converteix en una eina de persecució i abús de poder.
Un dels riscos més grans d'aquestes eines és la facilitat amb què les proves poden ser alterades sense que l'investigat tingui els recursos per impugnar la seva validesa. En un procediment penal, un enregistrament o una intercepció de comunicacions obtinguda mitjançant aquestes tecnologies pot ser la diferència entre l'absolució o la condemna, però l'accés a pèrits independents que puguin acreditar la seva manipulació és un luxe que només alguns poden permetre's. Això genera una bretxa de desigualtat entre investigats rics i pobres, on aquells que no poden costejar un peritatge independent queden indefensos davant de proves potencialment manipulades pels cossos policials.
Aquest problema s'agreuja, com dic, amb l'ús indiscriminat de la presumpció de veracitat atorgada als membres de les forces de seguretat de l'Estat. A la pràctica, això significa que, tret de proves del contrari, un informe policial sobre l'obtenció d'una prova digital es considera cert, encara que existeixin indicis raonables de manipulació. Aquesta asimetria processal no només debilita el dret a la defensa, sinó que atorga a la policia un poder desproporcionat per fabricar proves sense l'escrutini adequat.
Un altre dels problemes estructurals derivats de la reforma de 2015 és la dependència d'Espanya d'empreses privades estrangeres per a la implementació de mesures d'investigació tecnològica. Eines com Pegasus, Egobox i d'altres utilitzades en investigacions de caràcter digital no estan sota el control exclusiu de l'Estat, sinó que depenen de proveïdors externs amb interessos propis. Aquesta situació no només compromet la sobirania en matèria de seguretat i intel·ligència, sinó que planteja seriosos dubtes sobre la integritat dels processos judicials basats en proves obtingudes amb tecnologies el funcionament real de les quals continua sent opac.
Un informe policial sobre l'obtenció d'una prova digital es considera cert, encara que existeixin indicis raonables de manipulació. Aquesta asimetria processal atorga a la policia un poder desproporcionat per fabricar proves sense l'escrutini adequat
L'ús d'aquests sistemes en la persecució de l'independentisme català és un clar exemple de com la dependència d'eines estrangeres pot ser utilitzada per a finalitats polítiques, sense garanties de transparència ni supervisió efectiva. Si l'Estat espanyol ha demostrat ser incapaç de garantir la imparcialitat en investigacions digitals dins de les seves pròpies fronteres, quines garanties existeixen que empreses privades estrangeres no puguin manipular proves a conveniència o quedar-se amb la còpia de tota aquesta informació per a usos perversos i il·legals?
La regulació de les mesures d'investigació tecnològica no pot quedar en mans dels cossos i forces de seguretat de l'Estat sense una supervisió independent real. La falta de contrapesos efectius i l'abús sistemàtic d'aquestes eines en casos de persecució política han demostrat que el problema no és la tecnologia en si, sinó qui la utilitza i amb quins objectius. Per evitar que el dret penal continuï sent utilitzat com un instrument de repressió política, és imprescindible adoptar una sèrie de mesures urgents:
- Revisió i limitació de les mesures de vigilància digital: La legislació ha d'establir límits clars i precisos sobre l'ús de tecnologies d'investigació, restringint-les únicament a delictes greus amb proves suficients que justifiquin el seu ús i sota un control judicial efectiu, no només formal.
- Creació d'un organisme independent de supervisió: No es pot permetre que siguin les mateixes forces de seguretat les que controlin l'ús d'aquestes eines. Es necessita un organisme independent amb capacitat real d'auditar i supervisar totes les investigacions tecnològiques.
- Garantia d'accés a peritatges independents: Per evitar la manipulació de proves digitals, s'ha de garantir que qualsevol investigat tingui dret a un pèrit independent finançat amb fons públics, de manera que no es generi una bretxa de desigualtat entre investigats rics i pobres.
- Prohibició d'eines opaques i controlades per empreses estrangeres: No es pot dependre de tecnologies els mecanismes interns i processos d'obtenció de dades de les quals són desconeguts. Espanya ha de garantir que totes les eines utilitzades en investigacions digitals siguin auditables i verificables per organismes independents.
- Revisió dels casos d'espionatge polític: Tant el Catalangate com l'ús d'Egobox contra l'independentisme català han de ser objecte d'una investigació exhaustiva que depuri responsabilitats i garanteixi que aquestes pràctiques no tornin a repetir-se.
En definitiva, i com he anat dient, la reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal de 2015 ha estat utilitzada per consolidar un model de vigilància tecnològica sense control, en el qual la policia té un poder desproporcionat i sense supervisió efectiva. El Catalangate i l'ús d'Egobox contra l'independentisme català han demostrat que aquestes eines no només s'utilitzen per combatre el crim, sinó que han estat instrumentalitzades per a la persecució política. En un Estat de dret, la tecnologia ha d'estar al servei de la justícia i no de la repressió. Sense mecanismes de control efectius, el que s'ha venut com una modernització de la justícia no és més que una perversió del poder policial amb implicacions profundes per als drets i llibertats fonamentals.