Crec que ha arribat el moment de parlar clar. Clar i català. Primer de tot, per evitar que em llancin a la gàbia dels lleons, us informo que soc una persona tolerant, empàtica, altruista i que sempre analitzo els pros i contres de les situacions abans d’opinar. Ah, i he fet classes de català a dones musulmanes del Marroc i d’altres països de l’Àfrica i, fins i tot, en una ocasió, un amic marroquí em va invitar a casa seva per conèixer la seva família. També he treballat fent exportació a països musulmans del Pròxim Orient, i, quan ens visitava algun d’aquests empresaris, no em mirava a la cara perquè era una dona. Amb això vull dir que he pogut veure com pensen i com actuen algunes dones i alguns homes musulmans de diferents països. Dit això, fa molts anys que, des d’Occident, lluitem perquè l’Església catòlica deixi de cometre atrocitats i de ser misògina en nom de la religió (cadascú ha interpretat la Bíblia com més li ha convingut). Hem fet mans i mànigues per aconseguir-ho (i encara ens falta molt per fer). I, com tots sabeu, amb l’islam no s’ha seguit el mateix camí (més aviat tot el contrari). Encara hi ha molts països musulmans al món on les dones (i ja no parlo dels homosexuals) no són res més que un tros de carn al qual se li pot fer el que calgui (humiliar-les, castigar-les i, fins i tot matar-les) perquè no s’han portat bé (la Pilar Rahola segur que us en pot posar molts exemples). Això sí, els gihadistes van amb molt de compte que cap dona els mati (de fet, els fa terror que hi hagi dones armades), perquè segons ells, si una dona els matés, no podrien anar al paradís que tant anhelen, on suposadament els estan esperant tot de verges amb ganes de gresca.

 Jo només els diria una cosa: fem una prova, traieu-vos el burca durant un mes, a veure què passa

Intenteu anar amb un escot pel carrer o amb un biquini a la platja a l’Aràbia Saudita; a veure què passa. Segur que respecten la vostra cultura i no us diuen res. Què és ser tolerant? Deixar que els altres et trepitgin fins que ja no quedi res sencer de tu? Jo diria que això és més aviat ser imbècil i tenir una autoestima al llindar de la mort. Això és el que està passant a Catalunya. Resulta que ser tolerant vol dir acceptar que les dones vagin tapades de dalt a baix o amb vels al cap que els cobreixin els seus preciosos cabells perquè algú ha dit que l’Alcorà diu això (tornem a les interpretacions esbiaixades que fa cadascú de les coses). M’han arribat a dir que era racista perquè defensava que les dones anessin sense vel ni burca a Catalunya perquè considerava que era una imposició masclista, que no ho escollien elles. Aquesta gent que em deia racista i algunes dones musulmanes diuen que ho fan perquè elles volen, que van cobertes de dalt a baix a 40 graus a l’estiu perquè elles volen. Que ningú les obliga a fer-ho. Jo només els diria una cosa: fem una prova, traieu-vos el burca durant un mes, a veure què passa. A veure si el vostre entorn ho respecta i podeu anar amb un escot pel carrer. Potser m’equivoco i tot el seu entorn i tota la seva comunitat les aplaudeixen. Tant de bo. Però, digueu-me escèptica, diria que la cosa no anirà ben bé així.

El que no podem acceptar és que a Catalunya, on fa anys que hem erradicat aquesta misogínia, acceptem aquest maltractament cap a la dona i aquest masclisme tan visceral altre cop. De veritat que voleu tornar dos-cents anys enrere? Als països musulmans que facin el que vulguin; allà és cosa de les dones rebel·lar-se i dir prou (seria fantàstic que Occident els donés un cop de mà, val a dir). Però aquí això no es pot permetre; per més gent que li agradi anar amb un lliri a la mà tot el dia. Aquests portadors de lliris fan més mal que bé a les dones i a la llibertat i a la tolerància. A la meva ciutat moltes dones musulmanes que abans anaven descobertes ara van amb vel, i, fins i tot, n’he vist alguna amb burca; s’està produint una radicalització de l’islam. S’estan fent polítiques totalment irracionals que, en nom de la tolerància (????), ens volen fer creure que hem d’acceptar una cultura misògina a casa nostra; encara que impliqui trinxar la nostra. Tenim França al costat d’exemple (que ens porten uns quants anys d’avantatge); no us ha quedat clar cap on anem? Que vingui gent de tantes cultures com calguin a viure a Catalunya (amb un cert control, òbviament, perquè al final no hi cabrem), però que s’adaptin a la cultura que els ha acollit, com nosaltres faríem si anéssim a viure al seu país d’origen. Senzill, oi?