Qui això firma avui ha vist a la xarxa missatges de dones indignades afirmant, amb una gran vehemència, que en una jornada com aquesta el que hem de fer els homes és callar. I també he vist dones reclamant que els homes no callem davant la discriminació i els actes que semblen normals però que estan carregats de masclisme. En virtut del meu dret a decidir, que espero que em sigui respectat, opto per la segona possibilitat.

Un home pot anar tranquil·lament en transport públic sabent que no haurà de passar pel fastigós tràngol consistent que algú el grapegi. Bé, de fet, és que un home ni es planteja que això li pugui passar. No és ni al seu cervell. En canvi, m'atreveixo a dir que el 99% de les dones que ara estan llegint aquesta peça alguna vegada han patit algun tocament. O un intent. O tenen alguna experiència desagradable per explicar. Si no ets dona, mai podràs tenir aquesta sensació permanent d'estar sempre alerta. De ser vulnerable. I el pitjor és que és una situació tan violenta i desagradable que moltes dones que ho han patit en aquell moment no han sabut com reaccionar. I quan t'ho expliquen et diuen “és que em vaig bloquejar”. Alguna cosa passa quan això passa tan sovint.

Una dona “atractiva” ocupant un espai professional de responsabilitat haurà de sentir al llarg de la seva carrera centenars de vegades la frase: “Segur que s'ha beneficiat algú per arribar fins aquí”. O bé: “Ha arribat on és perquè és ‘mona’”. I si és jove, pitjor encara, perquè llavors haurà de patir la condescendència de molts homes que li perdonaran la vida.

Cas real viscut per un amic meu que és “conegut” i que li va passar comprant en un supermercat amb la seva parella. Passa un matrimoni pel seu costat i sent el següent comentari: “Però com pot ser que un famós vagi amb una dona així”. La “dona així” es referia al fet que no tenia mides de model i era una persona tirant a grassoneta. A veure, senyora (perquè va dir-ho la senyora), ¿vostè ha valorat la possibilitat que 1/ s'estimin, 2/ junts siguin feliços, 3/ la parella del meu amic li doni a vostè 467.893 voltes en tots els aspectes encara que pesi una miqueta més que vostè? i 4/ per què una persona que, pel que sigui, és famosa només ha de poder anar amb gent considerada “atractiva” o "prima"?

Sobre el tema de tornar sola a casa per carrers poc transitats i quan és fosc, només recordar una pràctica molt recomanable. Si vostè és home i veu que s'ha de creuar amb una dona per un carrer solitari i de nit, canviï de vorera. Sembla una banalitat, però pensi que la majoria de dones van amb por. Perquè algun cop ja han tingut algun ensurt, o perquè l'ha patit alguna familiar, amiga o coneguda. O simplement per prevenció. No costa res.

Parella que treballen els dos. La criatura era a l'escola i s'ha posat malalta. ¿A qui truquen normalment perquè vagi a buscar-la? A la mare. Qui va normalment amb les criatures al metge (inclòs el dentista)? La mare. Sí, hi ha de tot, però dic “normalment”. Per veure-ho, només cal anar a les sales d'espera dels CAP.

¿Quants homes van allargant la seva jornada laboral, perdent el temps miserablement, per aconseguir arribar a casa després de l'hora del bany de les criatures? Sí, sí, hi ha pares encantats de banyar la seva descendència, però servidor de vostè ha vist amb els seus ullets uns quants casos on per fer tard ja només els faltava fabricar quilos de confeti amb unes tisores i un full de paper.

Una dona que vagi sola a un bar de copes (a una discoteca o fins i tot de vegades a un restaurant), senzillament perquè li ve de gust prendre alguna cosa, veurà com (no falla) se li acabarà acostant algun borinot que la vol convidar. Per què? Perquè ella hi va “a buscar rotllo”. No hi va a sentir música, ni a distreure's, ni a gaudir d'un moment de soledat... No, no, el que vol és sexe. I el borinot, que acostuma a ser un saldo de planta d'oportunitats d'un basar de polígon industrial molt allunyat de qualsevol civilització (coneguda i per conèixer), es pensa que, precisament, el vol amb ell perquè ell és irresistible.

I acabo amb allò de les dones, sobretot les joves, d'anar als lavabos dels locals públics de dues en dues i que a alguns homes els fa tanta gràcia. ¿S'han plantejat que molts cops és perquè l'una li aguanta la porta a l'altra, i per si de cas? I que segurament elles ni s'ho han plantejat que sigui per això, però ho fan de manera natural, quan ho és de tot menys natural. Com la resta de situacions que he explicat i que podem observar cada dia al nostre voltant com si fossin normals. I no ho són.