I ara resulta que el nou ministre de Foment, el senyor Ábalos, i sense encomanar-se a ningú, ha obert l'apassionant debat sobre l'aixecament de les barreres dels peatges. Un “No vull pagar” fet des de l'administració. Bonic.

Problema? A Catalunya és impossible fer un debat “normal” sobre peatges. Per què? Doncs perquè tenim una muntanya de greuges amb una alçada que supera l’Everest. Bàsicament un parell.

El primer és aquella típica imatge d'un catalanet circulant per una xarxa viària espanyola plena d'autovies de dos (o de tres) carrils i que són totalment gratuïtes. Mentre aquí, menys l’A2, paguem peatge a totes les entrades (o sortides) a BCN a través de vies d'alta capacitat. I en quatre casos, sobretot, pagar (i no precisament poc) és l'única manera de poder circular amb una certa decència, una certa rapidesa i una certa seguretat.

1/ El tram el Vendrell-Castelldefels (o viceversa). O pagues 10,67€ o vas gratis total per les costes del Garraf i el carrer major de poble amb més semàfors que cruïlles en què s'ha convertit el tram entre Cubelles i la capital del Baix Penedès. La circulació és tan fluida que comences a Castelldefels tenint 18 anys i arribes al Vendrell jubilat. Anar i tornar cada dia pels peatges d'aquest tram, per molts descomptes que hi facin, és un preu inassumible per al 99,99% dels catalans. I les catalanes.

2/ El tram Montgat-Arenys (o viceversa). O pagues 3,69€ o visites el Maresme poble a poble, semàfor a semàfor i rotonda a rotonda. Que sí, que el Maresme és molt bonic, però si has de fer el trajecte dos cops per dia, acabes per no apreciar prou l'espectacle.

3/ El tram Tarragona-BCN (o viceversa). O pagues 10,50€ o frueixes de les excel·lències de la insuperable N340. És un trajecte tan agraït que el Tribunal dels Drets Humans el considera tortura psicològica. I el tram de la N340 entre Tarragona i Alcanar ja té un nivell tan elevat que allà hi entrenen els equips del Dakar. I quan després fan la cursa exclamen: “comparat amb allò, això del desert argentí són els autos de xoc de la fira”.

4/ El tram Sant Cugat-Manresa per la C16. O pagues d'entre 5,24 a 10,25€ o fas una bonica volta a Collserola i després vas per una carretera que té més perill que una piranya en un bidet.

I deixo a banda els 11,65€ del túnel del Cadí o la seva bonica alternativa de la Collada. Per no parlar de l'Eix Transversal, una carretera que hem pagat els catalans perquè els camions en trànsit hi circulin més recte que per l’AP7. I, aquests sí, gratis.

I el segon greuge és el famós rescat de les 9 autopistes de peatge conegudes com a radials i que, bàsicament, estan situades al voltant de Madrid. Unes autopistes en fallida que ens costaran, com a mínim, 2 mil milions d'euros. I quan dic “com a mínim” vull dir que encara ara no se sap el cost total de l'obra i que aquesta és la xifra que va donar el Gobierno a l'inici de la broma.

Per tant, amb aquest panorama qualsevol defensa aquí un mètode com el de la vinyeta, consistent a eliminar els peatges i a canvi pagar cada any una taxa que podria estar al voltant dels 75 euros. Amb aquest panorama et diuen que has de pagar 75€ anuals i dius “que els pagui l'actual ministre, el senyor Ábalos”.

Esclar, amb aquest panorama costa molt plantejar que la vinyeta serviria perquè els usuaris i no tota la societat paguessin el manteniment i la millora de la xarxa viària, una cosa que és necessària. També per evitar accidents.

Amb aquest panorama, que ve de tan lluny, quan sents la paraula vinyeta el que et ve al cap és que som davant d'una tira d'humor. Que no fa riure.