Una de les tradicions de les Diades que es fan a BCN és l'arribada dels autocars. Són el símbol de que la cosa és important. A 2/4 d'una se'n veien uns quants entrant ja per la C32 nord i per la Meridiana, on hi havia un embús considerable. Amb una diferencia, per l'autopista del Maresme també hi entrava un paio en bici. Pobre, no devia saber que a l'autopista d'entrada a BCN des del Maresme encara no hi ha carril bici. Deu ser l'únic lloc de la ciutat.
Avui l'indret on anar a buscar l'acreditació de premsa era el col·legi de periodistes. A l'una del migdia, als seus voltants, o sigui a la zona de plaça Catalunya, hi havia un munt de venedors ambulants oferint material manifestívol. Aquest “top estelada” oferia banderes petites de plàstic amb pal a 1€ i banderes grans ben plegadetes en unes petites bosses de plàstic molt cuquis entre 4.50 i 6.10€. Depenia del subministrador. El regateig permetia un preu encara més ajustadet. El problema per aquests venedors és que havien de competir amb les parades oficials de l'ANC, que superaven en quantitat i varietat als esteleros, que seria la versió Diada dels manteros.
Entre un quart de 3 i un quart de 4, el centre de BCN s'ha convertit en un gran menjador familiar.
I aquests són uns fans d'en Gabriel Rufián (vaja, suposo...):
A les 15.19 ha començat a omplir-se la zona de la cruïlla Aragó/Pg de Gracia, on havien de trobar-se les 4 pancartes. Això no ha impedit a una treballadora de l'empresa municipal de neteja de BCN seguir recollint la brossa que hi havia pel terra. En un moment donat, però, ho ha hagut de deixar estar perquè ja duia ple el cabàs.
Era quan la megafonia de l'organització oferia el programa especial de Catalunya Ràdio. Després s'ha passat a RAC1. Després han tornat a Cataràdio. I a RAC1. Després silenci i al final han optat per can Terribas.
15.25. La senyora de la neteja torna amb el cabàs buit i continua la feina.
15.27 Tanquen al trànsit el carrer Aragó. L’últim cotxe en passar és el d’una família francesa carregada fins al capdamunt. La cara que fan tots en veure la moguda no és de francesos sinó de marcians.
15.35 Passa pel mig de la gent una mare que em treu dos pams d’alt fent anat un patinet o hi va el seu fill. El nen li pregunta: “Això és la zona zero?”.
15.40 Ingressa al sidral de gent una família que porta els ous ferrats de la Diada de l'any passat. Potser es pensen que aquest any expliquen el que havíem de fer llavors amb la cosa.
15.45 Per megafonia sentim unas declaracions de Pablo Casado (PP) que emet RAC1 traient foc per la boca com si fos un Dragui qualsevol i la gent el xiula.
15.57 En una de les tarimes, TVE està fent un directe. Una senyora que passa ho veu i intenta que surti seva estelada darrera de la periodista. El pal és curt i fracassa. Per molt de puntetes que es posa.
16.05 Una senyora es desmaia per culpa de la calor. Té 4 membres de la Creu Roja per ella soleta, però qui la venta és una amiga. En aquell moment un núvol tapa el sol i la gent ho agraeix.
16.17 Se m’acosta un noi pensant-se que sóc vagi-a-saber-qui i em pregunta l'alçada a la que estan situades les grues on hi ha els fotògrafs i les càmeres de TV. Li dic que 30 metres, com li podia haver dit 50 o 23.
16.24 Apareixen unes pilotes grogues amb un somriure dibuixat i la gent se les va passant a base de copets. Un senyor diu: "n'haurien d'haver dut més"
16.35 Apareixen, i per motius molt diferents, l'helicòpter de la policia i els Castellers BCN. El primer voleia pel cel, els segons ompliran el cel de castells (m’ha quedat poètic, no troba). Des d'on sóc es veuem actuacions d'altres colles. Però estan tan lluny que no se distingir les camises.
16.47 S'apaga el sol un moment i la gent aplaudeix. Durant uns instants passa un lleu airet. Però no per efecte dels aplaudiments, no.
16.51 Un senyor em diu que m'assemblo molt a l'Iu Forn. “Sembleu germans”, assegura. Ho remata amb un “Ja t'ho deuen dir". Doncs sí, la veritat.
Mentre, per megafonia arriba un xivarri inaudible. Sembla música però podria ser un congrés internacional de martells pneumàtics.
16.55 Arriben uns gegants. Una senyora exclama: “ara diran que els hem portat per omplir”.
16.58 Minut de silenci pels atemptats de BCN i Cambrils. De sobte, milers persones resten totalment callades. Només se sent l'helicòpter. Impressiona. Acaba amb el cant dels Segadors.
17.13 Els castellers de BCN acaben de descarregar un 3 de 8 i som a només 4 segons del compte enrere del que per megafonia se’ns diu que és “La diada del sí”. I ara què? Tothom es mira. Una senyora li diu a les seves amigues: “Ara ens hem de posar la samarreta”. “Noooo, encara no”, li respon una. “Jo ja me l'he posat”, diu una altra. “Doncs treu-te-la”, l'aclareix la primera.
