Com ha de ser! La mateixa justícia que decideix sobre com cal afrontar la lluita contra els virus, si l'administració té competències o no per ajudar a les persones que a l'hivern no poden encendre ni un trist llumí per escalfar-se i que ho estableix tot sobre totes les coses, era qui havia, també, de determinar el model educatiu que han d'aplicar les escoles. Si senyor! (I sí senyora i sí senyori). Realment, no sé què faríem sense la seva intervenció (la de la justícia, no la de vostè). Sempre sàvia i oportuna.
Ara bé, que la justícia intervingui en tot, passant per sobre de lleis decidides per consens i per àmplies majories i en base a criteris de bé comú (per suposat, què s'han pensat?), fent cas de recursos presentats per minories radicals que no se sap a qui representen (el filibusterisme al poder!) i que han decidit que els tribunals són el nou Parlament (com ha de ser!), no vol dir que totes les decisions que pren la justícia siguin justes. Noooo! Vol un exemple? L'escola aquesta de Canet de Mar. Una família (UNA), que és menys que dues i més que cap, va presentar un recurs contra la dictatorial norma consistent en pretendre que els nens catalans s’eduquin de tal manera que en acabar el cicle sàpiguen parlar català i castellà (on s'és vist!). El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va decidir que ja a partir de dijous vinent (tenim pressa!) el 25% de les classes han de ser en castellà a P5. Però, de seguida, ja han sortit els colpistes amics de Bildu a queixar-se, que és l'únic que saben fer. Diu que un 25% ho troben excessiu (sí home!).
Un 25% de castellà no només és molt poc -un percentatge miserablement escàs- sinó que és un insult a la democràcia i a la llibertat. La de la família en qüestió, naturalment. La llibertat, la democràcia i els drets de la resta de famílies -que serien el 99,9% restant- ni importen, ni interessen, ni existeixen (no, si aquí qualsevol habitant de Tractòria s'acabarà pensant que és algú). Però tot i així, aquesta dictadura ultranacionalista, populista i xenòfoba, que imposa el seu sectarisme a pobres nens de cinc anys que no es poden defensar, pretén que el 75% de les assignatures continuïn impartint-se en una llengua d'imposició antipàtica que adoctrina des de la politització. No com els defensors de l'espanyol. I, amb l'ajut dels mitjans subvencionats (els colpistes, vull dir), continua fent campanyes d'intolerable pressió per augmentar aquest ja de per sí intolerable percentatge. I això cal canviar-ho. Com més aviat millor. Abans que fem tard i els cervellets de les criatures ja estiguin dogmatitzats per sempre.
Per tant, començo ara mateix i des d'aquí una campanya que, provisionalment, es dirà “Ni un 25%, ni un 50, ni un 75... A l'escola, un 169% de les classes en castellà”. I, per què 169 i no 178 o 162, es preguntarà ara vostè? I per què no? El problema és que encara no tinc organitzada la plataforma a través de la qual impulsaré la cosa. Però això no és problema. Un parell de trucades on cal i en cinc minuts tinc pressupost, infraestructura i entrevistes en diversos programes de cadenes privades de TV i en diversos diaris de paper i digitals. El nom el veig més complicat perquè hi ha tantes plataformes semblants que ja estan agafades paraules com “Tolerància”, “Concòrdia”, “Convivència”, “Llibertat”, “Bilingüisme”... Però potser millor una cosa transversal, no? ¿Què li sembla Convivencia Cívica Del Bilingüismo Bien Entendido que Habla Siempre en Español Desde la Tolerancia y la Concordia Constitucional del 169% Amén? Un pèl llarg, però explica força per on aniria la qüestió, oi?