Un quart de la població mundial és musulmana (1,9 mil milions de seguidors), però en els debats sobre el canvi climàtic la veu dels intel·lectuals provinents de l’islam no és majoritària, com tampoc ho és la dels que professen altres religions i creences. Semblaria que per defensar l’ecologia s'ha de ser ateu. La manca de representants musulmans és cridanera, atès que l’afectació a països de majoria musulmana és immensa, sobretot al sud del planeta. Els països amb majoria musulmana inclouen Indonèsia, Pakistan, Índia i Bangladesh, precisament zones on l’emergència climàtica és més apressant. No s’associa aquesta religió abrahàmica amb la defensa del clima quan, com altres religions, els seus ensenyaments defensen la cura del medi ambient i dels recursos naturals.

Els musulmans es veuen a ells mateixos com guardians o califes del planeta, i creuen que hauran de retre comptes davant Déu per com han tractat la terra. Ibrahim Özdemir, a l’Ètica ecologista des de la perspectiva de l’Alcorà, subratlla que Déu no ha creat el món “per frivolitat o diversió”, sinó amb un objectiu seriós i el malbaratament dels recursos naturals van en contra del seu desig. La tradició islàmica posa èmfasi en la salvaguarda i la conservació del planeta. Salma Djalal ja va escriure al Diplomatic Courier que hi ha una contracció entre el que l’islam professa sobre la conservació del planeta i el que coneixem de l’islam. Algunes iniciatives com el Hajj Verd volen fer més sostenible el pelegrinatge anual a la Meca, un dels cinc pilars de l’islam. Consisteix a promoure pràctiques ecològiques entre els milions de pelegrins que van a la Meca, com reducció de residus o ús de materials biodegradables. Una de les mesures més rellevants és la Declaració Islàmica sobre el Canvi Climàtic, consensuada per més de 60 líders musulmans de tot el món, que es va signar a Istanbul el 2015, on s’insta els governs, empreses i individus a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i a l’ús de l’energia renovable.

Els musulmans es veuen a ells mateixos com guardians o califes del planeta, i creuen que hauran de retre comptes davant Déu per com han tractat la terra

Als Estats Units existeixen els Green Muslims, una entitat que neteja rius, planta arbres i organitza sessions a les escoles sobre sostenibilitat. També existeix la Campanya del Ramadà Verd, que demana que durant el mes de dejuni els musulmans redueixin les deixalles i facin servir la lògica del reciclatge. També hi ha mesquites que integren als seus horts agricultura sostenible per conservar millor el sòl i la biodiversitat, implementen panells solars i redueixen l’ús de l’aigua. Fazlun Khalid, un dels experts mundials en ecologia des de la perspectiva musulmana recorda que per a l’islam no hi ha distinció entre el sagrat i el secular, ni tampoc separa entre el món humà i el món natural. Seyyed Hossein Nasr, filòsof, va més enllà i afirma que la crisi ambiental és, en part, una crisi espiritual i que es pot contrarestar des de la religió. La policrisi actual conté una dimensió espiritual. Si arrenquem l’esperit, la matèria es descompon. A la natura, a la política, a les relacions. Arreu.