17.18 Un noi pèl-roig es deixa la veu dient que la gent baixi les estelades perquè si no, no podran passar les pancartes. Entre els tambors que arriben de la zona d’Aragó cantó Llobregat, i la megafonia que ressona, per molt que el noi s’esforça i que algunes persones es van passat la informació, el fracàs és total i absolut.
17.22 Un noi fa fotos amb un pal d’uns 3 metres. La senyora del comentari dels gegants li pregunta de quin mitjà és i ell li respon que de l’ANC. Ella entén que és de l’ABC i li diu: “ara publicaràs que som cuatro gatos”. El noi l'aclareix: "ANC, no ABC!".
17.28 Per fi arriba l’ombra! El sol s’amaga darrera de l’edifici de Passeig de Gràcia/Aragó cantó Llobregat/Tibidabo. Les pancartes que han d'arribar també s'amaguen perquè ningú en sap res. Per cert, en aquell moment no hi ha cobertura de mòbil.
17.35 Seguim esperant, sense saber què ha de passar. Pel mig del sidral de gent, justament per allà i no per cap altre lloc, hi passa un paio amb una bicicleta del Bicing. Desenes de peus i cames pateixen la seva ocurrència. I ell tan panxo.
17.43 Arriba la pancarta d’Aragó/Llobregat i s'ha d'esperar perquè les altres 3 estan desaparegudes. Acaba arribant a lloc a les 17.51. A les 17.54 arriba la del Pg de Gràcia/ Tibidabo. I quatre minuts més tard la del Passeig de Gràcia/Mar. Des del lloc on sóc m’és impossible saber res de la pancarta que ha d’arribar del cantó Aragó/Besòs.
Intento baixar pel Passeig de Gràcia, juntament amb uns centenars de persones més i uns altres centenars que han decidit pujar. L’embús humà és l'autopista de la costa el dia de l'operació tornada. La gent crida "votarem, votarem". Suposo que per donar-se ànims de que el dia 1 haurem sortit d’allà.
Al mig de tot allò, un paio amb la samarreta de la selecció catalana de futbol parla per telèfon i diu: “estamos delante de la casa Gaudí”. I quasi ho encerta, perquè la Casa Batlló és una casa i és de Gaudí. Algunes persones aprofiten per aturar-se i fer-se fotos, cosa que empitjora l’embús. Per allà al mig hi passa un altre individu empenyent una bicicleta. Definitivament, Barcelona és ciutat de fires, congressos i bicicletes.
A les 18.14 un top estelada és a la zona de Granvia/Rbla Catalunya i utilitza com a estratègia comercial un “hola Catalunya” que va repetint sense parar. Baixant he pogut comprovar que tots els carrers que donaven a Aragó i a Passeig de Gràcia estaven protegits per furgonetes policials travessades al mig de la calçada.
A les 18.20 he arribat a la Plaça Catalunya. No és fàcil trobar la zona de premsa. Ara vaig amunt, ara vaig avall. Entro en una zona on hi ha ampolles d’aigua i resulta que és la de convidats. Finalment trobo el lloc. No hi ha taules ni endolls. Estem tots a peu dret. Hi ha un escenari central i 4 de laterals on hi va apareixent gent a qui només els veiem el caparró.
18.37 Parla Neus Lloveras, la presidenta de AMI (Associació de Municipis per la Independència) i dos coloms s’instal·len al seu costat. Són Guàrdies Civils disfressats i l’estan espiant?
Al mateix escenari hi apareix una estona després Jordi Cuixart (Òmnium). A peu pla hi ha el president Puigdemont, la presidenta Forcadell, els consellers, la mesa del Parlament, diputats i diputades... molts d’ells amb la família. I també hi és el senyor amb el qual “empezó todo”:
18.51 De sobte, l’escenari més proper a El Corte Inglés s’aixeca a uns quants metres del terra (és una grua) i apareix la Dharma. O millor dit, en Joan i en Lluís Fortuny amb un saxo soprano i una trompeta. Amb la base pregravada interpreten “lolololó, loló, lolooolo. Lolololó, loló, lolooolo...”, que és com la coneix tothom. O “La presó del rei de França”, que és el seu títol oficial. I au, tothom a saltar. Artur Mas inclòs.
Després del Parlament d’en Jordi Sánchez (ANC, no ABC), que diu que l’ajuntament diu que en som un milió. A les 19.01 les 4 grues pugen molts metres amunt i comencen a llençar confeti de colors.
19.05 Final de festa, arriba la sorpresa que poc abans han anunciat els presentadors de l’acte, Marta Marco i Quim El Foraster Masferrer. I la sorpresa es diu Josep Maria Mainat a l’escenari. Sentim el primer compàs dels Segadors, però no. No, és un error. Ell és allà per cantar el “Passi-ho bé”, una antiga cançó recentment recuperada a Valls per acomiadar la Guàrdia Civil que busca paperetes.
Doncs això, passi-ho bé. I veurem si serà fins l’any que ve...