Ho explicava Pedro Águeda a eldiario.es. Estibaliz Palma, cap del Cos Nacional de Policia (CNP) a Pontevedra, va prendre la paraula en un homenatge a un agent antidisturbis que s'ha jubilat a causa de les ferides rebudes durant les protestes per la sentència del Procés (per cert, sense aclarir-nos com es van produir). I va començar a dir coses. En destaco tres:

1/ Quan va passar tot allò... “Jo ara recordava que estava de comissària a Pozuelo de Alarcón i ja venia cap a Pontevedra. Pozuelo és una plaça nacional, no republicana”. Han cantat bingo? Sí, i jou i fletxes! Acabant el primer quart del segle XXI, encara estem així? De veritat? Però no havíem quedat en allò de la modèlica transició que ens vam donar entre tots? Doncs no, encara transita gent així, i no a la seu de Democracia Nacional sinó de comissària del CNP. Ei, i m'he sentit l'àudio unes quantes vegades i no era ironia. Però es veu que al cos, o bé ningú ha detectat que aquesta senyora pensa això o bé ho troben normal.  

2/ En aquells dies... “Van haver-hi 24 hores que semblava que la Policia Nacional s'havia transformat i, de sobte, violava, maltractava i no sé quantes coses feia més”. Segurament aquesta senyora opina això perquè encara ara no ha vist cap imatge de l'actuació del CNP i de la Guàrdia Civil a Catalunya durant els dies que ens ocupen ni durant els dies corresponents a dos anys abans. Ni tampoc ha vist les imatges de membres d'aquests cossos policials cridant un “a por ellos” que anava adreçat als “catalans” en general, en un acte de falta de respecte i d'odi pels ciutadans a qui haurien de servir mai vist enlloc del món. És que una cosa així no la van fer ni els Tonton Macoutes del dictador Duvalier a l’Haití.

3/ I seguidament a aquesta ve la frase més lamentable, ofensiva i repugnant excretada a Espanya en molt de temps. I miri que cada dia patim una llevantada d'imbecil·litats expressades en forma de rot de fabada en mal estat i d'expressions que són fruit de tenir una sola neurona i amb boina enroscada. Després d'aquest “de sobte, violava i maltractava” va venir un “que ja els agradaria a algunes que les violés un antidisturbis”, una ocurrència que va ser rebuda pels present amb riures, comentaris i una actitud que fins i tot ofendria als participants al Congrés Mundial d'Escòria Humana. Després de fer-se públic, la senyora aquesta, que va ser secretària de la dona al Sindicat Professional de Policia, ha estat destituïda de manera fulminant. Si Águeda no ho hagués explicat, no hauria passat res.

Fins aquí els fets. Ara vénen les preguntes: Estibaliz Palma encara és policia? Per respecte a l'uniforme i al cos, no ha plegat encara i s'ha apuntat de voluntària per treballar en un centre d'ajut a dones violades de qualsevol poble o ciutat catalana? I allà potser podria demostrar-les una miqueta de respecte i d'humanitat. Si és que sap de què va el respecte i la humanitat. Encara que sigui de vista. ¿La senyora Estibaliz Palma té previst explicar-nos per què va fer-se policia? ¿Què la va moure a treballar en una feina que, se suposa, va de ser la bona que ajuda la bona gent en contra dels dolents i no de desitjar que els policies violin dones? I ja de propina, podria comentar-nos si a mesura que anava ascendint fins arribar a comissària, mai va tenir la temptació de dir-los als seus superiors: “S'equivoquen, no sóc la persona indicada. Tinc unes opinions de merda que, a més, algun dia expressaré en públic provocant una rialla de caliquenyo sucat amb una mà en una copa de conyac de oferta mentre amb l'altra mà es procedeix a extreure cera de l'orella aprofitant l'oportunitat que ofereix tenir una ungla del dit petit de sis centímetres de llarg.

Que aquesta és l'altra. A ella l'han fulminat però, i tots els que eren allà i li van riure l'ocurrència, què?