Quatre morts per un incendi en una antiga oficina bancària ara abandonada i situada en ple centre de BCN ens ha recordat que hi ha pobres. I dos dels morts eren nens. Terrible. Cada cop que es cala foc en un habitatge ocupat, i per tant precari, ens en recordem que hi ha milers de persones que viuen en la pobresa. I també criatures. Diu que a la ciutat de BCN hi ha 735 persones que viuen en les mateixes condicions que aquesta família que avui ha mort. Saber que, oficialment, en són 735 i no 720 ni 750 vol dir que algú les ha comptat. Una per una. I si les ha comptat, vol dir que algú sap qui són i on són. Però un cop les ha comptat i sap qui són, continuen allà.

Seria il·lús pensar que la solució màgica per acabar amb el problema de la immigració, de la pobresa i de les ocupacions està a les mans de l'ajuntament de BCN o de la Generalitat. I li diré més, hi ha problemes que no tenen una solució total i absoluta perquè hi ha tantes casuístiques com persones. Ara bé, i aquí vaig a la primera part de l'actuació política que ha tingut durant el dia Ada Colau. Aquest matí l'alcaldessa de BCN ha anat al lloc dels fets i hi ha dit coses que no tocaven. Avui, a aquella hora i allà, no. Si algú vol saber què era el correcte, que senti què ha dit el Conseller Joan Ignasi Elena, que ha parlat just després d'ella. Quan fa uns minuts que han mort quatre persones no és presentable sortir dient que la culpa és de les administracions. I vostè, què és? Vostè no és administració? Vostè passava per allà? Escolti, vostè és l'alcaldessa de la ciutat, alguna responsabilitat tindrà, no?

Però torno als quatre morts. Ja ha sortit qui, sense ni saber on és el Passeig de Sant Joan de BCN, ha dit que si potser els pares traficaven amb drogues, que si els sortia més a compte viure gratis d’okupes i menjar de Càrites que treballar... Vaja, sí que sap coses la gent sense aixecar el cul del seu sofà, oi? Miri, ni és bonisme, ni és justificar res, però va, fem un exercici de gran imaginació i suposem que sí, que els pares dels dos nens morts avui traficaven amb drogues i vivien del menjar Càrites. ¿Vostè què faria si no tingués papers, cosa que no li permet ni obrir un compte corrent, ni contractar una companyia de subministraments, ni llogar un pis ni, naturalment, tenir una feina legal? Buscar-se la vida, oi? Doncs és probable que aquesta família fes això. En general.

I ara vaig a la gloriosa tarda de Colau. L'Ajuntament de BCN ha convocat una roda de premsa on hi ha comparegut la senyora Laura Pérez, Quarta Tinenta d'Alcaldia i cap de l'Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI. ¿Sí, de veritat que era ella qui havia de comparèixer tota sola per donar explicacions? Escolti, que hi ha hagut QUATRE morts, dos dels quals nens molt petits. Escolti, que això és una tragèdia. Naturalment que la senyora Pérez ha de sortir a explicar què ha fet i que deixat de fer el seu departament, però allà hi ha d'haver l'autoritat política donant la cara. Que l'alcaldessa ha aparegut pel matí? Sí, perfecte. Al mig del carrer. Però estem parlant d'una roda de premsa que s'ha fet a l'edifici oficial de la ciutat on hi ha hagut quatre morts. Si l'alcaldessa no apareix aquesta tarda, quan apareixerà? I ara no s'hi val demà, corre-cuita, fer-se entrevistar per algun mitjà. El dia era aquesta tarda. Per respecte als seus votants i als ciutadans.

I, sí, les comparacions són odioses -molt- però li recordo que quan va haver-hi l'incendi a la nau abandonada de Badalona -on també hi van morir quatre persones-, Xavier Garcia Albiol -en aquell moment alcalde de la ciutat- va comparèixer les vegades que va caler i va donar les entrevistes que se li van sol·licitar. La mateixa nit, l'endemà, a la tarda i al migdia.

Acabo amb una piulada sense cap connotació política i plena d'humanitat: “Avui és un dia trist per a l'Escola Santa Anna. La tragèdia de la plaça Tetuan se'ns ha endut un nen de P3. Des de la discreció i allunyats del rebombori mediàtic, us ho volem fer saber i volem agrair les mostres de solidaritat”. Doncs sí, avui és un dia insuportablement trist des del punt de vista humà.