El primer titular va ser: “La Guardia Civil detiene a los empresarios que montaron Tsunami Democràtic y desviaron fondos públicos para financiar la estructura montada por Carles Puigdemont”. Cinc dies després el titular de El Confidencial és: “Rufián: ‘Tenemos que meterle alguien duro a Pere. Tenemos que meterle whisky’”. Pere és Pere Aragonés i aquesta frase s'hauria dit durant una conversa celebrada el passat 6 de març en un despatx. Hi eren presents, a banda de Gabriel Rufián, Eduard Voltas, Sergi Sol, una persona no identificada i Xavier Vendrell, un dels detinguts dimecres. Això vol dir que, a part de les trucades telefòniques, la Guàrdia Civil tenia dispositius gravant altres moments i situacions.

La resta de les converses privades publicades avui per El Confidencial fan referència a d'altres qüestions polítiques d'estratègia interna d'Esquerra. O sigui, res a veure amb el cas que va provocar les detencions. Són xerrades que no justifiquen cap escolta i, evidentment, cap detenció. Però s'han publicat. I és evident que la importància d'aquestes revelacions, i que justifica la seva publicació, és tal que fins i tot estan a punt de suspendre les eleccions als EUA. Sí, la geoestratègia planetària està pendent de si Rufián es demanava bourbon o ratafia. Política, esclar.

La Vanguardia també publica converses. Aquestes de Vendrell i de David Madí amb Víctor Terradellas, secretari de relacions internacionals de CDC i l'origen de tot plegat gràcies a les elucubracions i fantasies que anava explicant pel món. Unes converses que, curiosament, desinflen les acusacions de la trama russa. Vendrell a Terradellas: “Això de Rússia no serà una fantasmada?”. I Madí a Terradellas: “És probable que tot això sigui una presa de pèl”. És a dir, dos dels acusats apareixen al sumari del senyor jutge dubtant directament de la credibilitat de la font en la que es basa l'acusació del propi jutge per sostenir la cosa. SEN-SA-CI-O-NAL! Un cop més ha quedat demostrat que els germans Grimm eren uns aprenents.

I finalment, les converses que publica El Periódico no van de res de tot això: “Les escoltes a Vendrell exhibeixen el caos del Govern a les residències. Les converses dibuixen les penúries dels geriàtrics i la barreja d'ancians malalts amb sans. L'enfrontament entre Afers Socials i Salut va elevar la tensió en moments claus de la pandèmia”.

Per tant, cinc dies després hem passat dels organitzadors de Tsunami Democràtic, de fons públics desviats i de Carles Puigdemont organitzant la trama a converses de gent d'Esquerra sobre llistes electorals, a dos dels detinguts no creient-se res del que els explicaven i al que ja sabíem que havia succeït en algunes residències i les conseqüències polítiques que això va tenir.

I no, de moment no tenim cap conversa dels detinguts dient que ells organitzaven Tsunami, com deia el titular de dilluns. Ni tampoc cap diàleg on s'organitzés una requalificació de terrenys per finançar no-se-què. Res. De res. Ni tan sols un comentari confirmant que els 10 mil soldats russos vindrien en un vol de Ryanair disfressats de turistes. Les converses filtrades parlen de qüestions sense cap rellevància judicial i ni tant sols periodística.

Ja sabíem que Espanya era aquest país on quan truquen a la porta de casa teva a les sis del matí no és el lleter sinó la Guàrdia Civil que et ve a detenir acusat de terrorisme, de sedició, de rebel·lió o d'haver assassinat a Chanquete. I tot perquè a un jutge amb ganes de creure's que la Terra és plana per culpa del 5G li han colat un informe Milli Vanilli. Però ara també sabem que és un lloc on vagi a saber amb quina excusa, el Tácito de torn pot demanar-li a un jutge pintoresc que et punxin el telèfon i vagi a saber que més per gravar totes les teves converses, incloses les que no tenen a veure amb el cas que investiguen. I un dia entren a casa teva per detenir-te i s'emporten el teu ordinador i el teu mòbil, on hi tens tota la teva vida privada. I poc després, algunes de les coses que hi ha allà dins, sense cap relació amb el que t'acusen, les veus publicades en fascicles col·leccionables. Ah, i a la ciutadania lectora, amb cada conversa teva li donen un val-descompte per comprar-se un nòrdic.

I com sempre, no passa res. Perquè aquí a alguns mai els passa res. Segurament perquè sempre els passa als altres.