En poques hores han coincidit quatre posicionaments sobre el referèndum de quatre persones que no són indepes i que han manifestat quatre postures diferents.

Albano Dante Fachin, secretari general de Podem i diputat de CSQP, defensa participar en el referèndum, sigui acordat, unilateral, o com sigui. I diu que farà una campanya molt activa perquè la gent vagi a votar. I que ell votarà “no”.

En Pau Gasol, entrevistat per en Toni Soler al Fora de Sèrie de TV3, deia ahir que no sap si al final hi haurà consulta o no, però que ell “és partidari de votar i de transmetre el dret a tenir una opinió davant d'una possible situació social que t'afectarà a tu, els teus amics i la teva família. Aquí i a qualsevol lloc. La persona ha d'involucrar-se i no quedar-se sense votar”. O sigui, a favor del referèndum, de votar-hi, però sense manifestar l'opció triada, cosa a la qual té tot el dret, però ens hi podem jugar un pèsol que seria un “no”.

Jordi Évole ha publicat un article a El Periódico on defensa un referèndum vinculant i acordat entre els del “sí” i els del “no”, en el qual ell votaria “no”. Considera que la consulta unilateral plantejada en aquest moment tindrà un resultat enganyós perquè, tal com estan les coses, dubta que hi hagi una campanya pel “no”. I després de queixar-se d'algunes reaccions indepes contra posicions com la seva, considera que és poc seductor escriure unes normes, aprovar-se-les i aplaudir-se-les i després, si dius que no hi vols participar, ser qualificat de poc demòcrata. Acaba afirmant “vivim entre l'immobilisme desesperant el Govern espanyol i les urgències arriscades d'un sector de l'independentisme que ha aplicat una màxima que és ara o mai. I crec que la solució a aquestes posicions tan enfrontades no serà l'hipotètic referèndum de l’1 d'octubre”.

Finalment, en Xavier Sardà, també a El Periódico, escriu explícitament que no anirà a votar, entre altres motius perquè el dret d'autodeterminació que s’invoca només és reconegut per l’ONU en situacions colonials, perquè la Comissió de Venècia ha dictaminat en contra de la consulta, perquè els funcionaris queden en una situació d'inseguretat jurídica i perquè el Consell de Garanties estatutàries ha desautoritzat el referèndum.

Quatre opinions del món del “no”. Amb uns arguments que agradaran més o menys, amb els quals hi estaràs més o menys d'acord, però que permeten el debat. Per fi! Perquè fins ara la postura oficial del “no”, bàsicament política i que ha estat l'única existent, s'ha basat en l'amenaça, la desqualificació, l'insult i la guerra bruta. Ja era hora que gent “normal” i amb rellevància social diguin coses que pensen, no des de la víscera sinó fruit de la seva reflexió. I sense crits, ni estirabots, ni mala educació.

La Catalunya del futur serà com serà, això ja ho veurem. Però en aquest nou país hi conviuran l’indepe més radical, Évole, Sardà i Gasol, quan torni. I l’Albano intentarà que tots ells el votin. I potser no el vota cap d'ells. O tots. O la meitat. O només l’indepe radical. O potser és l’Albano qui acaba votant un Sardà convertit en polític, vagi vostè a saber. I entre ells discutiran. I potser, fruit de la passió, s'acabaran emprenyant. Com qui discuteix de futbol i després acaben veient junts el partit.

Perquè, en aquest país que jo vull, hem de discrepar amb arguments i no “pels meus collons”. Perquè al país que jo vull ha de ser del segle XXI i no del XIX com fins ara.